La jutgessa federal argentina Maria Servini, responsable des de fa sis anys de l'anomenada 'querella argentina' contra el franquisme, va acceptar aquest dimecres la denúncia per a investigar la desaparició de Federico Garcia Lorca. Va ser presentada per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), entitat que treballa en la localització de víctimes de la repressió durant la guerra civil i el franquisme. L'inici d'aquesta investigació judicial coincideix amb el vuitantè aniversari de l'assassinat del poeta granadenc, les restes de qui encara no s'han pogut localitzar.
-Com va començar tot aquest procés?
Això que ha fet la jutgessa té a veure amb un informe que ens van fer arribar fa uns anys. És l'únic informe de l'Estat que reconeix l'assassinat de García Lorca, les causes polítiques pel qual se'l va assassinar. Un cop vam tenir la referència de l'informe, vam sol·licitar-lo al Ministeri de l'Interior, que ens va remetre una còpia segellada que avala la seva autenticitat. I nosaltres vam presentar la denúncia davant la justícia el 14 d'abril de 2010.
Durant aquests sis anys hem anat incorporant molta documentació. Vam presentar-ho a la jutgessa i vam demanar-li una sèrie de coses. Una d'aquestes té a veure amb l'Estat espanyol, que sospitem que guarda més informació sobre aquest cas i altres casos.
-I ara Maria Servini ha acceptat obrir la investigació.
Sí. No coneixem l'exhort de la jutgessa. Només que ha sortit cap a Espanya, que n'hi ha 30 -un d'ells el de Garcia Lorca-, i que té a veure amb aquesta petició. Considerem indispensable tenir accés a la documentació dels arxius del Ministeri de l'Interior.
Hi ha molts testimonis i moltes coses que han ocorregut durant aquests anys. Documentalment no sabem molt, però continuen apareixent informacions. Es tracta d'obtenir més informació per a trobar les seves restes. Ens centrem en aquest informe perquè ens van dir que existia, però pot haver-hi més documentació.
-Què diu aquest informe de la dictadura?
En aquest informe s'hi diu que era maçó, pertanyent a la lògia Alhambra amb el nom simbòlic d'Homer; que era socialista, perquè tenia relació amb Fernando de los Ríos i altres "jerifaltes de igual signo político" (sic), i que era homosexual, que era "tildado de prácticas de homosexualismo, aberración que llegó a ser vox populi".
No és gaire precís sobre el seu parador. El document diu que va ser "pasado por las armas" en un indret conegut com a Fuente Grande, i que va ser "enterrado en aquel paraje, muy a flor de tierra, en un barranco (...) en un lugar que se hace muy difícil de localizar".
-Justament des de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica vau impulsar durant el passat Orgull LGBTI un homenatge al poeta.
És bastant incomprensible que no sigui un símbol, en aquest país i a nivell internacional. Si algú ha de ser un símbol contra la intolerància contra els moviments LGBTI, aquest hauria de ser Federico Garcia Lorca. Gràcies a una fundació que aplega gais de la tercera edat vam poder fer-ho possible. A partir d'ara, la intenció és repetir-ho cada any, aprofitant que el 2017 se celebra l'Orgull Gai mundial a Madrid.
Es tracta de polititzar un crim que va ser eminentment polític però que la cultura de la transició va despolititzar. Com si el seu assassinat fos part de les seves tragèdies literàries, del seu folklore tràgic. I no va ser així.
[pro_ad_display_adzone id="512"]
-Per què van decidir portar la causa fins a l'Argentina?
Perquè aquí ho hem intentat en diverses ocasions, a través de diversos jutjats, i no hem tingut resposta. Llavors és una cosa gairebé de necessitat. Nosaltres hem vist com, durant anys, presentàvem una denúncia cada cop que trobàvem una fossa, i no ens feien ni cas. És per això que hem acudit al principi de justícia universal.
Per sort, la justícia argentina va declarar-se competent per a la investigació d'aquests crims i ha iniciat una sèrie d'actuacions. Entre altres coses, l'actuació de la justícia argentina ha comportat que hi hagi 17 persones -entre elles exministres franquistes i procuradors- que tenen ordres internacionals de detenció.
-És si més no irònic que Espanya, que amb el jutge Baltasar Garzón va intentar jutjar les dictadures xilena i argentina, hagi d'anar fins a l'Argentina per a jutjar la seva pròpia dictadura.
Això té a veure amb les elits de l'Estat espanyol. Parlo de totes. Ens han impedit fer exhumacions des que vam començar a fer-les. No hem pogut fer-les a Catalunya. Tampoc a Madrid. Forma part d'un "acord" pel qual es va decidir aixecar una catifa i escombrar-ho tot sota, una sèrie de gent conservés el poder i altra gent, que havia tingut poder, blanquegés les seves biografies. Ara, per sort, aquell consens sobre la impunitat del franquisme s'ha trencat.
-Això va fer-se en connivència amb els mitjans de comunicació?
De les nostres primeres exhumacions només en parlaven la televisió pública alemanya, el diari NRC d'Holanda... Hi havia una sèrie de mitjans de comunicació sempre estrangers, i vam haver de trencar una espècie de setge mediàtic. Es podia parlar de la guerra, de la dictadura i del passat en un pla descriptiu, mai amb cap reivindicació en el present.
Jo visc a Madrid. Estem a l'any 2016, aquí hi ha cinc grans universitats i encara no hi ha un estudi de la repressió a la Comunitat de Madrid. No sé fins a quin punt a Catalunya, per exemple, hi ha un estudi rigorós sobre les fosses.
-Els familiars dels desapareguts denuncien que hi ha 344 fosses documentades però només tres exhumades.
Des dels temps del tripartit s'han negat a fer qualsevol exhumació. L'explicació l'han de donar ells. Però no hi ha hagut cap col·laboració perquè això passi. De fet, podríem dir que hi ha hagut una obstaculització. Per alguna raó, sigui quina sigui, no voldran obrir aquesta porta.
-Sovint, els qui posen obstacles a la recuperació de la memòria històrica, parlen de "no obrir velles ferides".
Quan algú no vol fer alguna cosa, s'inventa un discurs o s'aferra al que sigui. Dir que retrobar un familiar reobre velles ferides és absurd. L'únic que pots reobrir és un debat sobre el passat, que és un debat molt important per a una democràcia, i la possibilitat de conèixer la veritat. El primer que estan fent és negar aquesta possibilitat de conèixer la veritat.
-Ho tindrà fàcil, la jutgessa Maria Servini?
No, perquè ja no ho està tenint fàcil. Va voler venir aquí el maig i la nostra justícia ho va impedir, ha reclamat que li enviïn algunes persones a l'Argentina i no les extradiran... Però cap d'aquests processos, com el xilè o l'argentí, va ser fàcil al principi. En el nostre cas, que fa 16 anys que estem ajudant famílies a trobar desapareguts i intentant que això ho faci l'Estat a través de diverses institucions, el deure és continuar picant pedra.
-I són optimistes?
Sí, sempre. Per tenir, no tenim ni loca, però ja hem exhumat 300 fosses comunes, hem aconseguit que s'obri aquesta causa i no deixen de pasar coses. La sort és que hem tingut l'ajuda de 700 voluntaris d'una vintena de països. Tenim capital humà format de sobres.
-Què li passa pel cap quan un important dirigent del partit del Govern va dir que alguns només recordeu els vostres pares i avis quan hi ha subvencions enmig?
El primer de tot és que cap familiar ha rebut cap reparació econòmica. Les subvencions s'han donat a projectes concrets d'exhumacions, mai a persones. Per altra banda, a mi m'agradaria que la classe política espanyola, a l'hora d'exercir com a tal, hagués aprovat com a mínim el primer curs de drets humans. És molt trist que hi hagi gent que ni tan sols respecti això.