Tània Verge, professora de Ciència Política i directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra
—Quin balanç fa del resultat de les eleccions?
—És un resultat que demostra que el moviment independentista té bases sòlides per mantenir la majoria. Que no existeix la majoria silenciosa tal com alguns sectors fa temps que diuen. Amb una participació rècord es mantenen els resultats. Aquests serien, per a mi, els dos elements a destacar.
—Veu factible que es pugui formar Govern amb normalitat?
—El que no és normal és el context d’excepcionalitat: l’aplicació del 155, la intervenció d’Hisenda i l’alliberament dels presos polítics està en mans d’un Estat que no ha respectat cap garantia democràtica ni jurídica. Però formar Govern dels tres partits o de les tres llistes independentistes no només és factible sinó que interessa a les tres parts.
—Preveu que Espanya o Europa reaccionin?
—Aquesta pregunta és molt difícil de respondre. No totes les decisions es prenen des de Catalunya, però evidentment s’ha llançat un missatge molt clar, a nivell espanyol i europeu, que aquesta majoria es consolida. I per tant, la reivindicació que s’ha de fer un referèndum acordat és potent. Però no m’aventuro a fer prediccions.
—Canviarà el panorama polític estatal?
—La debacle del Partit Popular pot canviar algunes coses. Han perdut el partit i a nivell intern ja reclamen el cap del Mariano Rajoy, especialment des dels mitjans espanyolistes. Per tant, potser el PP haurà de modular la seva estratègia.
Anna Arqué, International Commission of European Citizens (ICEC)
—Quin balanç fa dels resultats del 21D?
—La victòria independentista té un punt de victòria moral perquè hem estat capaços de guanyar en un estat d’excepcionalitat evident, amb un 155 que no sols ha servit per convocar eleccions sinó també perquè un partit que no representa pràcticament res a Catalunya —el PP dels tres diputats— imposi les seves polítiques; amb tots els mitjans de comunicació en contra i amb dos candidats allunyats de la campanya —un a Brussel·les i l’altre a la presó. Que en aquest context, Catalunya hagi revalidat que el seu president és Puigdemont i que continuen fent majoria absoluta al Parlament és una victòria absoluta.
La victòria de Ciutadans, que ells mateixos i els mitjans espanyols volen destacar, és una victòria pírrica, en el sentit literal de la paraula, perquè han fet servir tots els mitjans, tots els seus recursos i han tingut un context favorable des de l’statu quo d’aquí i de fora. Tot i així, no té capacitat de formar Govern, ni amb tots els vots de la resta del bloc constitucionalista. No han servit de res tots els suports que han tingut.
És evident que la República ha guanyat al 155 i que la República s’ha de consolidar.
—Ciutadans ha concentrat tot el vot identitari espanyol?
—En el bloc constitucionalista hi ha hagut una victòria circumstancial. En unes eleccions normals, els vots no s’haurien concentrat tant en Ciutadans. En el bloc independentista també ha passat una mica en la llista de Junts per Catalunya, perquè és un vot circumstancial de moltíssima gent que no vol que el president el decideixi ningú altre. Per això s’ha votat Puigdemont i JxCat ha vençut una ERC que sortia com la llista guanyadora.
Potser ERC no ha estat encertada en l’estratègia comunicativa; hi ha hagut una mica de desconcert, i això els ha pogut perjudicar. Però sobre la composició del Govern, la gent ha estat clara: vol restituir el president Puigdemont i tot el Govern de la Generalitat.
Francesc Miralles, Politòleg, consultor en comunicació i coautor del llibre 'De Ciudadanos a Ciutadans'.
—Què li ha semblat el resultat electoral del 21 de desembre?
—En primer lloc, cal destacar els dos milions de persones que van mobilitzar-se en el referèndum de l’1 d’octubre. Es podria dir que l’independentisme català té un sòl electoral tan sòlid com el seu sostre. L’independentisme no ha guanyat suports malgrat els bastons de la policia i la política repressiva del Govern espanyol, però, alhora, el mite de la majoria silenciosa s’ha demostrat fals. Ni en el moment de més mobilització electoral, l’unionisme no ha superat en escons els partits independentistes.
—Què preveu que passarà a partir d’ara? Quin escenari contempla?
—Els diputats catalans que són a l’estranger i empresonats acabaran dimitint com a tals a fi d’aconseguir una majoria estable. En aquest sentit, no veig factible que Carles Puigdemont continue com a president, és massa arriscat. Començaran a sorgir uns altres noms, entre els quals veig molt ben posicionada Elsa Artadi. Podria ser ella la nova presidenta. Pel que fa a la CUP, supose que s’abstindran i que tractaran de no fer massa soroll. Hi suraran les diferències que ara estan soterrades. En tot cas, a partir d’ara tindran un paper molt més còmode. El fet que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana hagen sumat 66 escons, un per damunt de la suma de Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú, em sembla molt indicatiu de cap a on transitarem ara.
—El resultat de Ciutadans podria fer repuntar la marca fora de Catalunya?
—Diria que el fenomen de Ciutadans com a força espanyola capdavantera se circumscriu a Catalunya. Aquest partit té uns límits sociològics clars. Ara bé, sí que considere que Inés Arrimadas està molt ben posicionada amb vista a un futur no massa llunyà. Si en les següents eleccions Albert Rivera no satisfà les expectatives, perfectament podria substituir-lo al davant del partit.