Tot i que el rei ha encomanat al candidat del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que es presente com a candidat a ser investit president del Govern espanyol, es dona per fet que el gallec no aconseguirà els suports suficients per a accedir a la Moncloa. Els vots del seu partit, de la ultradreta de Vox, dels regionalistes navarresos i de Coalició Canària no arriben a la majoria absoluta, i els intents d’incloure el PNB a l’equació apunten al fracàs davant unes eleccions basques que se celebraran l’any que ve. Els nacionalistes són conscients que un pacte amb la dreta espanyola els perjudicaria.
Amb aquest escenari, Pedro Sánchez té possibilitats de ser investit. Però no ho té gens senzill. La seua entesa amb l’independentisme català, especialment amb Junts, però també amb Esquerra Republicana, és indispensable perquè el secretari general del PSOE continue a la Moncloa.
L’independentisme, si més no públicament, no ha rebaixat les seues pretensions des dels fets de la tardor del 2017. El punt de partida per a negociar la investidura és l’amnistia i l’autodeterminació, tot i que els últims anys aquestes exigències no han estat satisfetes. El suport d’ERC durant l’anterior legislatura va ser compensat amb l’indult dels nou presos polítics catalans i amb la reforma del Codi Penal, però encara hi ha milers d’encausats relacionats amb l’1 d’octubre i amb fets vinculats a aquell episodi. També hi ha persones a l’exili, entre les quals hi és el president Carles Puigdemont, clau en el desenllaç de la investidura.
Pel que fa a l’autodeterminació, ERC pretenia avançar en aquesta direcció a l’esmentada Taula de Diàleg, que no va donar els fruits desitjats per a la formació que dirigeix Oriol Junqueras. L’actual escenari polític, amb el PSC com a clar guanyador a Catalunya el passat 23-J —19 escons de 48, davant els 14 que sumen ERC i Junts—, dificulten aprofundir en aquesta qüestió a la qual l’independentisme no renuncia.
És per això que aquests dies s’ha parlat molt més de la possibilitat d’aprovar una llei d’amnistia que del debat sobre l’autodeterminació. I sobre la primera d’aquestes qüestions els experts ho tenen clar: l’amnistia és possible si hi ha voluntat política.
Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, assegura que “per a l’amnistia no hi ha cap obstacle: se’n pot tindre qualsevol opinió política, però la Constitució no posa cap mena de condició perquè les Corts Generals aproven una llei d’amnistia”. Segons argumenta, aquestes Corts Generals constitueixen “l’únic òrgan de l’Estat encarregat de donar resposta als problemes que la Constitució, com a tal, no pot resoldre, i com a poder executiu executen solucions en forma de lleis i amb la legitimitat democràtica dels seus representants, amb l’únic límit del respecte als drets fonamentals i de no contradir la Constitució, que no impedeix en cap cas l’amnistia, per la qual cosa ens trobem davant d’un debat polític, i no jurídic”, conclou.
El catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, Ferran Requejo, qui també va dirigir l’Institut d’Estudis de l’Autogovern a Catalunya, coincideix amb Pérez Royo quan diu que “fer una llei d’amnistia és perfectament possible des del punt de vista jurídic i polític”. “S’ha d’entendre que un parlament és sobirà per decidir la regulació d’un tema excepte si hi ha alguna limitació constitucional, i en el cas de l’amnistia la Constitució no en diu res, i per tant es pot fer”. Alhora, Requejo afegeix també que “l’amnistia té a veure amb la carpeta repressiva”, i la considera insuficient perquè els partits independentistes voten a favor de la investidura de Pedro Sánchez. “El més important és l’autodeterminació, que no s’està negociant, però un pacte d’investidura haurà de tenir un component alt d’autogovern tant a nivell econòmic, de símbols com de competències, perquè s’ha d’anar molt més enllà”, considera.
L’exdiputat de Junts, Josep Pagès, que es va tornar a presentar el 23-J per a revalidar l’acta, no ha pogut continuar al Congrés dels Diputats després que la seua formació traguera tres electes per la demarcació de Barcelona. Ell era el quart de la llista, i aquests anys s’ha encarregat d’aportar els seus coneixements al seu grup polític com a professor associat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Pagès també considera que l’amnistia “és perfectament viable en el marc de la Constitució espanyola”. I diferencia entre els conceptes d’amnistia i indult. “L’amnistia no és una ampliació ni una continuació dels indults o de la reforma penal de la legislatura passada”, que va servir per a derogar la sedició i per a reformar la malversació. “Una cosa són mesures de gràcia atorgades a través d’actes de govern”, diu referint-se als indults, “que se sol·liciten amb noms i cognoms i que no tenen un contingut estrictament polític, sinó penal; i una altra cosa és l’amnistia política, fruit d’una decisió parlamentària, del legislador, per a donar resposta a un conflicte polític”. Pagès abunda dient que “les amnisties no porten noms i cognoms: s’amnistien uns fets i les seves conseqüències penals, i té una lògica totalment diferent a la de l’indult”.
Aquest professor, a més, explica que una amnistia “només pot tenir forma de llei d’amnistia: ho ha de dir de forma explícita amb una llei que no sigui abstracta, que reflecteixi determinats fets i que no estigui orientada a buscar una solució penal per a unes determinades persones amb noms i cognoms”. Per això, conclou també que aquesta mesura s’aplicarà o no en funció de la voluntat política. “Antecedents n’hi ha”, diu en referència a l’amnistia de 1977 o a l’amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro el 2012. I apunta que en dues sentències del Tribunal Constitucional, una de 1983 i 1986, aquest òrgan “configurava l’amnistia com una decisió política que adopta forma de llei, que és producte del legislador, i per tant ens movem en un univers conceptual totalment diferent al dels indults, que són mesures de gràcia governatives, mentre que l’amnistia és de naturalesa política i pren forma parlamentària”.
El catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, ha sigut triat senador per Esquerra Republicana, tot i que no està afiliat al partit. Ell també coincideix a dir que l’amnistia “no té cap inconvenient constitucional”, i veu “difícil que el Tribunal Constitucional la impedeixi, atès que aquest òrgan no podria entrar, d’acord amb la seva jurisprudència, amb la capacitat de disposició del legislador sobre què és delicte i que no”. “Des del punt de vista estrictament jurídic, això correspon al Govern i a les Corts Generals, llevat que s’introdueixi una mesura contrària a la Constitució, com per exemple la pena de mort”.
Queralt sí que entén que, en cas que s’aplique l’amnistia, “el que importa és el contingut i no el nom, perquè si el concepte d’amnistia grinyola, es pot proposar, tal com consta al pacte de la constitució de la Mesa del Congrés acordat entre PSOE i ERC, «llei de desjudicialització total de les causes derivades del conflicte polític a Catalunya »”. Segons el catedràtic, en aquest cas “caldria passar el resultat de l’acord a la lletra del BOE”.
Qui sí que té dubtes sobre la possibilitat que el TC puga tombar una hipotètica llei d’amnistia és Miguel Ángel Presno Linera, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat d’Oviedo. “Sobre aquesta llei hi ha qui diu que la Constitució no la prohibeix, i hi pot haver qui diu que, com que la Constitució no la contempla, no es pot fer”. Per a aprofundir, l’especialista diu que “pel que fa als problemes constitucionals que se’n podrien derivar, crec que efectivament l’excepcionalitat fa que s’haja de justificar, de manera especialment intensa, qualsevol llei d’aquesta naturalesa, perquè pot afectar molts drets o principis constitucionals. En primer lloc”, enumera, “a la idea d’igualtat: per què s’amnistien unes persones i no altres, o per què uns fets suposadament delictius i no d’altres? El principi d’igualtat va perfectament lligat a la idea de prohibició de l’arbitrarietat, i per tant és una idea clau en l’estat de dret i ha de tindre una justificació especialment intensa”. En segon lloc, continua, l’amnistia “podria afectar drets fonamentals de persones que s’han sentit afectades pels fets a amnistiar i que tenen dret a acudir als tribunals, i una llei d’amnistia els estaria privant d’aquest dret d’acudir als tribunals”. I per últim, afegeix que una llei d’aquest tipus “podria afectar al principi que correspon en exclusiva als tribunals de jutjar i fer executar el que s’ha jutjat, i d’aquesta manera se’ls estaria sostraient aquesta capacitat, fet que no ocorre amb l’indult, perquè la Constitució sí que en contempla l’existència”.
Aquests condicionants, i els possibles dilemes d’una part del PSOE a l’hora d’aprovar una mesura d’aquesta naturalesa, seran els principals factors que jugaran a la contra d’una llei d’amnistia, que a priori serà indispensable perquè l’independentisme facilite la investidura de Pedro Sánchez.