En alguns estats d’Alemanya, el període de vacances escolars encara no ha acabat. Els que no en depenen esperen amb delit la temporada baixa, amb els viatges planificats per al setembre o octubre al preciós mar Mediterrani, als camps d’oliveres i palmeres, als passejos marítims i als vestigis d’altres temps. O cap a Àustria, a les muntanyes de frondosos prats alpins, als refugis i als llacs d’aigües cristal·lines. O, fins i tot, si s’espera fins l’hivern, al Carib, a les illes de clares platges quilomètriques, badies, llacunes i cascades d’aigua, als ritmes i sons de la salsa i el mambo.
Tanmateix, la joia pels viatges, tant si ja han quedat enrere, com si continuen o encara no han començat, no pot fer passar per alt que, per a molts, l’estiu del 2023 ha quedat lligat a les catàstrofes.
Algunes parts de Rodes van cremar. Els turistes que eren el mes de juliol a l’illa grega s’estaven a les platges esperant els bots salvavides mentre rere seu s’alçaven fosques columnes de fum. A Eslovènia, Àustria i Noruega la població mirava de combatre els efectes de les inundacions. Moltes poblacions van ser engolides per l’aigua i els cotxes i parts de cases nedaven davant l’atònita mirada de locals i forasters.
I més enllà d’Europa? A Mèxic, amb destinacions com Cancún, Tulum o Cozumel, i ben bé el Carib sencer amb Jamaica, Cuba, Barbados, la República Dominicana fins a Florida: totes les seves platges, que representen l’atracció principal del turisme caribeny, enguany han tornat a quedar envaïdes per muntanyes de sargàs, una plaga d’algues marronoses. Les que hi van morint alliberen gasos que fan olor d’ou podrit i provoquen problemes respiratoris. Si les algues són arrossegades fins al mar, acumulen arsènic, que després el mar transfereix a la terra. Si moren i penetren el sòl, poden danyar i destruir els esculls de corall. A qui li plau de nedar per una catifa d’algues putrefactes durant les seves vacances caribenyes?
Al seu torn, les notícies d’aquesta setmana han estat protagonitzades pels catastròfics incendis de Hawaii, el paradís vacacional per antonomàsia. A l’illa de Maui, parcialment calcinada, la gent cerca les restes de les seves cases enmig d’un paisatge de cendra.
I just després arribaven colpidores imatges del Rosselló: una gran dotació de bombers, d’acord amb les informacions de dimarts al matí, combat les flames d’un incendi i diversos càmpings amb uns 3000 campistes han hagut de ser evacuats. Al departament dels Pirineus Orientals hi hauria multitud d’arbres i arbustos en flames, i els bombers haurien desplegat 13 hidroavions, tres helicòpters i més de 500 efectius.
Els incendis es veuen afavorits pel canvi climàtic, ja sigui a Rodes, Maui o la Catalunya Nord. I és que l’efecte hivernacle dispara de manera ostensible les temperatures, cosa que es tradueix en una humitat baixa, i les zones verdes són abandonades, cosa que fa que s’hi acumulin tants matolls i tanta fusta seca que després de llargs períodes de sequera una mínima guspira es converteix ràpidament en un infern.
Les inundacions, com les d’Àustria i Eslovènia, també són resultat del canvi climàtic: l’aigua del Mediterrani va assolir temperatures extremes després de setmanes d’intensa calor i això va fer que s’evaporés més aigua. Les nuvolades carregades de pluja van amollar, poc després, aquesta humitat als Alps.
I què hi ha de la gran franja atlàntica de sargàs que s’estén per més de 8000 quilòmetres? L’escalfament global també l’alimenta: les altes temperatures de l’aigua reforcen el creixement d’aquestes algues pudents.
Més enllà de focs i inundacions de conseqüències catastròfiques, les vacances del 2023 han acabat sent més carregoses que mai per a molts viatgers que en realitat anaven a la cerca de repòs. A Sicília, les temperatures del juliol es van enfilar més amunt dels 47 graus, un valor extrem. Era un veritable risc sortir de dia al carrer i la vida de les platges va passar de diürna a nocturna.
Ara que l’estiu entra en la recta final després de marcar els valors tèrmics més alts en un mes de juliol des que es recullen aquesta mena de dades, emergeixen les preguntes: com seran les vacances del futur? Reaccionaran els turistes a les catàstrofes provocades pel canvi climàtic i modificaran els seus hàbits viatgers? De quina manera es manifestarà a llarg termini el canvi climàtic en les destinacions vacacionals? Quines mesures preventives es podrien emprendre en les regions més afectades? S’hi implicarà la classe política?
“El turisme depèn d’uns entorns i paisatges intactes i en bones condicions”, afirma l’expert en geografia humana Niklas Völkening, de la Universitat d’Augsburg i que analitza l’adaptació del turisme al canvi climàtic. “Ningú té ganes de caminar per un bosc sense vida, ni de perdre’s pels carrers d’una ciutat inundada o banyar-se sota unes pluges torrencials, com tampoc no es pot esquiar sense neu.”
Els investigadors del sector turístic i del clima col·laboren de manera estreta a fi d’esbrinar què se’n pot derivar de tot això. Fins per als economistes resulta rellevant l’estudi del clima i els pronòstics, ja que la indústria del turisme constitueix un dels sectors econòmics més importants del món. Segons l’organització interprofessional World Travel & Tourism Council (WTTC), el turisme va representar el 2019 més d’un deu per cent de tota l’activitat econòmica mundial, cosa que correspon que uns deu bilions de dòlars van facturar-se a compte de viatgers i viatges de negocis. Uns 334 milions de llocs de treball depenien directament o indirecta d’aquest sector; entre el 2014 i el 2019, una de cada cinc feines es va crear en el sector dels viatges i el turisme.
Durant el temps de la pandèmia el volum de negoci es va enfonsar, però es va recuperar ràpidament des que es van aixecar les restriccions per viatjar. Segons el WTTC, el 2022 el sector va tornar a aportar al voltant d’un 7,6 per cent al producte interior brut mundial i va donar feina de manera directa o indirecta a uns 300 milions de persones. I ara, com que la Xina i altres països han retirat les darreres restriccions, el món viu un esclat turístic. Per a uns quants països, el sector dels viatges és una de les entrades més importants de divises: des de Tailàndia o Nova Zelanda, passant per Grècia o Àustria, fins a la República Dominicana, les Bahames o les Maldives.
Així doncs, tot plegat va molt més enllà de la preocupació dels ciutadans alemanys de saber on podran passar les vacances. El destí de nacions senceres depèn de com afectarà el canvi climàtic la manera de viatjar.
La qüestió decisiva és fins a quin punt el canvi climàtic i els esdeveniments meteorològics extrems presenten una relació d’interdependència. Les investigacions se centren en el factor atributiu, atès que els científics estudien si la probabilitat de desastres naturals és major a causa del canvi climàtic.
Per exemple, Mariam Zachariah treballa per al projecte World Weather Attribution, una xarxa d’investigadors en aquesta àrea. La científica ha calculat per a Der Spiegel si l’onada de calor d’aquest juliol a Sicília entra en els paràmetres normals de la seqüència històrica, o sigui si no tindria res a veure amb el canvi climàtic, o si és probable d’atribuir-la a l’escalfament global. Per fer-ho, la investigadora empra bases de dades que comprenen registres meteorològics dels darrers 70 anys.
En el cas sicilià, els càlculs són clars: la temperatura màxima mitjana a finals de juliol va superar els 38 graus. Aquest valor són uns dos graus més que l’any 1950. La relació entre les onades de calor i el canvi climàtic està, per a molts investigadors, més que demostrada. Fins i tot, poden predir amb una certa precisió amb quina freqüència i intensitat es produiran les onades de calor de les pròximes dècades.
Amb tot, el nombre de dies amb temperatures que superen els 50 graus al Mediterrani i el Pròxim Orient podria augmentar considerablement. “La probabilitat puja entre deu i mil vegades”, afirma un estudi del servei meteorològic britànic Met Office que a la primavera va aparèixer publicat a la secció Climate and Atmospheric Science de la revista Nature. En alguns d’aquests dotze indrets analitzats, entre d’altres a la Mediterrània, al sud d’Espanya, Turquia i Tunísia, aquesta mena de calorades que amenacen la vida humana podrien arribar a produir-se cada any a finals de segle. Les persones no només emmalalteixen, sinó que cap als 50 graus entren en col·lapse. Les onades de calor observades en el passat també apuntarien cap a aquest extrem.
Què suposen aquestes tendències per al turisme? La investigadora Nicoleta Anca Matei ha modelat amb l’ajut d’un índex del clima i el turisme quines regions hi sortirien guanyant i quines perdent, amb la crisi climàtica: “El sud d’Espanya, per exemple, ara té en el pic de l’estiu unes condicions meteorològiques pitjors que fa 20 anys, i anirà a pitjor.”
Els viatgers, però, van a la seva. Les dades i declaracions del sector turístic, com de l’associació DRV, dibuixen una imatge sorprenent: les rutes turístiques habituals gairebé no han canviat. Harald Zeiss, investigador del sector turístic de la Universitat de Harz, diu: “Sabem que els comportaments viscuts perviuen.” Afirma que els que busquen el tot inclòs en platges assolellades no passaran de cop a reservar una ruta de senderisme per Noruega.
Una de les agències de viatges més importants del món, TUI, informa que les places hoteleres que van quedar alliberades a Rodes per les anul·lacions després dels incendis es van vendre ràpidament de nou. El mar Mediterrani segueix sent el lloc preferit pels alemanys per passar les vacances. L’important és la sorra, la platja i el sol. Tant hi fa si les temperatures s’enfilen per damunt dels 40 graus.
Abillats en biquini, samarreta o pantalons curts, la calor no ens sembla tan amenaçadora. “Els 38 graus es perceben d’una altra manera dins d’un hotel climatitzat amb piscina i platja si ho comparem amb una caminada urbana per pujar, per exemple, a l’Acròpoli”, diu Aage Dünhaupt, portaveu de TUI.
Es tracta, doncs, que la reacció del turisme al canvi climàtic va a un altre pas? Els resultats dels científics apunten en aquesta direcció en les investigacions que han dut a terme per encàrrec de la Comissió Europea i que volen esbrinar com el clima podria influir a mitjà i llarg termini la demanda turística. “Si l’escalfament és d’1,5 graus, els hàbits dels viatgers gairebé no variaran”, diu l’autora de l’estudi Matei. “Però en algunes regions ja hi ha força moviment.” L’autora afegeix que de les 269 regions estudiades 77 es veuran afectades negativament per aquest escenari climàtic.
Tanmateix, les conseqüències no es podran percebre durant totes les estacions de l’any. Els científics pronostiquen ajornaments temporals: en els mesos d’estiu podria reduir-se fins a un set per cert el volum de visitants al sud de Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal, mentre que, afirma Matei, “la demanda d’aquestes regions pujaria a la primavera i la tardor”.
De fet, en aquests mesos d’estiu ja s’han produït ajornaments regionals, assegura la investigadora. Matei treballa a Sevilla i l’aire condicionat no para de brunzir durant la videotrucada amb Der Spiegel. Ens diu que a l’exterior hi fa 40 graus i que sense l’aire condicionat no podria treballar ni pensar. A carrers i places s’hi han instal·lat cartells que anuncien les altes temperatures.
En el seu estudi sobre el clima i el turisme, la científica calcula al detall diversos escenaris: des d’un moderat escalfament d’1,5 graus, que a la Mediterrània ja s’ha assolit i que a inicis de la dècada dels anys 30 podria esdevenir global, fins a un augment d’entre tres i quatre graus. Aquest seria el pitjor dels escenaris i només s’hi arribaria durant la segona meitat de segle si les mesures de protecció del clima que ja s’han acordat no es compleixen o directament es retiren.
En l’escenari més extrem, la calor no només no es podria suportar a Sevilla, sinó a tota la Mediterrània, pronostica Matei. En aquest cas, en aquesta zona s’hauria de comptar amb una disminució de turistes anual d’un deu per cent de mitjana segons la regió, mentre que en zones del Regne Unit es produiria un augment del setze per cent.
En conseqüència, la investigadora preveu que els fluxos turístics es vagin desplaçant lentament cap al nord. En el cas extrem d’un augment de quatre graus globals, Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal podrien perdre durant els mesos d’estiu fins a un trenta per cent de visitants. I és que als viatgers potser només els quedaria l’alternativa de viatjar a la Costa Blava al febrer i passar les vacances d’estiu al nord de Suècia.
Tot i això, Völkening, geògraf d’Augsburg, avisa que les regions més septentrionals no haurien de caure en l’eufòria. Es podria convertir el Bàltic en el nou mar Mediterrani? Völkening es mostra escèptic, ja que la qualitat de les aigües bàltiques podria empitjorar considerablement, els llacs continentals podrien entrar en fallida ecològica en cas de temperatures massa altes i podrien formar-se algues blaves tòxiques.
No hi ha dubte que a Àustria i en altres països alpins els períodes vacacionals d’hivern patiran canvis dramàtics; això és un fet que ja es pot comprovar en aquests moments. Segons un estudi suís que investiga l’evolució de la neu i les allaus, si la humanitat no redueix clarament les emissions de CO2, la capa compacta de neu natural deixarà d’existir per sota dels 1200 metres. Molts amants de l’esquí van fer-ne un tastet durant les darreres festes de Nadal en comprovar que predominaven els vessants de les muntanyes de color verd i al mig lliscaven llengües de neu fetes artificialment.
Si no fos per la neu que produeixen les màquines, faria temps que una bona part de les zones esquiables haguessin esdevingut inviables. És més: les darreres tres dècades la neu artificial ha estat capaç d’allargar la temporada d’esquí. Es calcula que a Àustria ho ha fet 39 dies de mitjana. Gràcies a l’ús de sofisticats sistemes de gestió de la neu, les regions esquiables aconsegueixen posar a disposició de la clientela pistes ben blanques fins i tot amb temperatures positives. Tot i això, la neu artificial està al centre del debat ecologista i produir-la té alts costos. De fet, s’ha arribat al zenit del seu ús: l’escalfament provoca que la humitat sigui més alta i això situa la tecnologia al llindar de la seva capacitat.
Malgrat la generació de neu artificial, les possibilitats de practicar l’esquí seran cada cop més reduïdes especialment en el cas de les àrees situades per sota dels 1800 metres. Per contra, en cotes superiors als 2000 metres la neu artificial podria assegurar-ne superfícies innivades unes quantes dècades més, fins i tot en cas que l’escalfament global no es detingués, d’acord amb un estudi de la Universitat de Basilea.
De la mateixa manera, en altres regions les càbales se centren en les mesures de prevenció que es podrien escometre per mantenir a ratlla les conseqüències del canvi climàtic per al sector turístic. El geògraf Völkening urgeix a passar a l’acció sense més dilació. Hotelers i municipis haurien de reaccionar abans que no sigui massa tard, “ja que els costos de la inacció són massa alts”. Mesures de protecció podrien ser aconseguir àrees d’ombra per a habitatges i camins per evitar el sol abrasant, així com la climatització d’àrees interiors i millors tècniques d’aïllament.
L’estudiós del foc Johann Georg Goldammer esmenta, al seu torn, diversos exemples, com ara de Califòrnia, Mecklenburg-Pomerània Occidental o Sibèria, de com es poden reduir els perills dels incendis. En aquest sentit, recomana “una eliminació molt definida i selectiva de l’herba” amb bestiar, disminuir els arbustos amb aparells pesants i incendis controlats per deixar sense aliment els futurs incendis. Les seves recomanacions van molt buscades arreu del món.
En el cas dels llacs, si els nivells baixessin molt, podrien ser d’ajuda illes flotants o passarel·les amb altures ajustables. A la muntanya, caldria protegir els camins de manera que els que hi caminin no rellisquin tan fàcil després d’episodis de fortes pluges. Völkening aconsella també no ser tan dependents del subministrament energètic, per exemple mitjançant plaques solars, i recomana treballar en les possibilitats de la gestió de crisis, com ara amb plans d’evacuació.
“Com es pot comprovar, no hi ha res que perjudiqui més un indret”, diu Völkening, “que que un visitant s’hi mori o en surti lesionat.” •
Traducció d’Arnau Ferre