El yin i el yang de la Xina amb Trump

Beijing no ha rebut malament la victòria de Trump. Tampoc les borses de Xangai i Shenzhen. És previsible un fracàs del TPP que donaria oxigen al projecte comercial xinès i, si els EUA s’absenten, la Xina només ha de patir per un ascens del nacionalisme nipó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No hi ha mal que per bé no vingui? Convençuts que Hillary Clinton seria molt més bel·ligerant amb la seva emergència, a la Xina s’espera més que menys de la presidència de Trump. Però hi haurà o no greus turbulències en les relacions Xina-EUA? Pot haver-hi entrebancs, sens dubte, encara que el temps que ara s’obre podria no ser tan convuls com alguns han suggerit. La reacció de les borses de Xangai i Shenzhen va ser de caigudes lleugeres, per més que calgui reconèixer que els mercats xinesos continuen encara bastant aliens a les tensions globals. El president xinès Xi Jinping va parlar per telèfon amb el president electe, a qui va transmetre la voluntat d’eludir el conflicte i la confrontació per prioritzar les dinàmiques de cooperació i respecte mutu. Per la seva banda, el Global Times, del grup del Diari del Poble, advertia per si de cas de les greus conseqüències d’una guerra comercial, i destacava les interdependències mútues i el danys en cas de contesa, que mai no serien minsos per als EUA.

Les relacions comercials Xina-EUA es calculen en 600.000 milions de dòlars anuals, per molt que el 2016 estiguin evolucionant a la baixa. D’altra banda, en bons del Tresor, Xina acumula l’equivalent a 1,2 bilions de dòlars. Convertida en líder de les bondats del liberalisme comercial, la Xina veu amb previsible recel els cants al proteccionisme de Donald Trump. Atesos els anuncis d’imposició d’elevats aranzels a les seves exportacions, recorda que moltes d’aquestes exportacions són béns fabricats per les multinacionals dels EUA mateix que obtenen enormes beneficis al gegant asiàtic. Automòbil, aviació, informàtica, telefonia, agroalimentació, etc., són sectors que el Global Times assenyala com a immediatament perjudicats en cas que s’adoptin mesures unilaterals. Així doncs, el més probable és que qualsevol acció d’aquestes dimensions se la pensin dues vegades abans d’implementar-la. S’intueix, si més no, un horitzó de negociació ben corretjós.

En qualsevol cas, una posició nord-americana de més alta bel·ligerància amb les exportacions xineses afectaria de manera severa la indústria mateixa del vell Imperi del Centre i podria complicar les dificultats que ja experimenta la seva economia, escarrassada pels excessos de capacitat en alguns sectors, la transformació del seu model de desenvolupament i la pressió derivada de la competència dels països del sud-est asiàtic. A més, si Trump aprofita l’avantatjosa posició dels EUA en la definició de preus bàsics mundials en àrees vitals per a la Xina, la Xina podria patir més del que s’ha previst. Ara bé, la cadena de valor en la manufactura, per exemple, està molt entrellaçada per la qual cosa tots se’n veurien afectats d’una manera o una altra.

D’altra banda, més difícil serà que es registren avanços en els acords comercials bilaterals, especialment en inversions. No obstant això, si Donald Trump pretén revifar les decaigudes infraestructures dels EUA, no serà estranya alguna mena de coparticipació xinesa. A més a més, la retòrica de Trump podria alleugerir la pressió del iuan i les sortides de capital. En el pla multilateral, a l’Àsia, el fracàs del TPP dóna oxigen al projecte que la Xina encapçala, el RCEP (Associació Econòmica per a la Integració Regional).

Des d’un punt de vista estratègic, l’anunci d’un replegament americà i la fi del Pivot to Asia que va liderar Clinton al capdavant de la Secretaria d’Estat, sona a música celestial a Waijiaobu, la seu del ministeri d’Afers Exteriors a Beijing. El trasllat de recursos diplomàtics i militars més grans dels EUA a la regió tenia per objectiu la contenció de la Xina. Ara el vaticini d’una desentesa global més gran en l’ordre estratègic i defensiu reforçaria, en primer lloc, les advertències de la Xina al seus veïns, els quals perdrien confiança en el suport dels EUA en cas de conflicte. I igual que les Filipines, altres podrien canviar de bàndol o mostrar una millor disposició a canalitzar les seves queixes per la via de la negociació. En aquest escenari, el perill més gran per a la Xina seria l’ascens del nacionalisme nipó sense una tercera potència que el meni i sotmeti a imperatius d’una altra escala, cosa que els EUA van fent des del final de la Segona Guerra Mundial. Quant a la península coreana, hi haurà més possibilitats de reprendre el diàleg hexagonal amb la paralització de l’escut antimíssils que va secundar Seül.

Si els EUA es retiren estratègicament de la regió asiàtica i del Pacífic, podrien deixar un buit de poder que la Xina no dubtarà a ocupar. És previsible que l’Administració Trump sol·liciti als països aliats compartir responsabilitats més importants en les operacions militars en tractar els problemes a Corea del Nord o als mars de la Xina. En aquest sentit un element especialment sensible és, sens dubte, Taiwan, ara governat pels sobiranistes del Minjindang enfrontats a Beijing. El nou Govern dels EUA probablement avaluarà primer el valor estratègic que té Taiwan respecte als interessos nord-americans abans de decidir quant està disposat a gastar defensant Taiwan contra les potencials amenaces de la Xina. Possiblement els EUA demanaran a Taipei elevar les seves capacitats d’autodefensa, la qual cosa pot constituir un motiu addicional de fricció amb la Xina pel fet d’augmentar les seves vendes d’armament a l’“illa rebel”. A Taipei, no hi falta qui tem el seu “sacrifici” en benefici d’una entesa Trump-Xi.

Els EUA tenen molts interessos de tota mena a l’Àsia i la relació bilateral sino-nord-americana és una de les més rellevants del món de la postguerra freda. En aquest context, avantatges i inconvenients apareixen amb l’elecció de Trump. Amb tota seguretat, l’enorme influència de les corporacions transnacionals, el complex militar-industrial i les mateixes ínfules republicanes moderaran molts d’aquells compromisos que sonen a trencadissa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.