L’amistat aguanta els destrets més difícils. Posa a prova la bondat i la generositat humanes. Pot ser una taula de salvació per a les èpoques més dures de la vida. Però pot convertir-se també, tanmateix, en una font de desengany sobre les capacitats d’empatia o comprensió de l’espècie humana. De tota manera, l’amistat autèntica, difícil de mantenir en el temps, esdevé un dels tresors més valuosos en la societat hiperegocèntrica actual. Com deixà escrit Ciceró, l’amistat és una virtut tan profunda i extraordinària que els amics, fins i tot absents, són presents i, fins i tot quan es moren, viuen.
Les noies de Mossbank Roadd’Amelia Bullmore, dirigida per Sílvia Munt, és un elogi amb tots els ets i uts de l’amistat, especialment la femenina. Tres noies de 18 anys coincideixen a la universitat i acorden de viure juntes en una casa atrotinada d’un barri perifèric de Londres. Lluny de la família, aquest espai compartit arriba a ser el seu paradís. Durant els anys de convivència, Rose (Clara Segura), Di (Marta Marco) i Viv (Cristina Genebat) viuen experiències felices i amargues que els marquen per sempre. Les decisions que prenen durant aquesta etapa crucial els obliguen també a redefinir els somnis de joventut.
La tríada protagonista presenta perfils d’universitàries amb tarannàs i interessos ben diferents. Rose, estudiant d’història de l’art, extravertida i vital, gaudeix amb la cuina i té una insaciable necessitat d’amor passió. Di, estudiant d’economia, nerviosa i sensible, és una esportista de primera i no sap com viure desacomplexadament el seu lesbianisme. Viv, estudiant de sociologia, introvertida i intel·lectual, concentra tots els esforços en la carrera i renuncia en part a viure. En les altres dues, cadascuna hi troba dues maneres contraposades d’entendre la vida i, sense concessions, hi actua com a mirall.
Des de les primeres escenes, en què les actrius interpreten el paper eixelebrat d’unes xicotes de 18 anys, fins a les darreres, en què l’edat adulta ha deixat cicatrius en les seves existències, Cristina Genebat, Marta Marco i Clara Segura encerten el punt just de persuasió i generen una enèrgica sintonia contagiosa entre les tres. Segura fa una entrada de cavall sicilià, idònia per al seu personatge. Marco i Genebat, en canvi, guanyen presència escènica gradualment. Totes tres convencen. L’espai escènic, en aparença buit, s’omple a mesura que cal i crea espais amb molta versatilitat. Algunes de les fites icòniques del pop —Cindy Lauper, per exemple— evoquen els anys de joventut de les tres universitàries.
Les noies de Mossbank Roadés una comèdia que pren tonalitats com més va més agredolces quan les joves s’endinsen en l’edat de la maduresa. El tema central és l’amistat que perdura enllà del temps i la distància. L’amistat que supera baralles, diferències, malentesos i contradiccions. Feta, a més, a força d’el·lipsis i retrobades. Més superficialment, sense furgar-hi gaire, hi apareixen temàtiques com ara el pes feixuc de la família i de l’entorn, les teories del feminisme històric, les seqüeles d’una violació, la maternitat inesperada, les dificultats laborals per al jovent universitari o el dol per tantes pèrdues. A despit d’un cert melodramatisme i un tractament arquetípic dels personatges, el muntatge resulta transparent, sincer i entendridor, gràcies sobretot a una direcció emotiva i una interpretació fulgurant.