El camí cap a la infertilitat ja és llaurat. Als països més desenvolupats del món, on el progrés econòmic és una fita anual, el capitalisme, gairebé una religió i l’opulència, un virus, la infertilitat ja amenaça de ser epidèmica. És una de les conseqüències d’algunes condicions de vida que acompanyen aquest benestar econòmic. Però, si sou homes, no us estresseu, que és pitjor. L’estrès, el tabaquisme, l’obesitat, l’exposició a substàncies químiques abans de nàixer o a pesticides en altres moments són causes que altres investigacions han assenyalat com a presumptes culpables.
Una comparació de 185 estudis de qualitat de l’esperma realitzats entre el 1973 i el 2011 al món occidental (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda) ha evidenciat una davallada del 59% en el nombre d’espermatozoides per mil·lilitre. Els resultats han estat equivalents tan si el recompte es feia per l’anomenat sistema SC (Concentració d’espermatozoides) com per TSC (Recompte Total d’esperma).
La pitjor notícia és que els científics no veuen que la davallada, de moment, s’aturi i la millor, segons explicava a The New York Times l’antropòloga Marcia H. Indron, és que tot té solució, i especialment la infertilitat, com s’ha demostrat en alguns països de l’Orient Mitjà.
Les dades sobre la degradació occidental del semen les va fer públiques a l’estiu la revista científica Human Reproduction Update, que denunciava una minva anual d’1,6% d’espermatozoides per ml fins a acumular aquest —59% en 37 anys.
L’estudi no analitza les causes, només selecciona els estudis més rigorosos —van triar 185 entre 2.510 articles científics—, que sumen un total de 42.935 homes analitzats. Però els resultats són tan contundents que l’article demana recerques urgents: “A causa de les importants conseqüències per a la salut pública d’aquests resultats, es necessita amb urgència una investigació sobre les causes d’aquest continu descens”, conclou el resum de l’esmentat article.
La comunitat científica s’ha sorprès també de la ràpida davallada, tot i que els experts ja eren conscients de la magnitud de la tragèdia, perquè tots els estudis a més curt termini ho indicaven constantment, any rere any.
El principal autor de l’estudi, Hagai Levine, cap de l’àrea de salut ambiental de la Universitat Hebrea-Hadassah Braun de Jerusalem, deia a la revista Time que “els resultats són realment profunds i fins i tot impactants”.
Les lliçons de l’Orient Mitjà
L’estudi no inclou homes de països no occidentals perquè s’inscriu en una línia d’investigació que se centra en les societats més desenvolupades, ja que els nivells de pèrdua de qualitat del semen són, comparativament, més preocupants. Això no vol dir que el fenomen no s’estigui produint en altres llocs del planeta.
De fet, l’antropòloga Marcia Inhorn, escrivia a The New YorkTimes el passat 21 d’octubre que “Orient Mitjà fa dècades que lluita contra greus problemes d’infertilitat masculina” i “pot oferir lliçons a la resta del món”.
Allà, com a Occident, destacava Marcia Inhorn, “les altes taxes de tabaquisme masculí, la contaminació de l’aire i les tensions de la guerra també s’han cobrat un cost important en la salut reproductiva masculina”, però que la principal causa sempre han estat “els defectes genètics de l’esperma”.
El problema, malgrat que els homes musulmans fossin contraris a parlar-ne públicament, va esdevenir tan important que els governs de la zona van impulsar, en la dècada dels noranta, un tractament conegut com a ICSI (Injecció Intracitoplasmàtica) que aconseguia bons resultats.
Segons Inhorn, el fet que hi hagués una solució mèdica, va transformar-lo en un problema fisiològic i no en una vergonyant manca de masculinitat —que és el que representava per a molts homes musulmans fins aquell moment. I es va trencar un silenci que, segons Marcia Inhorn, no afavoria en absolut la solució del problema.
L’antropòloga opina que, a Occident, el tema també és tabú: “Estudis a Occident han demostrat que la infertilitat masculina continua sent un problema amagat i altament estigmatitzat, carregat de sentiments d’insuficiència, confosos amb impotència”. La primera recepta d’Inhorn és, doncs, trencar el mur de silenci. Potser aquest informe és el primer cop per esquerdar-lo.