Que l’Empordà té molt per explicar és d’una obvietat aclaparadora. Es tracta d’una geografia complexa, completa, culturalment riquíssima, amb una manera de viure pròpia que ha tret profit, des de fa un parell de mil·lennis, tant del mar com de la terra, i ha aportat ingredients ineludibles a la cuina catalana, com ara l’anxova o la sal. A l’Empordà, a més, la història antiga és viva i present, arqueològicament visible.
Viatgem a aquesta terra, a través de sis dels seus museus. Figueres, Ullastret, Torroella de Montgrí, l’Escala, Empúries i Castelló d’Empúries seran les estacions d’aquest itinerari.
Museu de l'Empordà
La Rambla, 2
Figueres
Tel. 972 502 305
www.museuemporda.org
De dilluns a dissabte: de 9:30 h a 18:00 h
Diumenge: de 10:00 h a 15:00 h
El 17 de juny de 1885, l’Institut Ramon Muntaner de Figueres rebé un lot de set peces en dipòsit procedents del Museo del Prado, per tal que els alumnes de Belles Arts pogueren treballar amb grans obres pictòriques. Aquest dipòsit, junt amb una donació del polític local Josep Rubaudonadeu, conformaria el nucli inicial del que havia de ser el Museu de l’Empordà. Aquest, però, va trigar dècades en veure la llum, i no seria inaugurat fins el 1946, convertint-se, des de llavors, en una institució cultural important a la comarca.
El museu està ubicat en un edifici històric, el Palau dels Governadors, que va ser construït al segle XIX. Pareu atenció al contenidor, perquè els seus espais proporcionen un ambient propici per a l’exhibició de les col·leccions d’art, centrades en l’art català dels segles XIX i XX. S’hi exhibeixen obres d’artistes propers, incloent-hi pintures, escultures, gravats i fotografies d’Antoni Pitxot, Ramon Martí Alsina, Enric Galwey i tants d’altres.
No obstant, és la col·lecció d’obres de Salvador Dalí la que capta l’atenció del visitant. Del surrealista, hi trobareu pintures, escultures i objectes d’art que proporcionen una visió única del geni figuerenc.
Com a complement de les exposicions permanents, el Museu de l’Empordà proposa, a més, mostres temporals i esdeveniments relacionats amb l’art i la cultura que desgranen diferents aspectes del panorama artístic català contemporani.
Museu del Joguet de Catalunya
Carrer Joaquim Vayreda, 9
Figueres
Tel. 972 504 585
www.mjc.cat
E-mail: info@mjc.cat
De dimarts a divendres: de 10:00 h a 18:00 h
Dissabte: de 10:00 h a 19:00 h
L’antic Hotel París, a la Rambla de Figueres, va tancar portes a finals de la dècada dels setanta del segle passat. Tingué el seu moment d’esplendor i la inevitable decadència, que li arribà amb l’esclat de la Guerra Civil. Visqué llums i ombres i algun episodi funest, com la mort —suposadament per suïcidi— l’octubre del 43 d’un militar neozelandès fugit d’un camp de concentració a Itàlia.
En aquest casalot, construït a mitjan segle XVIII per Pere Maria Cermeño —l’enginyer que va projectar el castell de Sant Ferran, a la mateixa població—, el 1982 s’inaugurava el Museu del Joguet de Catalunya. Les estances del distingit establiment canviarien per sempre la clientela de passavolants per ginys d’entreteniment infantil. Zoòtrops, mecanos, teatrins, animals i cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, avions, cotxes, trens, nines, titelles, aparells de màgia, jocs per a invidents, disfresses, retallables, manubris, soldats, robots, màquines de vapor, ossets, tricicles, patinets... colonitzen des de fa quatre dècades l’edifici, acompanyats de fotografies antigues que permeten copsar com era el joc de xiquets i xiquetes en el passat.
El fons, que ratlla les 4.000 peces, va partir de l’aportació inicial del col·leccionista Josep Maria Joan i Rosa. Entre els objectes, es troben exemplars que havien fet més entretinguda la infància de figures de renom, com ara Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Carles Fages de Climent, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Quim Monzó o Frederic Amat, entre d’altres.
Tot i que en el moment de la redacció d’aquest article el centre es trobava tancat per reformes, la seua façana exhibeix una baldufa de grans dimensions —imatge, d’altra banda, del museu—, suspesa sobre els caps dels vianants.
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Seu d’Ullastret
Carrer Afores s/n
Ullastret
Tel. 972 179 058
www.macullastret.cat
De dimarts a diumenge: de 10:00 h a 18:00 h
Sobre el puig de Sant Andreu, a sobre d’Ullastret, s’assenta el poblat ibèric més gran de Catalunya. Aquest, junt amb el poblat veí de l’Illa d’en Reixac, formà el nucli territorial de la tribu dels indigets.
Els orígens es remunten a la primera meitat del segle VI aC. Durant la segona meitat d’aquell segle es va fortificar amb una muralla contundent, reforçada per set grans torres. L’organització urbana és pròpia d’un oppidum, un recinte fortificat en altura, amb carrers adaptats als pendents i a les irregularitats del terreny. Un seguit d’elements dispars delaten la complexitat de l’assentament: des de cisternes fins a temples, passant per barris de residències aristocràtiques.
El poblat d’Ullastret dominava un ampli territori, del qual explotava els recursos econòmics, especialment l’agricultura i la ramaderia, però també mines a cel obert i pedreres. Comerciava amb les comunitats indígenes properes i, a través d’Empúries, mantenia contactes amb grecs i feniciopúnics.
Amb l’arribada dels romans, el poblat va quedar despoblat i gairebé mil anys després, en època carolíngia, al seu lloc s’erigiria una fortalesa, sobre la qual es construiria al segle X una església dedicada a Sant Andreu.
Hom podrà retrocedir fins l’època ibèrica quan visite el recinte i la seua exposició permanent, perquè al vestíbul d’entrada al museu es troba una sala immersiva, de petit format, on es projecta un audiovisual que recrea, per mitjà d’una història fictícia i modernes tècniques de reconstrucció virtual, com degué ser aquesta ciutat ibèrica d’Ullastret a l’entorn de l’any 250 aC.
Museu de la Mediterrània
Carrer d’Ullà, 31
Torroella de Montgrí
Tel. 972 755 180
www.museudelamediterrania.cat
E-mail: info@museudelamediterrania.cat
Dilluns: de 10:00 h a 13:30 h i de 17:00 h
a 20:00 h.
De dimecres a dissabte: de 10:00 h a 13:30 h i de 17:00 h a 20:00 h
Diumenge: de 10:00 a 13:30 h.
A la Mediterrània, el medi terraneum, aquest mar entre terres que salvaguarda un substrat cultural comú a tots els pobles que s’hi aboquen, se li dedica a Torroella de Montgrí el museu que ara us presentem. Malgrat que el mar siga l’actor principal del museu, no es pot obviar el paisatge cultural produït per l’acció de l’ésser humà i els intercanvis permanents a través d’aquesta mar comuna. El recorregut que proposa el Museu de la Mediterrània reprodueix el Mare Nostrum, a partir dels sentits, amb el so i les músiques com a fils conductors i amb un tractament del contingut interactiu i dinàmic.
Entre les peces destacades, es pot contemplar l’anomenat Pic del Montgrí, una eina del paleolític inferior; capitells del Castell Montgrí, fragments ceràmics romans d’època d’August, i un gra tubular d’or d’un collaret neolític, únic a la península Ibèrica, datat de finals del 4.000 aC.
A l’exposició permanent s’afegeixen d’altres temporals relacionades amb la temàtica museística, així com el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
El Museu de la Mediterrània s’allotja a Can Quintana, una casa pairal dels segles XV i XVI ubicada al centre històric de la població, antiga residència de la família Quintana. Consta de planta baixa —adaptada a recepció del centre, espais d’exposició temporal, aules i auditori—, pis —amb l’exposició permanent— i golfes —amb les oficines i el centre de documentació—. Té un jardí a la part posterior, amb vuit palmeres centenàries, com a símbols del món indià. De fet, Albert Quintana i Combis, una de les figures destacades d’aquesta nissaga, fou intendent general a Cuba.
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Seu d’Empúries
Carrer Puig i Cadafalch, s/n
L’Escala
Tel. 972 770 208
www.macempuries.cat
De dilluns a diumenge: de 10:00 h a 20:00 h
Empórion domina el Mediterrani des d’una posició privilegiada: ocupa un espai amable al sud del dilatat golf de Roses. Empórion, Empúries, s’assenta sobre un litoral pla, sorrenc, acollidor, funcional, que ha deixat enrere el to encrespat dels penya-segats del Cap de Creus, de Cadaqués i del cap Norfeu. Aquest nucli antic ha esdevingut, per la seua transcendència històrica i per les seues dimensions, un dels jaciments arqueològics ineludibles a Catalunya.
Fou, d’entrada, un assentament grec, a través del qual els exèrcits romans varen penetrar a la península Ibèrica el 218 aC, amb la intenció de fer front a les tropes cartagineses. Al segle I aC, un primigeni campament romà acabaria convertint-se en municipium (Municipium Emporiae) i annexionant-se la ciutat grega.
Del pas d’ambdues civilitzacions queda l’empremta en aquest jaciment de visita imprescindible, on és possible copsar, entre d’altres, la retícula regular, ordenada, inflexible romana, com també els mosaics que decoraven els terres de les residències benestants. A més, un petit museu mostra una selecció d’objectes trobats durant les excavacions, testimonis de la vida a la ciutat: joguines infantils, joies i estris personals i domèstics, pintures... La seua transcendència històrica, com també el seu atractiu estètic, li han valgut per part de la UNESCO el reconeixement com un dels assentaments més bells del món.
L’interès primerenc per Empúries va iniciar-se a principis del segle XX, de la mà de l’arquitecte Puig i Cadafalch, qui va impulsar l’any 1908 l’adquisició dels terrenys on s’ubicava la ciutat clàssica, per part de la Junta de Museus presidida llavors per Prat de la Riba. Aquell mateix any es duia a terme la primera campanya d’excavacions arqueològiques i el 1916 s’hi construïa un petit museu amb l’exposició de les troballes més rellevants. La cosa, però, no s’atura ací: Empúries és un jaciment viu, on s’excava permanentment i on apareixen nous tresors que contribueixen a continuar escrivint el relat històric del lloc. Pel seu valor, el recinte arqueològic d’Empúries constitueix una secció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el qual disposa d’un centre d’investigació, conservació, documentació i difusió permanent del seu patrimoni.
Museu de l’Anxova i la Sal
Av. Francesc Macià, 1
L’Escala
Tel. 972 77 68 15
museudelescala.cat
E-mail: museu@lescala.cat
De dimarts a dissabte: de 10:00 h a 13:00 h i de 17:00 h a 20:00 h
Diumenge: de 10:00 h a 13:00 h
La història de l’Escala és indestriable de l’elaboració de salaons. De fet, a Empúries, d’on nasqué aquesta població com a nucli de pescadors, es conserva una factoria de salaó del peix. No serà, però, fins el segle XVIII quan l’activitat en qüestió agafarà embranzida, amb una incipient producció industrial de l’anxova. Algun segle abans, s’havia construït, prop de la platja, l’Alfolí de la Sal —avui, centre cultural i d’interpretació de la història de l’Escala—, un magatzem on es guardava la sal quan aquesta era monopoli de l’estat.
En l’actualitat i malgrat els efectes del turisme, a l’Escala perviuen vuit empreses anxoveres que donen treball a unes dues-centes persones, majoritàriament dones.
El Museu de l’Anxova i la Sal va inaugurar-se el 2006 a l’antic escorxador, per a fer descobrir la relació històrica d’aquesta població amb la pesca i amb l’art de la salaó, a partir d’una exposició permanent on es barregen estris per a l’elaboració de la salaó, fotografia documental en blanc i negre i El Furanell, una embarcació tradicional a vela.
La visita es complementa amb un audiovisual que resumeix les dues activitats, ja citades, que conformen la identitat del lloc: la pesca i l’elaboració de l’anxova.
Ecomuseu Farinera
Carrer Sant Francesc, 5
Castelló d’Empúries
Tel. 972 250 512
www.ecomuseu-farinera.org
E-mail: informacio@ecomuseu-farinera.org
De dimarts a dissabte: de 10:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 19:00 h.
Diumenges i festius: de 10:00 h a 14:00 h
Situat fora de les muralles medievals de Castelló d’Empúries, la presència de l’antic molí havia estat detectada en documents del segle XIV. Amb el pas del temps i dels requeriments productius, la instal·lació va ser actualitzada amb la mecanització característica del segle XIX, i l’edifici, per la seua banda, estructuralment consolidat i ampliat. Als seus peus transcorre el rec del Molí que, al seu torn, ressegueix el llenç de l’antiga muralla, a proximitat del portal de la Gallarda —amb tota seguretat, una de les entrades més estètiques de la població—.
El molí presenta avui l’aspecte d’un edifici industrial de planta quadrangular, amb un ampli pati destinat a les feines de càrrega i descàrrega que acull actualment el visitant. El 1995, el complex fou adquirit per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, i dos anys després passava a formar part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MANCTEC). La finalitat d’aquest centre és explicar el procés d’elaboració de la farina, i alhora conservar i enriquir el patrimoni d’aquest edifici, que va romandre actiu fins l’any 2001.
Dos anys més tard, s’inaugurava la primera fase de rehabilitació de l’edifici, i el 2004 l’espai expositiu. La visita es planteja com un recorregut pels espais fabrils, tot seguint el procés de transformació del gra de blat a la farina, distribuïda en diverses plantes.
Entre les peces que trobareu al llarg de la visita, destaquen una turbina Francis de principis del segle XX, una màquina de pastar de la mateixa època, un carro pedrer posterior i altres ginys de la marca EMSA, instal·lats durant la postguerra. Fotografies d’època reproduïdes a gran dimensió, així com recreacions d’espais, contribueixen a donar idea del treball i les condicions laborals que havien d’assumir homes, dones i xiquets.
A banda, una segona exposició permanent presenta, sota el títol EmpordàNA’T, quatre espais naturals protegits de la comarca: el cap de Creus, el massís del Montgrí i les illes Medes, la serra de l’Albera i els aiguamolls de l’Empordà.