Va ser un dels acords entre el PP i Vox per formar govern conjunt al Consell de Mallorca: el canvi de data de la Diada de Mallorca, del 31 de desembre al 12 de setembre.
Se celebrava el 31 de desembre des de 2016, quan així ho va aprovar la comissió de govern del Consell formada dels partits d’esquerra -PSOE, Més per Mallorca i Podem- perquè, al seu entendre, «la vertadera Diada és la del 31 de desembre». En aquest dia es commemora la incorporació de l’illa a la corona de Jaume I i, per tant, l’entrada dels mallorquins en la cultura catalana. Quelcom que la dreta i la ultradreta consideren insuportable perquè és una commemoració «catalanista». Acordaren que tornarien la Diada a la data anterior. La qual no és que fos anticatalanista, com ara la interpreten PP i Vox, sinó que buscava honorar al rei Jaume II en el dia que va jurar les franqueses i llibertats del seu regne, el de Mallorca.
Aquesta Diada de setembre va ser inventada per Unió Mallorquina el 1997. Dos anys abans aquesta formació, que havia aconseguit a les elcciones de 1995 2 escons sobre els 33 que formen el Consell Insular de l’illa major, va pactar amb el PSOE, PSM i Esquerra Unida per evitar que la institució fos governada pel PP, que havia assolit majoria absoluta en el Parlament balear. Fou el primer experiment de l’anomenat Pacte de Progrés, que posteriorment es repetí el 1999 i el 2007 -tant al Consell com al Parlament i Govern-, i que suposà que per primer cop Maria Antònia Munar, la líder de UM, ocupàs la presidència a pesar de la migrada representació que tenia.
Es tractava d’una aposta estratègica del PSOE. Va decidir que si cedia la presidència a Munar i a UM, aquesta formació adquiriria un gran protagonisme que l’ajudaria a disputar espai i vots al PP en les següent eleccions, les de 1999. No va ser així però sí que l’acord permeté a l’esquerra tocar poder, cosa que des de 1983 no havia aconseguit. Per primera vegada es creava un pacte transversal -UM era de dretes- basat exclusivament en evitar que el PP governés. I funcionà. De fet, com s’ha referit, es repetí dues vegades més.
La Diada. Tot d’una que Munar es veié al front del Consell, inicià el desplegament de tot un seguit d’iniciatives de creació de símbols que pretenia omplir de contingut «mallorquinista» la institució que, al seu entendre, havia de ser «el vertader govern dels mallorquins». Fruit d’aquesta idea oficialitzà La Balenguera com a himne mallorquí i s’inventà la Diada, així com d’altres elements simbòlics.
Els nacionalistes del PSM, que reivindicaven que la Diada fos el 31 de desembre, a la qual definien com la «nacional», arrufaren el nas, hi hagué tímids intents de negar-se a votar la invenció de la nova Diada, però finalment el pacte polític i el suport absolut que donava el PSOE a UM, va fer que els nacionalistes, a pesar de les moltes reticències, acabessin acceptant la invenció de Munar.
Així i tot el catalanisme social i polític sempre va seguir reivindicant que el 31 de desembre era la vertadera Diada mallorquina i així ho festejava cada any. Quan l’esquerra guanyà les eleccions el 2015, un dels acords del pacte per governar el Consell de Mallorca fou acabar amb la Diada de UM i oficialitzar per primera vegada el 31 de desembre com a Diada de l’illa. Així ho van fer.
Però des de la dreta es va criticar el canvi. Al PP no li semblava bé. I quan va irrompre Vox en la vida política illenca, identificà aquella celebració com una mena de vassallatge de l’esquerra i el sobiranisme a «l’imperialisme catalanista» i, per tant, va fer de la Diada una de les seves dianes.
I, en efecte, tot d’una que han tengut l’oportunitat, han liquidat la Diada del 31 de desembre i han recuperat la del 12 de setembre. Enguany ja s’ha celebrat, tot i que amb només un parell d’actes formals, atès que no han tingut temps d’omplir-la de contingut. Val a dir que l’oposició, PSOE i Més per Mallorca, es varen desmarcar i no varen participar en cap acte.
Que el PP i Vox hagin fet el que deien que farien no ha sorprès. En canvi sí que ha resultat sorprenent que UM, que no existeix, s’hagi fet quasi corpòria de bell de nou per aprofitar la Diada per fer un lliurament floral a la tomba de Jaume II.
La presència dels representants del partit inexistent va ser anunciada a través d’un comunicat de premsa i, en efecte, dos antics càrrecs de la vella UM feren l’ofrena. Eren Cristina Cerdó i Miquel Àngel Borràs. Cerdó fou regidora de l’Ajuntament de Palma i va ser imputada en un cas de corrupció, si bé finalment s’arxivà tot el relacionat amb la seva implicació. Borràs fou conseller insular d'Agricultura del Consell mallorquí.
Segons el comunicat d'UM, «avui és la vertadera Diada de Mallorca» perquè commemora «l’inici del regne privatiu de Mallorca». Al seu entendre «les bregues entre l’esquerra i la dreta» han desvirtuat el sentit del dia, una festivitat que «cal recuperar amb l’orgull de ser mallorquins» i «defensar-la sense complexos».
L’acte s’emmarca en l’operació que porten a terme un grapat d’antics col.laboradors directes de Maria Antònia Munar -alguns dels quals condemnats per corrupció, com la seva líder, que fou penada amb 14 anys- que volen fer renàixer Unió Mallorquina. Un partit que va ser fundat el 1982 i que el 2011 va desaparèixer. Asseguren que abans que acabi l’any serà realitat de bell de nou.
A l’espera de saber si renaix o no, de moment no passa de ser una fantasmagòrica presència que s’ha deixat notar per posar-se al costat del PP i Vox.