Què significa una xarxa “neutral”? La setmana passada, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units, va votar a favor de desregular la xarxa.
Internet és una xarxa de xarxes. Hi ha proveïdors d’accés, normalment operadors de telecomunicacions, i hi ha proveïdors de continguts. La neutralitat implica que els governs han de regular que tot el tràfic de dades que circula per la xarxa ho faci de manera indiscriminada, sense cobrar als usuaris una tarifa segons el contingut, pàgina web, plataforma o aplicació que emprin. O sigui, es pot cobrar als consumidors per accedir a internet, però no es pot afavorir un proveïdor de continguts ni cobrar-li preus addicionals per enviar informació.
Això vol dir que, a partir d’ara, als Estats Units, si jo tinc accés a internet a través, posem per cas, de Comcast Xfinity, AT&T o Verizon (els tres principals), i qualsevol d’aquests operadors decideix que jo no accedeixi als continguts de Google Search o de Youtube, o que hi accedeixi a menys velocitat que a un altre servei similar, posem de Bing o de Vimeo... ho hauré d’acceptar, o canviar d’operador. I, és clar, qualsevol d’aquests operadors pot exigir a les empreses que ofereixen continguts una tarifa per optimitzar el seu servei.
I què passa a Europa? La Unió Europea va regular el 2015 sobre la neutralitat de la xarxa, però no oblidem que Alphabet (Google), Apple, Amazon, Facebook, Twitter, Microsoft, Netflix... són empreses nord-americanes.
Possibles conseqüències: imaginem que dos o tres operadors decideixen no donar accés a criptomonedes com el Bitcoin. Poden enfonsar aquest mercat. També poden imposar la seva pròpia criptomoneda. O afavorir tal o tal botiga en línia. Google Wallet va tenir molts problemes als Estats Units, el 2012. Fins i tot podrien cobrar un extra per dades que van d’un país a l’altre però que pas- sen per les autopistes de la in- formació nord-americanes. Dades científiques, per exemple.
Curiosament, l’endema de la votació de la FCC, les empreses en teoria més afectades no s’han queixat. Només s’han pogut llegir alguns tuits a nivell individual de responsables d’aquestes indústries. Per què? Potser són massa grans per pe tar? Qui s’atrevirà a cobrar a Youtube o a Amazon? Algú tindria el valor d’oferir un servei on Facebook vagi més lent que en la competència? Una altra cosa són els nous emprenedors. Qualsevol iniciativa necessitarà molt més capital per triom- far. No hi ha espai per a un nou Amazon, o Kickstarter, o Twitter, o...
De totes maneres, això de la neutralitat té zones grises importants. Un exemple: el meu proveïdor és Movistar. Tinc un servei que inclou la televisió Movistar+ i pago un extra per l’opció“Series”.Al gener em vaig apuntar a Netflix. Amb 300 Mb de fibra òptica, les sèries de Netflix es veien amb molt baixa qualitat. On era el problema?
Netflix necessita una xarxa oberta per poder distribuir els seus continguts. Per arribar a l’usuari final cal un distribuïdor de continguts, o CDN, que envia els continguts de Netflix a Movistar. Els CDN signen amb les operadores contractes ano- menats peering, però si el volum de dades és extrem, es pot demanar un paid peering. O sigui, que pagui.
I en aquest cas, Netflix es nega a pagar. D’altres operadores, com Vodafone, no han exigit aquest pagament. Resultat: els darrers nou mesos Movistar ha perdut 41.000 clients de banda ampla. Orange n’ha guanyat 33.000, Vodafone 100.000 i el grup MásMovil (Yoigo i Pepephone) 122.000.
Per cert, Movistar fa anys que pressiona contra la neutraitat de la xarxa, i no és l’únic. Europa, quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar.
La xarxa mai no ha estat neutral. Ara ho serà encara menys.