A finals de 2020, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va publicar l’informe “Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència”. En ell, els autors explicaven com el creixement econòmic de la capital espanyola, en termes de renda, riquesa i concentració de població, no s’entenia sense tenir en compte l’impuls exercit per les polítiques públiques estatals i del govern de la Comunitat de Madrid. O, el que és el mateix: com l’Estat ha desplegat una sèrie de polítiques que han alimentat la concentració de recursos i les seus institucionals en la capital espanyola.
Així, l’informe de l’IVIE explicava com la concentració de seus públiques a la capital suposava la concentració de treballadors públics, en la seua majoria, d’alta qualificació, amb l’efecte que això genera sobre la renda. Un 29 % de tots els treballadors públics de l’Estat, de fet, es concentren a la capital espanyola. La laxa política fiscal desplegada per l’autonomia (sense impost de patrimoni ni successions) ha estat determinant, també, en l’atracció de persones amb rendes altes, circumstància que té un efecte multiplicador sobre la resta de la població.
“L’enorme poder d’atracció de Madrid es deriva, en bona part, de les economies d’especialització i d’aglomeració que gaudeix (...) Aquests avantatges de la capital han tingut conseqüències sobre altres regions espanyoles, de dues maneres: han influït en el procés de pèrdua de població dels territoris del centre d’Espanya, i han contribuït a drenar capital humà de la majoria de regions, ja que s’ha convertit en un pol d’atracció per les oportunitats derivades de la concentració a Madrid d’un 21 % de les ocupacions qualificades d’Espanya”, explicava l’informe de l’IVIE. Els números són entenedors: el 44,5 % de les 1.100 empreses espanyoles més grans tenen la seua seu a la Comunitat de Madrid.
Un quilòmetre zero que s’expandeix
L’extens informe de l’organisme valencià parava, però, poca atenció a una qüestió fonamental per entendre el dinamisme d’una economia: l’evolució de les exportacions. Ara, un informe de la Cambra de Comerç de València ajuda a omplir aquest buit. Duu per títol ‘La diferent aportació de les principals CCAA al dinamisme de les exportacions espanyoles 2000-2022’ i permet analitzar en perspectiva quina ha estat l’evolució de les vendes a l’exterior de cadascun dels territoris. I el que ens diuen les dades és que la Comunitat de Madrid ha experimentat un creixement de les exportacions molt per sobre de la mitjana.
Entre els anys 2000 i 2022 les vendes internacionals d’aquest territori es van multiplicar per 4,2, quan el conjunt de les exportacions de l’Estat es van multiplicar per 3,1. Només Castella-la Manxa (amb unes xifres que s’han multiplicat per 5,5) i Múrcia (amb 4,5) han estat més dinàmiques que la capital espanyola. En xifres absolutes, va passar d’unes vendes de 13.800 milions d’euros a 59.000 milions.
El creixement madrileny contrasta fortament amb la contracció mediterrània, tradicional motor del mercat exterior estatal. Tant Catalunya com el País Valencià continuen estant en una posició capdavantera en el conjunt de l’Estat (vegeu gràfic), però el seu creixement ha estat molt menor. Així doncs, el Principat continua a l’avantguarda, amb els seus quasi 95.000 milions de vendes exteriors. Catalunya va representar, el 2022, pràcticament un quart de totes les exportacions que es fan a l’Estat. Ara bé, ha perdut quota de mercat en relació a fa 22 anys: en el canvi de mil·lenni, Catalunya tenia el 27,4 % de la quota de mercat. Ara, el percentatge és del 24,5. És a dir, ha perdut 2,4 punts. És significatiu que mentre la Comunitat de Madrid ha multiplicat per 4,2 les seues exportacions, Catalunya ho ha fet per 2,8, una xifra per sota de la mitjana estatal.
Un mediterrani ennuegat
El País Valencià també ha vist com perdia pistonada en aquestes dues dècades. L’any 2006 va perdre la seua posició com a segona autonomia més exportadora de l’Estat i a hores d’ara es situa en quarta posició, per darrere de Madrid i Andalusia, una autonomia -aquesta darrera- que ha tingut un creixement equiparable a la de Madrid. Resulta significatiu, de fet, la caiguda del pes de les exportacions valencianes en el conjunt de l’Estat. El 2000 representaven el 12,4 % del total i l’any passat significaren el 10,2 %. És a dir, que s’ha produït una pèrdua de 2,2 punts.
De fet, País Valencià i Madrid van mantenir posicions molt igualades entre 2015 i 2020. Aquesta igualtat, però, va desaparèixer el 2021, a causa de l’intens increment de les exportacions madrilenyes, comportament que s’intensifica el 2022, any en què les exportacions madrilenyes van augmentar un 89 %, front al molt més moderat 26 % del País Valencià.
Les dades són significatives si es comparen: en el període 2000-2022, Madrid va passar de representar un 11,3 % del total de les exportacions espanyoles a un 15,2 %, és a dir, un increment de 4,9 punts. En canvi, l’eix mediterrani peninsular (Catalunya i País Valencià), va passar del 39,8 % al 34,7 %, és a dir, una pèrdua de 5,1 punts.
No és menys significatiu que la diferència entre Catalunya i la Comunitat de Madrid s’ha escurçat de forma notable en les darreres dues dècades. El 2000 les exportacions madrilenyes equivalien al 41 % de les exportacions catalanes. El 2022, representaren el 62 %. De seguir aquesta dinàmica, cap a l’any 2060 les vendes exteriors madrilenyes serien equiparables a les catalanes, un escenari inimaginable fa tres dècades.
Farmàcia i avions
Fet i fet evidencia que l’efecte capitalitat generat per la concentració institucional, financera i econòmica té conseqüències sobre l’evolució econòmica, la implantació de les empreses i també sobre la capacitat exportadora de la Comunitat de Madrid.
Diverses són les causes que expliquen l’empenta exportadora madrilenya de les dues darreres dècades. En primer lloc, l’important increment de les exportacions de productes farmacèutics, un mercat que habitualment havien dominat els catalans, però que darrerament ha experimentat una explosió a la Comunitat de Madrid. L’any 2019, el valor de les exportacions farmacèutiques catalanes va ser de 5.875 milions d’euros, per 3.967 les madrilenyes. L’any 2022 (vegeu requadres), la preponderància catalana va decaure en favor de la madrilenya: 7.709 milions s’anotaren els exportadors farmacèutics catalans per 17.144 dels madrilenys, és a dir, més del doble. Les vendes exteriors d’aquesta autonomia en aquest àmbit, de fet, s’incrementaren d’un 332,2 % en el període 2019-2022.
L’informe de la Cambra de Comerç de València també destaca la rellevància que ha adquirit la venda al mercat internacional d’aeronaus i maquinària vinculada a l’activitat aeroportuària, una circumstància força lligada a l’ampliació de l’aeroport de Barajas, inaugurada l’any 2006 després de realitzar una inversió de 2.440 milions d’euros. Igualment, són rellevants les exportacions madrilenyes d’energia, gas i combustible; màquines i aparells mecànics; automòbils; aparells i material elèctric; or, plata i joieria.
Per la seua banda, Catalunya té en l’exportació de vehicles un dels seus principals puntals (11.552 milions d’euros), com també en la indústria farmacèutica; el material plàstic (7.352 milions); i les màquines i aparells mecànics (6.107 milions).
L’avançament andalús
L’informe de la Cambra de Comerç de València també serveix per analitzar quines són les causes de la pèrdua de posicions del País Valencià en relació a la resta de les autonomies. Al marge de l’empenta madrilenya, s’ha de tenir en compte el bon comportament de les exportacions andaluses durant aquest període. L’anàlisi de les dades indiquen que tot el sector vinculat a l’agricultura i a la indústria agroalimentària ha experimentat un increment molt notable al llarg de les dues darreres dècades. Així, mentre les fruites i hortalisses van tindre un increment del 216 % entre 2000 i 2019 en el cas andalús, el registre valencià va ser del 76 %. L’especialització en l’oli d’oliva també ha esdevingut un dels puntals de l’economia d’aquesta autonomia del sud peninsular. L’increment més notable és, però, el vinculat al de la fabricació d’aeronaus. L’augment, en el període indicat, va ser del 1.783 %, en bona mesura gràcies al bon comportament de les fàbriques de que Airbus disposa a Sevilla i el Puerto de Santa María (Cadis).
Al País Valencià, automòbil, ceràmica i fruites i hortalisses encapçalen el rànquing. Segons les dades de la Cambra, entre 2000 i 2019, les vendes de cotxes pràcticament es van multiplicar per tres. Ara bé, des de 2019 es registrà una disminució de l’11,3 %, degut als problemes que en els darrers anys ha encadenat la planta que Ford té a Almussafes. És igualment significatiu que en l’any 2021, la ceràmica va superar a la fruita fresca com el segon producte amb més eixida al mercat exterior.