Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona
—Com valora els resultats?
—Són uns resultats que mostren que la divisió en blocs continua essent una realitat. Això queda a la vista i per tant no es pot negar. Una constatació que em condueix a una conclusió que em sembla evident: els ciutadans segueixen instal·lats en el sentiment i no en la raó. Vull dir: són uns resultats que s’expliquen pel fet que ha guanyat la política sentimental. S’ha votat amb el sentiment de manera molt clara. Així es veu en les dues forces que més afavorides surten de les eleccions. Per una banda, Ciutadans, que és el vot sentimental espanyolista, i per l’altra, Junts per Catalunya, que és el vot sentimental independentista.
—Què passarà a partir d’ara?
—És molt difícil imaginar-ho. No sé què passarà però el que tinc ben clar és que, sigui el que sigui, no serà fàcil perquè la situació és molt complicada. A primera vista és clar que existeix una majoria parlamentària independentista. Per tant, l’anàlisi primera que tothom fa es que hi haurà un Govern independentista. Possiblement serà així. No serà fàcil, però és possible que s’assoleixi. D’acord, tanmateix la pregunta a fer és: aquest Govern tindrà prou homogeneïtat i solidesa per aguantar i governar? Jo en tinc dubtes. Sincerament crec que Junts per Catalunya i ERC tindran molts, molts de problemes per governar junts. Ho veig molt complicat. Això vol dir, com apunten algunes veus, que inexorablement s’haurà d’anar a unes altres eleccions? Doncs no. O si més no, no necessàriament. És possible una altra cosa: que a mitjà termini hi hagi gent que s’adoni que seguir amb els blocs no condueix enlloc, que no serveix per a res i que acabi intentant formar una majoria parlamentària alternativa a la del bloc independentista, una nova majoria de caràcter políticament transversal.
Pablo Simón, politòleg
—Com valora els resultats?
—Les enquestes no s’han equivocat a la part baixa, a grans trets han encertat amb els que menys escons han obtingut, però hi ha hagut una cosa molt important que no s’havia previst: la victòria en el grup dels independentistes de Junts per Catalunya. Per una altra banda, no hi ha cap dubte que l’independentisme obté un molt bon resultat que li permet mantenir la majoria absoluta. Ara bé, la distribució d’escons i amb tot el que ha passat fa que la formació de Govern sigui, a pesar de la majoria absoluta d’aquest àmbit, molt complicada.
—Què pot passar a partir d’ara?
—Si la força hegemònica de l’independentisme hagués estat ERC, la formació de Govern podria ser més fàcil, però amb JxC la cosa es complica moltíssim. Pensem només en allò més evident: si Carles Puigdemont pren possessió com a diputat i no renuncia a l’acta, l’independentisme perdrà un vot, si fossin dos… I pensem que són vuit els diputats electes que són fora d’Espanya o a la presó. En aquestes condicions com es podrà formar Govern? Com es gestionarà tot això?...
Montserrat Tura, consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya (2003-2006) i de Justícia (2006-2010)
—Quin balanç fa dels resultats del 21D?
—És una impugnació en tota regla a la intervenció del Govern espanyol sobre les nostres institucions. És la resposta de la dignitat nacional ferida. Les eleccions sempre tenen un context i és evident que unes de formulades enmig d’una intervenció i de com es va destituir el Govern català, la resposta de la ciutadania a l’hora d’expressar el seu vot ha estat una impugnació. El sentiment nacional cadascú el viu com pot i com vol, però estava ferit, tal com s’ha demostrat. Des del punt de vista de vots continuen estant per sota del 50%, però hi ha majoria parlamentària. I serà difícil de gestionar. Això des del bloc independentista. Però si valorem el que ha succeït a l’altra banda... Ciutadans ha estat la primera força. I aquesta és una cosa que ens ha de fer reflexionar molt, perquè havíem intentat des de la resistència antifranquista, la Transició, després des de les institucions catalanes, que no es produís mai aquesta trencadissa social. I, en canvi, s’ha produït. I s’ha fet amb un partit marcadament no sols espanyolista, sinó negador d’un dels elements que més ens identifica: la defensa de la llengua. Per tant, la victòria de Ciutadans és una cosa que impacta molt i no es pot desmerèixer. Caldrà fer polítiques per entendre la complexitat del nostre poble. Perquè, si mires els resultats de les poblacions de l’interior de Catalunya, com ara Puigcerdà, on han tret un 30%... Aquest no és un fenomen únic i exclusiu de l’àrea metropolitana: són presents a tot Catalunya.
—Com valora el resultat del PSC, el seu antic partit?
—El meu antic i alhora estimat partit —perquè una no deixa mai d’estimar el seu espai ideològic, tot i que se’n vagi del partit— ha patit la demostració que o s’és catalanista o no se n’és. Jugar a fer espanyolisme des del PSC... Això ja hi ha qui ho fa de manera molt més radical i ens passa per davant. És el que ha passat amb Ciutadans. Si em permets, pel que fa a l’eix dreta-esquerra, cal tenir en compte que els dos partits més votats són de la internacional liberal: PDeCAT i Ciutadans. Ha guanyat la dreta, i cal tenir-ho en compte.
—Espera que Espanya i Europa es replantegin els seus posicionaments?
—Jo ho espero sempre d’aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat política. I ho espero de manera molt especial d’Espanya. Europa pot considerar que això són afers externs, però Espanya no pot fer com que no vagi amb ells. Llavors, si més no, i tenint en compte la gran clatellada del Partit Popular, haurien de començar a acceptar que no han llegit bé el problema, o la manera de pensar o com estem vivint en aquests últims anys els ciutadans de Catalunya.