A la ciutat de Milicz, a la Baixa Silèsia, la imatge de Polònia és exactament tal com el Govern la presenta als seus votants tradicionals. L’església, situada al bell mig del poble, sobresurt per damunt les cases d’un indret on el temps passa tan impertorbable i plàcidament que el Dia de la Carpa es considera una de les grans cites anuals de la vila.
L’Anna Czarnecka, que fa 28 anys que treballa de llevadora a la casa de parts municipal, explica que aquesta petita ciutat és un lloc meravellós per formar una família. Si fos per ella, la gent tindria quatre o cinc fills, com abans. Però duu una samarreta on es pot llegir: “Volem regalar la vida, però el que farem és morir”. És la seva manera de protestar contra el pla municipal que preveu el tancament del centre. El 2015, arreu del país hi havia 424 cases de parts; el 2022, 364. Oficialment, es justifica el retrocés amb l’argument que surt més a compte integrar els centres locals en hospitals més grans. Tanmateix, la desaparició d’aquests centres de maternitat reflecteix la realitat d’un país en què cada vegada són menys les persones que decideixen tenir fills.
Si es compara amb altres països europeus, Polònia és un dels estats amb l’índex de natalitat més baix. Segons les estadístiques del 2021, a França les dones van tenir una mitjana d’1,84 fills; a Alemanya, 1,58; a Polònia, 1,33. Per darrere només hi queden Itàlia, Espanya i Malta. El gener del 2023, la premsa polonesa va anunciar que l’índex de natalitat del país no havia sigut mai tan baix des de la Segona Guerra Mundial.
Una societat cada cop més envellida i amb cada cop menys infants. Una imatge similar a la de molts altres països industrialitzats, però la diferència és que les xifres a Polònia cauen en picat. I són pocs els països on la posició d’un govern que parla constantment dels valors familiars i de fer feliços els infants dista tant de la posició d’una societat que clarament cada cop vol menys criatures. Avui dia, Polònia té 37,7 milions d’habitants; les estadístiques indiquen que l’any 2100 podrien ser tan sols 29,5 milions.
Amunt i avall arreu del país es troben dones per a les quals tenir fills ha deixat de ser una qüestió purament privada, sinó que ha esdevingut una decisió polititzada. D’una banda, hi ha els catòlics conservadors, entre els quals el partit nacionalista del govern, el PiS, basteix el seu argumentari. Estan preocupats per l’elevat índex de divorcis, pel fet que les dones posposen la maternitat i pel rebuig creixent envers els models tradicionals de família.
D’altra banda, trobem les dones que, des que l’avortament es va criminalitzar, tenen por de quedar-se embarassades. El 2020, el Tribunal Constitucional de Polònia va emetre una decisió segons la qual una dona tan sols pot interrompre l’embaràs en cas d’haver estat violada o si la seva vida corre perill, però no en cas que el fetus tingui una malformació.
La baixa natalitat de Polònia és una crisi que reflecteix un fenomen cada cop més habitual en les vides dels polonesos: gairebé tot es converteix en una qüestió ideològica.
Precisament ara que hi ha tan poques dones que tinguin fills, el que s’hauria de fer és proporcionar-los una atenció especialment bona, afirma la llevadora Anna Czarnecka. Parlem amb ella a la sala de descans del personal. Les parets estan revestides de rajoles de color rosa i a través de la porta, oberta, se sent el plor d’un nounat que va néixer just ahir. Czarnecka explica que no és una persona de fortes conviccions polítiques. “Tant me fa si un govern és de color vermell, negre, verd o lila.” Però, durant aquests últims anys, cada cop li fa més la sensació que la política envaeix més la seva vida. “Cada cop hi ha més dones que m’expliquen que no se senten segures durant l’embaràs. La prohibició de l’avortament ha generat una profunda inseguretat en les dones, també aquí, a Milicz.” Czarnecka creu que hi ha molts motius pels quals les famílies cada cop són més petites i al parc del poble cada cop hi ha més fills únics que van a jugar. “Potser avui dia la gent prefereix fer viatges a llocs bonics a quedar-se a cuidar una criatura”, explica Czarnecka. I afegeix: “I el Govern no és que afavoreixi pas gaire que la gent tingui ganes de tenir fills.”
Al centre on treballa Czarnecka no es fan avortaments, però des de la sentència del 2020, cada cop se’n parla més. Les embarassades pateixen perquè no saben si, en cas d’emergència, es prioritzarà la vida de la mare a la supervivència del fill. “Les dones han perdut força confiança en els nostres hospitals”, explica Czarnecka.
Davant de l’Ajuntament de Milicz hi ha una petita plaça amb arbres i bancs per seure. Des del 2021, aquesta plaça es coneix com la plaça dels Drets de les Dones. Se li va canviar el nom arran d’una petició popular signada per tres-cents habitants. El que va fer sortir la gent al carrer en aquesta ciutat no va ser la metamorfosi infligida a l’estat de dret, sinó que van manifestar-se contra el PiS, tan bon punt aquest estat de dret metamorfosat va posar els drets de les dones en el punt de mira.
Fa unes quantes setmanes, el mes de juny, un metge local va enganxar una franja negra de través per damunt del cartell que indica el nom de la plaça. Ho va fer per commemorar la Dorota, una jove de 33 anys que estava embarassada i va morir a l’hospital, malgrat que, en l’opinió de la seva família, els metges l’haurien poguda salvar.
La Dorota vivia a Nowy Targ, al sud de Polònia. Esperava el seu primer fill amb il·lusió i li volia posar Wojciech, com el pare d’ella. A la vintena setmana d’embaràs, la bossa amniòtica es va rebentar i van haver d’ingressar la Dorota a l’hospital. Els metges li van manar que posés les cames enlaire i mantingués la calma. Tres dies després, la Dorota va morir d’una septicèmia. La seva mort va desfermar protestes arreu del país. “Deixeu de matar-nos”, deien alguns dels cartells que alçaven les dones. En la seva opinió, la Dorota hauria sobreviscut si els metges haguessin provocat l’avortament del fetus.
Parlem per telèfon amb Ilona Adamczyk, la cosina de la Dorota, que s’ha convertit en la portaveu de la família. Per a ella, la Dorota era com una germana petita, explica Adamczyk. Una persona amb qui tenia molta confiança i amb qui, malgrat que tingués unes opinions diferents de les seves, podia parlar de tot. “La Dorota era religiosa. Per a ella, Déu era una figura d’autoritat”, explica. El somni de la Dorota era dur una vida plàcida i tranquil·la. El 2022 es va casar i ella i el seu home van començar a construir-se una casa. Esperaven que el seu primer fill nasqués el 2023. “Però ara la meva tia plora tant la seva filla com el seu net”, conclou Ilona Adamczyk.
La família acusa l’hospital d’inacció: “Els metges tenien por d’interrompre l’embaràs de la Dorota.” Adamczyk està convençuda que si haguessin preguntat a la Dorota si estava d’acord a avortar el fetus per salvar la seva pròpia vida, hauria dit que sí. “El seu marit se l’estimava, tenien plans. Hauria decidit viure.”
Des que la seva cosina Dorota va morir, Ilona Adamczyk, que té 39 anys, es planteja la qüestió de tenir fills d’una manera molt diferent. “Què passarà si descobreixo que el fetus té una malformació greu? O que naixerà mort. Estaria obligada a parir el fill.” Abans que es morís la Dorota no es plantejava aquestes coses. “Tenia pensat quedar-me embarassada, però ara ja no tinc ganes de córrer aquest risc”, afirma.
No hi ha xifres que permetin comprovar els efectes que té el temor a l’embaràs de què parla Adamczyk i que es percep a la casa de parts de Milicz. Tanmateix, segons una enquesta feta per United Surveys, el 52% dels enquestats creu que prohibir l’avortament dissuadeix la gent a l’hora de voler tenir fills. Dues terceres parts de les dones enquestades afirmen que veuen una correlació entre el baix índex de natalitat i la prohibició de l’avortament.
Parlem amb una de les principals expertes en demografia de Polònia, Irena Kotowska, sobre la correlació entre els drets de les dones i l’índex de natalitat, i ella n’està convençuda: “La política ha creat un entorn en el qual els drets i les necessitats de les dones estan reprimits. I això repercuteix en la predisposició que tenen les dones a tenir fills.” Kotowska, catedràtica de l’Escola Superior d’Economia de Varsòvia, sent que el debat cada cop s’està tornant més opressiu. “El Govern es dedica a acusar les dones i a culpar-les del fet que no neixin prou criatures.”
Els motius pels quals l’índex de natalitat de Polònia és baix també s’han de buscar tant en la crisi com en l’èxit del país. Després de la caiguda del teló d’acer, la ciutadania va sentir-se tan trasbalsada que Kotowska descriu el sentiment com un xoc davant de tanta transformació. En moments de tanta incertesa, molta gent no se sentia prou segura per formar una família, i avui, trenta anys després, la població femenina en edat fèrtil és petita. Actualment, però, hi ha més joves polonesos que afirmen voler tenir fills i, per tant, el retrocés en la xifra de naixements reals encara sobta més.
“La política s’hauria de preguntar per què la gent no pot fer realitat les seves il·lusions, per què no tenen fills. Però en comptes d’eliminar les traves a què ha de fer front la ciutadania, el Govern només es dedica a defensar una ideologia basada en la família perfecta”, afirma Kotowska. Quines són aquestes traves? Kotowska menciona la falta de places a les guarderies públiques, la manca d’ajudes estatals en el cas de la fecundació artificial i una política familiar que pràcticament no està gens dirigida als pares, als homes.
La gran majoria d’estudis que s’han fet a escala internacional sobre aquesta qüestió indiquen que, en països econòmicament avançats com ara Polònia, les dones ho volen tot: fills i carrera professional. “L’índex de natalitat es manté més elevat en aquells països que faciliten el retorn de les dones al món laboral”, explica Kotowska. “Els estudis demostren que les dones estan més predisposades a tenir fills si poden confiar en el pare de la criatura.” A Polònia, la baixa de paternitat enguany es va allargar nou setmanes, però els grups de defensa dels drets de les famílies afirmen que, fins al moment present, només l’1% dels homes fa ús del seu dret d’agafar-se baixa de paternitat.
Fins ara, la mesura més important que ha pres el Govern per estimular els naixements és la introducció de les ajudes econòmiques “500 plus”, el 2016. Aquest mecanisme permet que cada família, independentment dels seus ingressos, rebi mensualment 500 zlotys per fill. El mes de maig, uns sis mesos abans de les eleccions parlamentàries del 2023, el Govern va anunciar un augment d’aquestes ajudes, fins als 800 zlotys. Avui dia, les xifres mostren clarament que l’ajuda “500 plus” no han comportat el boom de naixements que pretenia aconseguir. De fet, actualment el Govern parla d’aquests diners com a mesura de redistribució social, no pas com a instrument demogràfic. Tanmateix, “500 plus” és una de les decisions més populars del Govern del PiS i va servir per reforçar la imatge que projecta de ser un partit que defensa els infants i les famílies.
Passats tots aquests anys, però, el PiS sembla estar una mica disgustat: malgrat haver invertit milers de milions en ajudes a les famílies, els nounats polonesos no acaben d’arribar en l’abundància que es voldria. El novembre passat, el líder del PiS, Jaroslaw Kaczynski, no va poder aguantar més: “Si les dones continuen bevent tant com els homes fins que arriben als 25 anys, de criatures no en vindran pas”, va concloure Kaczynski, un home de 73 anys que, malgrat no tenir fills, s’autodenomina el pare de la nació.
Traducció de Laura Obradors