Maria Antònia Munar (Barcelona, 1955) ha arribat a un acord amb la fiscalia anticorrupció mitjançant el qual les dues últimes instruccions judicials que l'afectaven s'han resolt amb el reconeixement de culpa i la pena acceptada en forma de multes, evitant així sumar més temps a presó. D'aquesta manera s'aclareix l'horitzó judicial de l'expresidenta del Parlament (2007-2010) i del Consell de Mallorca (1995-2007), exconsellera de Cultura (1987-1992), exdiputada del Parlament (1983-2010), exbatllessa de Costitx (1979-2007) i antiga líder del desaparegut partit nacionalista i centrista Unió Mallorquina (1990-2007). Ja no té deutes pendents de valorar per la justícia. Únicament li resta saber què diu el Tribunal Suprem dels tres anys i mig als que fou condemnada per l'Audiència de Palma. Quan aquesta sentència sigui ferma, Munar la sumarà als 11 anys i mig que està complint a la presó d'ençà que hi entrà el 24 de juliol de 2013.
Sense causes pendents, la seva situació penitenciària canviarà. En aquests quatre anys i mig només ha sortit per anar a declarar als jutjats o bé per asseure's al banquet dels acusats. Ni un sol permís ha tingut. Ara té l'esperança de poder gaudir de permisos a partir d'aquest pròxim 2018, i fins i tot podrà demanar -quan sigui ferma l'última sentència, la que està esperant del Suprem- el tercer grau -o règim de semi llibertat: només s'ha d'anar a la presó a dormir- perquè haurà complert més d'un quart del total del temps de tancament al qual fou condemnada. No vol dir que se li atorgui -perquè a vegades s'espera fins haver superat la meitat de la pena per donar-lo- però si més no el podrà demanar.
Les poques vegades que se pogut veure Munar en aquest temps s'ha vist una dona abatuda i molt desmillorada. Aquest novembre va comparèixer per ser jutjada per última vegada. Fou quan pactà amb la fiscalia reconèixer la culpa a canvi d'una forta multa per no sumar més anys de presó. Sempre havia estat una dona presumida, maquillada en extrem, vestida amb roba de marques de luxe, enjoiada i, sobretot, de gustos refinats i posat desafiant. Era difícil reconèixer-la en el cos disminuït -cinc talles menys- d'aquella dona de rostre cansat i mirada absent que es presentà davant dels jutges. Munar manté a ratlla un càncer des d'abans de ser empresonada i des de que està interna pareix que no ha empitjorat de salut. Però la vida carcerària l'ha afectada fort ferm. El primer any fou terrible: no veia sortida a la seva situació. Ara està millor d'ànims, estudia anglès i alemany, per almenys aprofitar el temps, es refugia en les misses del diumenge -no pareixia abans gaire devota- per sortir de la rutina i d'ençà el pacte amb la fiscalia a la fi pot somiar amb un canvi de situació.
En efecte, gràcies als acords amb el ministeri públic ja pot veure la llum, per petita que sigui, al final del túnel obscur. El mes de març pròxim complirà 63 anys. I no serà segurament fins els 73 quan hagi saldat totalment els deutes amb la justícia. Però la dona que manejà la política mallorquina i balear com volgué entre 1995 i 2007 no pensa a tan llarg termini. Qui va ser coneguda com Sa Princesa ara només aspira a que el Suprem digui el que hagi de dir el més aviat possible i a partir d'aleshores demanar permisos i el tercer grau, esperant que li donin el més aviat. Quan arribi, per a ella tindrà un dolç gust a -quasi- llibertat.