La dona que haurà de prémer el botó de sortida

Theresa May, que va defensar la permanència a la Unió Europea per motius pragmàtics, ara haurà de negociar-ne la desconnexió. Després que David Cameron hagi avançat la seva dimissió, May prendrà possessió com a primera ministra aquest dimecres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"La Unió Europea està lluny de ser perfecta", assegurava Theresa May, ministra de l'Interior, a principis d'any. "Però, en la meva opinió, és en el nostre interès nacional que seguim sent un membre de la Unió Europea". Si bé era molt crítica amb el bloc comunitari, en defensava la permanència per motius pràctics, com ara l'accés als mercats globals o la seguretat. Ara, després de la dimissió de David Cameron i la retirada de la seva rival Andrea Leadsom, haurà de gestionar la sortida del Regne Unit. Com a primera ministra.

Considerada propera als punts de vista de David Cameron, ja ha rebut el vistiplau del primer ministre britànic. "Estic encantat que Theresa May sigui la pròxima primera ministra", va assegurar el mandatari aquest dilluns. "És forta, competent, és més que capaç de proporcionar el lideratge que el país necessitarà en els pròxims anys i tindrà tot el meu suport". El dimecres a la tarda serà nomenada primera ministra, la segona dona a Downing Street després de Margaret Thatcher.

Si bé va defensar la permanència a la Unió Europea, tot i que va adoptar una actitud conciliadora, serà May qui haurà de negociar-ne la sortida. I ja ho té assumit. "Brexit significa Brexit", afirmava després del resultat del referèndum. Va prometre una nova cartera en el gabinet per a negociar una sortida "sensible i ordenada". També va garantir que no hi hauria un segon referèndum.

"El nostre país necessita un lideratge fort per a travessar aquest període d'incertesa política i econòmica i per a negociar les millors condicions per a abandonar la Unió Europea", assenyalava Theresa May en anunciar la seva candidatura. I afegia: "Aquesta no és una elecció de lideratge en unes condicions normals".

Com va deixar clar la seva rival Andrea Leadsom en una polèmica que en part ha provocat la seva renúncia, Theresa May no té fills. Té 59 anys i està casada. Va estudiar Geografia a Oxford i va treballar al Banc d'Anglaterra. Diputada a la Cambra dels Comuns des del 1997, va ser presidenta del Partit Conservador. Des del 2010 ha estat ministra de l'Interior en el govern 'tory' de David Cameron.

Immigració

En la cartera d'Interior, ha hagut de tractar un dels temes que més ha marcat la campanya del 'Brexit': la immigració. Així es referia el passat diumenge als més de dos milions d'immigrants comunitaris que viuen al Regne Unit: "Com a part de la negociació haurem d'avaluar aquest assumpte dels ciutadans europeus aquí al Regne Unit i vull assegurar-me que no només podem garantir un lloc per aquestes persones, sinó també pels ciutadans britànics que es troben en altres Estats membres". No garanteix que es puguin quedar.

May defensa el control de la immigració com a instrument econòmic. "Quan la immigració és massa alta, quan el ritme de canvi és massa accelerat, resulta impossible construir una societat cohesionada", defensava la passada tardor durant el congrés del Partit Conservador. "I sabem que per a la gent amb salaris baixos, els salaris baixen encara més, mentre alguna gent és expulsada directament del món laboral". El 2013 va dir que pretenia "crear un entorn realment hostil per als immigrants il·legals". Vol reduir la immigració neta per sota de les 100.000 persones, un objectiu gairebé impossible. Actualment està en 330.000.

Seguretat nacional

Un altre assumpte que ha hagut de gestionar és el de la seguretat nacional. En part per això va defensar el 'Remain', la permanència, perquè "per a enfrontar-nos a l'amenaça [del terrorisme i la radicalització] de manera efectiva, no podem seguir buscant simplement solucions internes".

No obstant això, la seva duresa en les polítiques contra la radicalització -com a Thatcher, l'anomenen la "dama de ferro"- la va portar el passat a abril a demanar que, independentment del resultat del referèndum, Gran Bretanya abandonés la Convenció Europea de Drets Humans. A parer seu, aquesta convenció retarda l'extradició i deportació d'extremistes.

La nova Thatcher?

No han estat pocs els qui han comparat Theresa May amb Margaret Thatcher aquests últims dies. No obstant això, en una entrevista a The Daily Telegraph el passat dissabte, la nova primera ministra afirmava que no pretenia ser la "nova Thatcher". May creu, simplement, que la "dama de ferro" era "absolutament única". També assegurava que el futur de la Gran Bretanya serà "més brillant" després del 'Brexit'.

En almenys una cosa sí que recorda a Margaret Thatcher la situació actual de la política del Regne Unit. En una ocasió, la primera ministra difunta va dir: "A la política, si vols que es digui quelcom, demana-ho a un home; si vols que es faci quelcom, demana-ho a una dona". Després de la dimissió de Cameron, ara Theresa May té la responsabilitat de fer la sortida britànica de la Unió Europea.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.