Egert, de 45 anys, és professor d’universitat a la Hochschule Furtwangen, ubicada a Villingen-Schwenningen, al sud d’Alemanya. I es dedica a la investigació de la propagació de microbis a casa.
—Abans ningú no veia res de dolent quan es menjava una poma que havia caigut al fang. Avui quasi no hi ha lavabos sense dispensadors de desinfectant. Som ara exageradament nets?
—En altres temps la gent només es rentava les mans en els moments oportuns, com ara abans de menjar o després d’anar al vàter. Tinc la impressió que molta gent avui ja no segueix tant les recomanacions higièniques bàsiques. Simplement rentant-nos les mans ens evitem un 50% de totes les infeccions gastrointestinals. No necessito química d’alta gamma a casa.
—D’on ve aquesta despreocupació?
—Abans es pensava que els microbis ens perjudicaven. Actualment sabem que n’hi ha pertot arreu i que, fins i tot, l’organisme humà els necessita. Potser això fa que ja no prenguem seriosament els gèrmens. Però hi ha casos en què només s’ha de matar un microbi així.
—Gèrmens patògens a l’smartphone, bacteris als fregalls de la cuina, gèrmens a les ulleres... estem tractant amb noves fonts de perill?
—Siguem sincers: a la gent li agrada aquest tipus d’històries i a molts els fan molt de fàstic. Nosaltres, com a científics, tenim l’obligació d’aportar claredat. Malgrat tot, actualment sabem més sobre la microbiologia de la Fossa de les Marianes que sobre què passa a les nostres cases. Desafortunadament, a molts companys la llar no els sembla prou interessant com a camp d’investigació.
—El públic ho veu diferent. Fa alguns mesos vostè quasi provoca el pànic als Estats Units quan va descobrir que els fregalls de la cuina estan plens de milers de milions de bacteris. Va ser alarmisme, això?
—Els americans tradicionalment són més histèrics que els alemanys en temes d’higiene. Molta gent s’ha figurat que en aquestes esponges hi ha molta gresca. Però hem sigut els alemanys els primers que ho han demostrat amb biologia molecular.
—Com de perillós és realment un fregall contaminat?
—Pot ser perillós, sobretot per als anomenats Yopis: Young, Old, Pregnant, Immunocompromised [jove, gran, embarassada o immunodeficient]. El meu consell a tots els amos i mestresses de casa és: en cas de dubte, el fregall s’ha de tirar com més aviat millor. No costen gaire. Només s’ha de dir, francament, com a científic. Sense estar patrocinat per la indústria d’esponges.
—És possible viure sense gèrmens?
—No. Vivim contínuament amb deu mil microbis sota el nostre sostre. No s’hi pot fer res en contra. Però tampoc no és necessari. Avui sospitem que els anomenats microbis de la llar, el conjunt de tots els microbis que ens envolten, tenen una influència important en el nostre benestar. Probablement ja vam viure amb aquests microorganismes a la cabanya en l’edat de pedra, i ells van evolucionar amb nosaltres. Però el funcionament exacte encara és un enigma. En la microbiologia, quan algú s’interessa per una cosa així, sempre és un marginat.
—Com va topar vostè amb aquest tema?
—No m’ho vaig buscar voluntàriament. Després de la carrera vaig començar al departament de microbiologia de l’empresa Henkel, a Düsseldorf. Primer vaig estar en la investigació de desodorants i rentadores i després vaig desenvolupar tints per als cabells durant un temps. Així se’m va despertar l’interès.
—En la indústria de la cosmètica no es tracta, sobretot, de despertar en els clients necessitats inútils de productes amb efectes més aviat dubtosos?
—Jo no ho veuria tan negativament. Hi ha productes en què l’efectivitat és molt important. Els desodorants han de funcionar. Si m’adono que després de sis hores començo a fer pudor, és una porqueria.
—Des d’aleshores vostè es dedica només a la investigació bàsica. En què treballa ara?
—Per demostrar com de rellevants són realment els microbis a casa, caldria atrevir-se amb una nova forma d’experiment. Seria ideal un tipus de caseta prefabricada on s’exposi deliberadament els habitants a determinats microbis. S’hi podrien introduir bacteris seleccionats i observar com s’estenen.
—Això no seria fastigós?
—Al contrari. Podria ser molt beneficiós si ens transmetéssim mútuament els nostres microbis. Un sol exemple respecte a això: un estudi neerlandès ha demostrat que en un sol bes es transmeten milions de bacteris. Al principi no sona bé, però he observat que la salut dental m’ha millorat per complet des que conec la meva dona. L’explicació podria ser que una flora bucal agressiva se suavitza amb una de menys agressiva. Ara, es pot tenir mala sort i empitjorar...
— ... com la seva dona aparentment ha empitjorat amb vostè...
—... exacte. Però tal vegada tinc altres qualitats des del punt de vista microbiològic de les quals, d’altra banda, se’n beneficia ella.
—Bé, sembla com si no ens haguéssim de preocupar en absolut pels gèrmens del nostre voltant.
—Oh, i tant. Depèn molt del tipus de microbis: alguns els hem de combatre necessàriament. Normalment això també ocorre. A la majoria de les cases, el lavabo és el lloc més net. Es neteja amb químics forts, i això és bo. Però sovint no se segueixen regles fonamentals fàcils. A l’hora d’estirar la cadena, la tapa del vàter ha d’estar completament baixada. Hi ha investigacions que mostren com s’escampen els gèrmens per l’habitació quan estirem la cadena igual que una esquitxada de la tassa del vàter. Aleshores, hi ha bacteris intestinals pertot arreu, allí on no vull tenir-ne: en la pinta o fins i tot en el raspall de dents. En algunes proves n’hem trobat alguns, a més, als teclats de l’ordinador, a les pantalles dels smartphones i fins i tot als vidres de les ulleres.
—Estan mal construïts els nostres lavabos?
—Pot semblar arcaic, però un forat al terra, on no estic en contacte amb res, seria el millor higiènicament. En aquest cas, els microbis no poden agafar-se a res.
—En les rentadores, segons les seves investigacions, també pot haver-hi una gran contaminació de gèrmens.
—A mi, com a higiènic, em preocupa sobretot la tendència a estalviar energia. La major part d’energia durant la rentada s’utilitza per escalfar l’aigua. Molta gent vol tenir consciència ecològica i renta la roba a tan sols 30 graus. És possible també que a 20 graus o fins i tot amb programes en què la roba es gela. Amb només una mirada som conscients com afecta això els costs d’higiene. Amb una temperatura més alta i un detergent més agressiu es maten més gèrmens.
—A quants graus cal rentar uns calçotets?
—A 60 graus, per descomptat! Com totes les peces que entren en contacte directe amb el cos. Per tant també els calcetins, si vol minimitzar el risc de fongs als peus de manera eficaç. Avui molts teixits estan tan estirats que ja quasi no es poden rentar en calent. Pot ser desagradable, però la roba interior de cotó és la millor, higiènicament. Els calçotets de seda són bonics, però també una porqueria, no es poden rentar en calent. Un altre problema és la marxa triomfal del detergent líquid...
— ... que es pot dosificar perfectament.
—Exacte. Per això és tan apreciat entre els altres. La pols s’esmicola, a vegades no es dissol per complet, especialment en temperatures més baixes, i per això deixa taques molestes en la roba. Però, al contrari que el detergent líquid, aquests detergents sòlids contenen lleixiu que durant la rentada mata eficaçment els bacteris. Fins ara la indústria no ha aconseguit fabricar un detergent líquid apte per al mercat que contingui lleixiu. Com que el lleixiu estaria líquid, perdria de seguida la força a través del detergent. Per això els detergents líquids són menys eficaços que els sòlids.
—És la rentadora el lloc més perillós de casa des del punt de vista microbiològic?
— No, aquest títol honorífic li correspon sens dubte al fregador. Una vegada un periodista ho va expressar molt bé: si vinguessin extraterrestres a la Terra i tinguessin la capacitat d’identificar microbis a simple vista, beurien de la tassa del vàter i farien les seves necessitats al fregador. Si vostè descongelava un pollastre al fregador, es convertiria en la zona de perill màxim.
—Per què?
—En la carn de pollastre és comú el germen patogen campilobàcter. Molta gent no sap com és de perillós. Al principi provoca infeccions gastrointestinals. El nostre cos crea aleshores anticossos contra aquest patogen i aquests es poden dirigir contra les nostres cèl·lules nervioses. En el pitjor dels casos, duu a una malaltia nerviosa que pot arribar a paràlisis accentuades.
—Es podria esperar que vostè fes perdre el seny a la seva família amb consells sobre neteja.
—I ara. La neteja no és el meu punt fort en absolut. La meva dona em va dir un dia: “M’he assabentat pels periòdics que tu eres higiènic!”
Traducció de Mar Sánfelix