Al clima enrarit que es viu en la política espanyola davant la possible investidura de Pedro Sánchez, que dependrà fonamentalment de l’entesa a què el PSOE puga arribar amb el president català a l’exili Carles Puigdemont, se suma ara un nou episodi que torna a tindre el Tribunal Suprem com a protagonista.
Aquest dijous dia 14 de setembre, l’alt tribunal espanyol decidirà si revoca els indults atorgats pel Govern espanyol al juny del 2021 a dos dels nou presos polítics catalans que van ser alliberats. Es tracta dels qui durant la tardor del 2017 eren, respectivament, els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Ambdós van ser condemnats a nou anys de presó per sedició, delicte que ha sigut derogat del Codi Penal, i van passar tres anys i vuit mesos entre reixes. Els indults concedits fa ara dos anys, que eren parcials, i no han aixecat la inhabilitació a què tots dos –i la resta de presos catalans– van ser condemnats.
A través d’una posada en escena molt treballada, el Govern de Pedro Sánchez va justificar, al juny del 2021, els indults als presos del procés amb l’argument de “restaurar la convivència” i en la “utilitat pública de la mesura”. Aquesta motivació, argumentada jurídicament, és la que haurà d’estudiar la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem per a prendre una decisió.
Cal recordar que, en un primer moment, el mateix Suprem va rebutjar la possibilitat d’admetre a tràmit recursos contra la concessió d’aquests indults, tot i que posteriorment va rectificar amb tres vots a favor i dos en contra. Aquest desenllaç es va donar quan un dels magistrats, Segundo Menéndez, qui estava en contra de l’admissió a tràmit, va jubilar-se i va ser substituït per Inés Huerta, que defensa la posició contrària.
Al maig del 2022, quasi un any després dels indults, el Suprem va admetre a tràmit els recursos del Partit Popular, Ciutadans i Vox. Les tres formacions de la dreta espanyola han intentat, des del primer moment, aturar aquesta mesura. El Suprem avaluarà dijous els presentats per Vox i Cs: mentre que la ultradreta argumenta que els condemnats no han justificat “la utilitat pública” argumentada jurídicament per a justificar l’indult, Cs plantejava el risc de fuga i de reiteració delictiva.
Més controvertida va ser la postura de qui era el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, qui en l’obertura de l’any judicial 2021 no va dissimular la seua oposició als indults. Concretament, el màxim mandatari de la justícia espanyola va retreure Pedro Sánchez, sense citar-lo, pel fet que el motiu de la mesura de gràcia contraposara “la concòrdia davant el ressentiment, com si l’acció de la justícia a aplicar la llei fora un obstacle per a la convivència o obeïra a raons diferents de les previstes a les normes”. També etzibava que “la justícia no és un obstacle per a la pau ni per a la convivència”.
L’última obertura de l’any judicial, la d’enguany, que es va celebrar dijous a càrrec del president interí del Suprem, Francisco Marín, va tindre un rerefons polític menor. Amb l’amnistia al centre de l’agenda política –encara per determinar si s’aplicarà o no–, l’actual màxim representant de la justícia espanyola també va deixar anar missatges que exigien la renovació immediata del Consell General del Poder Judicial, per a la qual PP i PSOE no s’aconsegueixen posar d’acord. La possible amnistia hi era al rerefons, però no va ser esmentada. L’Associació de Fiscals, això sí, s’ha expressat clarament a la contra, tal com també han fet magistrats del Suprem en declaracions a El Mundo, sense especificar les persones que s’hi han pronunciat.
De moment, i en un context delicat de negociació política entre el PSOE i l’independentisme català el Suprem té en les seues mans la decisió de revocar o no els indults. Juristes consultats coincideixen a dir que sobre el paper l’alt tribunal no hauria de corregir la mesura de gràcia concedida pel Govern espanyol, “però en aquest procés judicial ja hem vist de tot”. Hi ha qui sospita que davant la guerra entre la cúpula judicial espanyola i l’executiu estatal, iniciada sobretot arran els indults, agreujada arran la reforma del Codi Penal –amb la qual molts magistrats del Suprem també discrepaven– i culminada amb la possibilitat de l’amnistia, els màxims dirigents de la justícia espanyola podrien enrocar-se en el seu posicionament.
Si la decisió, en canvi, es fonamenta en la jurisprudència, els indults no s’haurien de revocar. Si més no així ho consideren els juristes consultats. “L’única cosa per la qual es pot anul·lar un indult és la manca de motivació, però el Suprem no pot discrepar de la utilitat pública argumentada pel Govern espanyol, que és la raó que va fer servir”, diu una altra veu. Ell mateix considera que “jurídicament no és probable la revocació de l’indult, però de més verdes n’hem vist”.