Els crítics

El nostre origen a 'Comtes'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Intentar fer allò que no s’ha fet mai és un dels reptes més arriscats que es pot emprendre en qualsevol àmbit, però especialment a la televisió, on la repetició de fórmules que funcionen forma part de l’ADN del mitjà. És per això que començaré la crítica de Comtes remarcant la valentia dels seus responsables a l’hora d’aixecar un projecte que és excepcional per partida doble. En primer lloc perquè vol explicar la història dels comtes catalans i el procés que els va portar a declarar-se sobirans. I per tant traslladar a la pantalla del televisor un període històric que té una importància cabdal però que s’ha ficcionat molt poc, en part per les dificultats d’entrar en detall d’un relat de què els historiadors han ofert lectures diverses. En segon lloc perquè el format que s’ha triat per desenvolupar la història és el docudrama, barrejant elements propis del documental amb la ficció, a través de representacions dels fets que ajuden a fer la història molt més digerible. Aquest format, molt habitual als Estats Units i Anglaterra, és pràcticament inèdit a la televisió catalana, i no hi ha cap motiu perquè així sigui, ja que s’ha demostrat que és un vehicle excel·lent per divulgar temes històrics i el tractament dramàtic de moments concrets ajuda a involucrar l’es- pectador en la narració.

Cada episodi de Comtesens permet posarnos en la pell d’un dels quatre protagonistes i entendre les seves inquietuds, angoixes i dificultats. Ens hi apropem en escenes que mostren la seva part més humana, de vegades amb un to divertit. “M’agradaria firmar amb el peu, per poder escriure sense deixar de menjar”, diu Guifré el Pelós mentre endrapa un tros de carn. Tot seguit, rep una carta de poblament, que serà l’inici del dilema que el comte tindrà entre obeir el seu sobirà o obeir el seu poble. L’espectador es fa còmplice d’aquest duel intern mentre que els historiadors, que apareixen tallant l’acció dramàtica, expliquen el context de l’escena, aclarint què eren les cartes de poblament i donant a l’audiència els coneixements que necessiten per entendre la posició del personatge històric. La combinació de totes dues capes funciona molt bé, i creen conjuntament la tensió narrativa que fa que la història de Comtes atrapi.

Malauradament, les limitacions pressupostàries condicionen el tractament que es fa de la part dramàtica, on abunden els primers plans. Però estan gestionades de manera que en cada episodi hi hagi almenys un moment espectacular, com la batalla que es produeix al final del primer, que compta amb una bona factura, efectes visuals que funcionen, malgrat que no es poden comparar amb el que podem veure en altres sèries similars nord-americanes o britàniques, i una direcció que posa èpica en el moment precís. Amb aquests elements és fàcil, fins i tot per als qui no tinguin gaire interès en els temes històrics, entrar en la història de Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II, i veure la connexió que té amb el moment actual. Potser el mèrit més gran de Comtes és que no subratlla en cap moment aquests paral·lelismes, sinó que són vincles que s’estableixen sols. No fa falta fer servir la història per construir un relat polític: només cal mostrar els fets perquè provoquin ressonàncies amb els temps que Catalunya ha estat vivint en els darrers anys. En aquest sentit, les explicacions que  els historiadors fan davant la càmera, oferint el context geopolític i social de la història d’una manera didàctica i planera, són especialment aclaridores. Comtes no és perfecta, però amplia els horitzons de la televisió que es fa a casa nostra, i això no passa cada dia.

Comtes
Creador: Carles Porta i Albert Sánchez Piñol
Repartiment: David Segú, Martí Salvat, Jaume Ulled
Temporada: 1
Canal: la Xarxa i Movistar+

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.