Des que el 16 d’octubre els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraren en prisió provisional, tothom sabia que aquesta apuntava a allargar-se. Així va ocórrer el 2 de novembre. Quan els vuit consellers que es presentaren físicament a declarar a l’Audiència espanyola foren automàticament empresonats. Més endavant, quan el Tribunal Suprem va assumir la causa, hi havia qui pensava que el jutge Pablo Llarena exigiria fiances per procedir als alliberaments. Però no va ser ben bé així, atès que Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els ‘Jordis’ continuen a la presó.
Ara, aquesta llista es pot engrandir. Fa unes setmanes, Pablo Llarena va encarregar informes a la Guàrdia Civil per esbrinar si més polítics catalans podrien haver incorregut en delictes similars. Com que les interlocutòries que justifiquen l’engarjolament i el manteniment en presó dels encara quatre presoners polítics parlen de sedició sense concretar fets violents provocats pels castigats, tothom era conscient que hi podrien haver nous encausats. Així ha estat, de fet. Ara, desenes de personalitats polítiques estan assenyalades per la Guàrdia Civil.
Són persones que segons els investigadors policials formarien part del comitè estratègic inclòs al document EnfoCATs, l’origen de totes les investigacions. Aquest escrit fou trobat per la Guàrdia Civil durant el registre de la casa del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, el passat 20 de setembre. El Tribunal Suprem ha donat molta importància al document a l’hora de dissenyar l’estratègia judicial: l’utilitza com a prova que hi havia persones decidides a aconseguir la independència de Catalunya amb l’ajuda de la mobilització popular.
Mirada enrere
Per donar forma a aquest relat, les investigacions de la Guàrdia Civil han ubicat el punt de partida en el 19 de desembre de 2012, quan «CiU i el principal partit de l’oposició d’aleshores, ERC, signaren un acord de governabilitat de la X legislatura denominat ‘Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya’». L’atestat on s’informa de tot això recull com a prova una declaració en el preàmbul d’aquest acord on s’assenyalava que «Catalunya, com qualsevol altra nació, requereix d’instruments d’estat que la permeten disposar de tots els recursos que generem els ciutadans i la plena capacitat de decisió del poder polític». A més, la introducció afirmava que Catalunya «té dret a l’exercici de l’autodeterminació».
A aquest inici marcat per l’atestat li segueixen tota una sèrie d’intencions assenyalades pel document que consisteixen a convertir les institucions autonòmiques en administracions d’Estat, a més de la planificació i celebració de la consulta del 9 de novembre de 2014 o de les eleccions ordinàries però plebiscitàries del 27 de setembre, entre més coses com declaracions polítiques de càrrecs públics que expressaven la voluntat que Catalunya es constituïra en Estat i parlaven de fer efectiu aquest anhel seguint el curs de la planificació establerta.
El que més sobta, però, són les referències a les mobilitzacions de les diades celebrades des de 2013. «Tal com es ve insistint a pesar de les decisions del Tribunal Constitucional», diu l’atestat de la Guàrdia Civil, «els actors independentistes continuaren el seu fill de ruta cap a la independència recolzat amb mobilitzacions, moviments i manifestacions ciutadanes en què es va inculcar un perillós germen de sentiment de rebuig, quan no odi (sic), cap a l’Estat espanyol i les institucions que ho representen i fent crides per executar una estratègia permanent de desobediència degudament planificada». En aquest sentit, l’atestat considera «necessari per a la investigació enumerar algunes d’aquestes mobilitzacions que per la seua rellevància puguen ajudar a entendre l’entitat del desafiament independentista català».
Segons l’atestat, en la diada de 2013, famosa per la cadena humana que va travessar tot Catalunya, «no es va poder utilitzar un lema més explícit: Via catalana per la independència». S’assenyala CiU, ERC i l’ANC com a principals impulsors d’aquella mobilització. També es destaquen declaracions de Carme Forcadell, llavors presidenta de l’ANC, «que exigí al president Artur Mas que prenguera decisions històriques i convocara el 2014 una consulta per no demorar més la independència»; o les d’Oriol Junqueras, «afirmant que tots els partidaris de la consulta formaven part del mateix equip» i que «la demostració de força de la Diada no seria l’última».
Sobre la diada de 2014, hi ha una descripció que sembla condemnatòria. «Als actes actuaren com a propulsors Òmnium i l’ANC, capaces de congregar centenars de milers de persones als carrers de Barcelona amb un missatge doble. D’un costat, una advertència al Govern d’Espanya que la consulta era imparable i, de l’altre, una exigència a l’aleshores president Artur Mas perquè no cedira i mantinguera la unitat dels independentistes».
Les següents diades també són esmentades, així com la manifestació del 13 de novembre del 2016 contra les resolucions judicials contra el procés independentista; la del 6 de febrer d’aquest any en suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que havien estat citats a declarar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; l’acte de l’11 de juny, en què Josep Guardiola va llegir el manifest de cloenda; o la darrera diada, on s’esmenten com a prova aquestes paraules de Jordi Sànchez: «hem guanyat el carrer».
També són inserits al document relats sobre els actes del 25 de setembre a Badalona, la vaga d’estudiants del 29 de setembre, i fins i tot un documental de TV3, ‘Els dies claus’, en què «s’aprecia en què les reunions de la Generalitat era habitual la presència dels presidents d’Òmnium i l’ANC», «s’analitza la forma com s’organitzaren durant el cap de setmana del 29 de setembre a l’1 d’octubre actes lúdics dins dels col·legis» i «com en un d’ells va participar l’alcaldessa de Barcelona», Ada Colau. Com calia esperar, també es parla de la jornada de l’1 d’octubre, així com també la jornada de vaga general de dos dies més tard, les concentracions convocades el dia després de l’engarjolament dels ‘Jordis’. En aquest últim cas es fa l’enèsim llistat de polítics que hi participaren, a més de parlar dels lemes que es lluïren de «llibertat presos polítics». També, com no, apareix la vaga del 8 de novembre i la concentració recent convocada a Brussel·les.
Un dels apartats més destacats és el dels diners públics «gastats en actuacions declarades il·legals pel Tribunal Constitucional». Com que «el document enfocats requereix un desemborsament econòmic de gran importància per poder desenvolupar estructures d’Estat, projecció internacional», etc., l’atestat analitza en què s’haurien pogut gastar aquests diners. Per exemple, publicitat en mitjans, desenvolupament informàtic, informes, despeses directes en seguretat, urnes paperets, sobres, certificacions i composició de meses electorals, etc., especificant fins i tot xifres en alguns dels casos. La suma total és de 502.639,61 euros, «que presumiblement s’incrementarà segons avance la investigació».
Fins ara, les interlocutòries havien assenyalat l’inici de tot plegat en els dies 6 i 7 de setembre, quan el Parlament català va aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat. Ara, però, ubica el començament d’allò que assenyala com a delictiu en els anys previs, en les primeres diades reivindicatives. I es basa en declaracions que anhelaven la constitució d’un Estat previ i en la voluntat expressa de fer-ho. La judicialització política fa un pas al davant el mateix dia en que se celebren eleccions al Parlament de Catalunya.
Els altres noms de l’atestat
A més dels assenyalats anteriorment, mostrem la resta de noms de les persones reflectides en l’atestat de la Guàrdia Civil
Consell assessor de Transició Nacional, creat el 12 de febrer de 2013 per «identificar i impulsar estructures d’Estat i assessorar en els aspectes necessaris per dur a terme la consulta».
-Carles Viver Pi i Sunyer, president i catedràtic de Dret Constitucional de la UPF.
-Núria Bosch i Roca, vicepresidenta i catedràtica d’Hisenda Pública de la UB.
-Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la UB.
-Germà Bel i Queralt, catedràtic d’Economia de la UB.
-Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton, als EUA.
- Salvador Cardús i Ros, professor de sociologia a la UAB.
-Àngel Castiñeira Fernández, directora de la càtedra Lideratges i Governança Democràtica de l’ESADE.
-Francina Esteve, professora de Dret Internacional de la UG.
-Joan Font i Fabregó, empresari.
-Rafael Grasa i Hernández, professor de Relacions Internacionals a la UAB.
-Pilar Rahola i Martínez, periodista i escritora.
-Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciències Polítiques de la UB.
-Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF.
-Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la UB.
Persones que van subscriure un document denominat full de ruta unitària del procés sobiranista català.
-Josep Rull i Andreu
-Rut Carandell i Rieradevall, ambdós en nom de Convergència de Reagrupament Independentista.
-Marta Rovira i Vergès, en nom d’ERC.
-Carme Forcadell i Lluís en nom de l’ANC.
-Josep Maria Roigé i Rafel
-Josep Andreu i Domingo, ambdós en nom de l’Associació de Municipis per la Independència.
-Muriel Casals i Couturier, en nom d’Òmnium Cultural.
La presidenta i els vicepresidents de l’Associació de Municipis per la Independència, «una organització que agrupa entitats locals de càrrecs electes amb la fi de defensar la independència de Catalunya». Alguns d’ells són assenyalats, entre més coses, per repiular tweets de Jordi Sànchez.
-Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
-Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar
-Eudald Calvo, alcalde d’Argentona
-Carles Puigdemont i Casamajó, president de l’AMI entre juliol de 2015 i gener de 2016
Els dos darrers presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, «que té per objectiu assolir la independència política de Catalunya» i que «el 15 de març de 2017, l’ANC va donar a conèixer el que va denominar ‘Proposta de Ponència per a un Full de Ruta’, document que contemplava les possibles tàctiques per aconseguir la independència de Catalunya i per a l’exercici de la sobirania dels denominats Països Catalans».
-Carme Forcadell
-Jordi Sànchez Picanyol
Els dos darrers presidents d’Òmnium Cultural, «nascuda el 1961 per iniciativa de diverses personalitats del sector cultural català, tot i que els seus projectes estan centrats en la promoció cultural i en la cohesió social, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 s’ha posicionat obertament en defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya».
-Muriel Casals
-Jordi Cuixart Navarro
El comitè del Pacte Nacional pel Referèndum, «moviment d’impuls per la realització del referèndum sobre la independència de Catalunya».
-Joan Ignasi Elena, coordinador
-Maite Arqué
-Jaume Bosch
-Francesc de Dalmases
-Carme Laura Gil
-Itziar González
-Francesc Pané
-Carme Porta
La portaveu dels Comitès de Defensa de la República, «grups sorgits a Catalunya el 2017 amb l’objectiu inicial de facilitar la realització del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre» i després «lluitar pel compliment del resultat i la proclamació de la república catalana».
-Helena Vàzquez
Els membres del Comitè Estratègic dissenyat pel document Enfocats, segons l’atestat, serien:
-Carles Puigdemont, president de la Generalitat
-Oriol Junqueras, vicepresidenta
-Marta Rovira, portaveu d’ERC al Parlament
-Lluís Maria Corominas, portaveu de CDC al Parlament
-Anna Gabriel
-Mireia Boya, aquestes darreres màximes representants de la CUP
-Jordi Sànchez
-Agustí Alcoberro
-Natàlia Esteve
-Jordi Cuixart
-Marcel Mauri
-Neus Lloveras
-Jordi Gaseni
-Eudald Calvo, els darrers com a membres de l’ANC, Òmnium i l’AMI.
-Carles Viver Pi i Sunyer
-Víctor Cullell
-Josep Maria Reniu, els tres darrers com a directors de les oficines de desenvolupament de l’autogovern
-Neus Munté
-Marta Pascal
-Quim Arrufat
-Natàlia Sànchez
-Lluch Salellas
-Núria Gisbert, els darrers com a presidents i secretaris generals dels partits independentistes
-Carme Focardell
-Artur Más, els dos darrers com a «dissenyadors de l’estratègia que devia conduir cap a la independència».
Els membres del Comitè Estratègic «en segon nivell d’importància, dins del Comitè Executiu». S’esmenten tots els consellers:
-Jordi Turull (Presidència)
-Raül Romeva (Afers Internacionals)
-Antoni Comín (Salut)
-Josep Rull (Territori)
-Dolors Bassa (Treball)
-Meritxell Borràs (Governació)
-Clara Ponsatí (Ensenyament)
-Joaquim Forn (Interior)
-Lluís Puig (Cultura)
-Carles Mundó (Justícia)
-Santi Vila (Empresa)
-Meritxell Serret (Agricultura)
I també aquests secretaris generals:
-Joaquim Nin (Presidència)
-Josep Maria Jové (Vicepresidència)
I, tal com diu el document, «molt possiblement» estaven implicats els responsables civil i policial dels Mossos d’Esquadra:
-César Puig
-Josep Lluís Trapero
Els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, per «donar curs a les iniciatives legislatives» que «permeteren tramitar i votar lleis de desconnexió».
- Carme Forcadell
- Lluís Guinó
-Anna Simó
-Joan Josep Nuet
-Ramona Barrufet
Persones amb què, segons la seua agenda intervinguda per la Guàrdia Civil, s’haurien reunit amb Josep Maria Jové. A banda de moltes de les ja esmentades, hi ha també:
-Joan Vintró
-Pere Aragonès
-Josep Lluís Salvadó
-Josué Sallent
-Frederic Udina
-Antonio Baños
-Eulàlia Reguant
-Benet Salellas
-Gabriela Serra
-Francesc Homs
-Joan Vidal
Càrrecs públics lligats al procés que es reuniren amb delegacions internacionals a través de DIPLOCAT, Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, «una estructura composta per 39 entitats a través de la qual es mantingueren reunions periòdiques amb delegacions de diputats i polítics estrangers per transmetre la idea de la deriva antidemocràtica i autoritària d’Espanya perquè no deixava votar els catalans».
-Ernest Maragall, qui presidí alguna de les reunions
-Adrià Alsina, de l’ANC, que hi participà
-Elena Jimènez, d’Òmnium, que també hi hauria participat
-Àngels Chacon, també participant, directora general d’Indústria
-Miquel Camps, de PIMEC
-Ernest Pérez Mas, de Parlem
Laura Foraster, directora executiva de Diplocat
Polítics que, segons les imatges televisives, «es desprèn que participaren en el setge sense que conste que hi hagueren fet crides a la dissolució, a frenar la intimidació o a permetre la tasca de la comitiva judicial garantint la seua integritat física» els dies 20 i 21 de setembre, quan es produïren els escorcolls al Departament d’Economia:
-Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés
-Gabriel Rufián, diputat d’ERC al Congrés
-Carme Forcadell, presidenta del Parlament
-Lluís Guinó, membre de la mesa del Parlament
-Anna Simó, membre de la mesa del Parlament
-Joan Josep Nuet, membre de la mesa del Parlament
-Albano Dante, Podemos-CSQP
-Lluís Llach, Junts pel Sí
-Albert Batet, Junts pel Sí
-Eduardo Reyes, president de Súmate
-David Bonvehí, Junts pel Sí
-Natàlia Figueras, Junts pel Sí
-Roger Torrent, Junts pel Sí
-Irene Rigau, Junts pel Sí
-Gerard Gómez, Junts pel Sí
-Neus Munté, Junts pel Sí
-Neus Lloveras, Junts pel Sí
-Miquel Buch, PDeCAT
-Oriol Junqueras, Junts pel Sí
-Chakir El Homrani, Junts pel Sí
-Lluís Maria Corominas, Junts pel Sí
-Eulàlia Reguant, CUP
-Mireia Boya, CUP
-Gabriela Serra, CUP
-Joan Rigol, expresident del Parlament
-Núria de Gispert, expresident del Parlament
-Xavier Trias, PDeCAT
-Ramon Tremosa, PDeCAT
-Francesc Homs, PDeCAT
-Juanjo Puigcorbé, ERC