El Govern balear encapçalat per Marga Prohens ha anunciat les primeres mesures en habitatge. Aprovarà de forma immediata un decret que tendrà com a objectius treure al mercat més habitatges. La idea és que com més oferta hi hagi més demanda es podrà atendre i, així, els preus tendiran a baixar o, si més no, a contenir-se.
No ho veuen igual els ecologistes, però. El principal grup verd de les Illes, el GOB -Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa- s’ha posicionat radicalment en contra de la voluntat del Govern conservador de Prohens.
El GOB i l’habitatge. Segons explica la veterana organització -fou creada el 1973- en la seva pàgina web, les «polítiques socials, les regulacions dels mercats de lloguer i compravenda,els incentius a la rehabilitació, abordar la problemàtica de la gentrificació,la prohibició dels usos turístics i d’altres mesures efectives contra l’especulació serien algunes de les solucions» per al problema de l'accés a l'habitatge i no, com anuncia que farà el Govern, «construir més habitatge». La qüestió bàsica no consisteix, diuen els verds, en fer més cimen t«sinó en gestionar, des de les competències públiques, per tal de garantir el dret fonamental» de tots els ciutadans a tenir habitatge.
Els ecologistes es mostren molt crítics davant la voluntat governamental de construir més i més. Sobretot deixant-ho «en mans de la iniciativa privada». Pensen que «cal anar a les causes i no pretendre falses solucions per la via ràpida», que, asseguren, és el que busca Prohens.
Segons expliquen, les Balears disposen d’un parc d’habitatges buits de més de 105.000 unitats, d’acord amb dades de 2021 publicades per l’INE, un 17% del total construït. Tot i així, veuen que els centres de molts municipis s’estan «degradant» mentre «s’afavoreix el desenvolupament de noves zones de sòl urbanitzable o falsos urbans no desclassificats». Es tracta, diuen, d’un degoteig constant d’aquestes promocions durant els darrers anys. Per tant, pensen que el problema no és la manca d’habitatge, sinó que «cada cop més gent no pot accedir-hi de manera garantida i digne, mentre l’especulació financera i immobiliària» no para.
Al respecte recorda el GOB que la compra d’habitatges per part d’estrangers no residents va créixer un 103% a les Illes el 2021 segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana –, que la construcció de luxe està augmentant de manera exponencial, que el sòl rústic es segueix urbanitzant per usos residencials i turístics – «més de 1000 xalets nous s’han edificat en els darrers sis anys en sòl rústic a Mallorca, d’acord amb dades presentades per Terraferida el passat mes d’octubre de 2022»- al mateix temps que el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social s’ha incrementat de manera molt significativa a les Balears, «passant del 20% al 22,4%», la precarització vital augmenta amb sous i pensions insuficients i col·lectius fonamentals «com els de la sanitat o l’educació no poden veure coberta ni les necessitats bàsiques d’allotjament per preus abusius i manca d’habitatge destinat a lloguer».
Els ecologistes reconeixen que «el problema és complex» però estan convençuts que no es resoldrà amb «més construcció, divisió i densificació» en unes illes «ja totalment saturades».
La crítica és directe cap al Govern de Prohens: «veim que el Partit Popular aixeca la veda plantejant solucions que no atenen la vertadera complexitat i dimensió de la problemàtica de l’habitatge, alimentant el negoci, l’especulació (...) això no és política d’habitatge, és política econòmica enfocada al sectors immobiliaris i de la construcció».