21D

Un debat amb símptomes d'esgotament

Els convidats han insistit en les idees que es venen repetint durant els darrers mesos. L'agressivitat i les interrupcions eren bastant previsibles. Tot plegat ha evidenciat símptomes d'esgotament en el debat definitiu previ a les eleccions catalanes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ni el fet que dos dels principals candidats es troben un a la presó i un altre a l'exili, un fet que ha resaltat Vicent Sanchis quan introduïa el debat que anava a moderar tot seguit. Ni la celebració dels comicis un dijous. Tampoc la violència prèvia i el moment polític que precedeix les eleccions. Ni que un candidat declaradament homosexual es presente amb persones rebeques al matrimoni de persones del mateix sexe. Res no ha fet que els participants s'escapen d'un guió que es repeteix. Perquè les posicions ja estan massa clares com per tirar d'originalitat.

En la seua primera intervenció, el candidat del Partit Popular, Xavier Garcia-Albiol, assenyalava el moderador del debat i director de TV3, Vicent Sanchis, per acusar-lo de dir que el PP incitava a la violència feixista. Al primer minut, l'exalcalde de Badalona ja se situava sota el guió previst. El del relat que s'ha estès arreu de l'Estat: TV3 és una eina contrària al seu projecte. La resta de candidats, amb més o menys educació, tampoc no han donat sorpreses.

D'un costat, els comuns, representats pel seu candidat Xavier Domènech, jugaven el seu paper de distanciament dels seus bàndols per ressaltar els problemes socials. Apostava "no per un govern de partits, sinó per un de sensibilitats". Uns arguments que busquen evitar caure en la contradicció, atès que, segons les enquestes, aquesta coalició segurament serà decisiva a l'hora d'inclinar la balança fer constituir el nou govern. Tot això genera retrets des de tots els bàndols. Ciutadans assenyala que Domènech pactarà amb Esquerra Republicana. Carles Riera, candidat de la CUP, aprofitava una crítica de Domènech a Iceta a propòsit de l'aprovació del 155 per pressionar-lo davant d'un possible pacte entre els comuns i els socialistes.

D'altra banda, els dos partits majoritaris de l'independentisme defensaven la tasca feta. Tractaven de destacar tot allò que s'ha fet en la darrera legislatura més enllà del procés. I parlaven, especialment, de les lleis aturades pel Tribunal Constitucional, dels greuges que ha suposat per a l'evolució política, econòmica i per a la imatge del país l'aplicació del 155, la repressió durant l'1 d'octubre i els empresonaments polítics. Ha sobtat la intensitat de Marta Rovira quan exigia a Inés Arrimadas no esmentar Oriol Junqueras pel fet que el candidat d'Esquerra no pot participar en campanya per estar empresonat. Carles Riera insistia a restituir la República, vinculant-la a les classes populars. Parlava, com no, de la unilateralitat, incondicional a l'hora de perseguir els objectius polítics que persegueix la CUP.

Miquel Iceta, conciliador com pocs, considerava desproporcionat l'empresonament dels 'Jordis' mentre culpava el Govern legítim de la Generalitat de Catalunya d'haver generat la situació creada. L'estratègia dels socialistes ha estat la de posar pes en les dues parts de la balança política. Segons les enquestes, el PSC és el partit que més puja en intenció de vot. Però ningú no sap fins a quin punt els servirà l'estratègia. L'altre gran argument d'Iceta és el paper del seu partit en la història de l'autonomia catalana, present, segons insisteix, en els grans avenços del Principat. Quan parlava del seu desig d'indultar els presos polítics, el bloc constitucionalista llançava retrets mentre Jordi Turull li responia que "això no va d'indults, sinó de democràcia". El joc a dues bandes pot tindre viabilitat, però també es castiga amb retrets de dos blocs polaritzats.

Per últim, Inés Arrimadas jugava a la vella tàctica de la reacusació quan li recordaven el seu pacte de suport parlamentari al Govern espanyol, en mans del partit polític amb més casos de corrupció d'Europa. "Vostè és del partit del 3%", responia a Jordi Turull. Quan algú feia arguments discrepant de la relació actual de Catalunya amb la resta de l'Estat, Arrimadas, de forma estudiada, murmurava al micròfon "que sí, que sí, que Espanya ens roba". Un recurs que ha emprat fins i tot per respondre a Iceta. Aquest l'ha substituït pel de "que no viviu en una República!", repetit constantment quan rebia retrets dels adversaris. Quan des del sindicat educatiu USTEC han preguntat a Arrimadas si acabaria amb l'obligatorietat dels treballadors de l'educació pública de conèixer el català, ha llançat pilotes fora. Iceta, per marcar la diferència, ha respost intencionadament -la pregunta no anava per a ell- per desmarcar-se d'aquesta intenció que la líder de Ciutadans no ha volgut confirmar, però tampoc negar. I és que la candidata de C's, llançada per les enquestes, es troba més còmoda responent aquestes preguntes en els debats d'àmbit estatal que en els estrictament catalans. S'ha notat a l'hora de respondre preguntes fàcils de contestar a Espanya i compromeses a Catalunya, com l'esmentada de l'educació. Tant el PSC com el PP han aprofitat bé aquesta circumstància per tractar de retallar terreny. La mesura estrella anunciada per Arrimadas ha estat una auditoria a les estructures d'Estat impulsades des del Govern recentment destituït, que faria si arriba a la Presidència de la Generalitat.

Pel seu compte, Marta Rovira ha prioritzat la retirada del 155, alimentar el sector industrial, ampliar la renda garantida i desbloquejar les delegacions internacionals per facilitar el seu retorn econòmic. Aquest darrer argument ha estat important, atès que Arrimadas ha insistit molt en l'existència d'aquestes ambaixades, que les vincula exclusivament a la promoció del procés. Jordi Turull ha prioritzat la tornada de Carles Puigdemont i Domènech, sense abandonar el vessant social, ha fet referència a l'anècdota que el va traslladar a la política: quan una alumna universitària li va dir que no podria fer front al pagament de les taxes.

Mentre Rovira s'ha recuperat del debat amb Arrimadas protagonitzat al Salvados de Jordi Évole, on fou criticada per la seua manca d'energia, Carles Riera ha estat, per a molts, la sorpresa de la nit. Quan molts candidats dubtaven o evadien les respostes a les preguntes formulades per sindicats i entitats cíviques, el candidat de la CUP no ha vacil·lat a l'hora d'anunciar la seua intenció de nacionalitzar els sectors estratègics.

Les xarxes, més divertides

Com calia esperar, les xarxes socials han estat més agitades que els participants del debat. Davant la previsió dels arguments i d'un moment polític que s'allarga sense data de caducitat, les xarxes socials han tornat a bullir amb burla, enuig i sàtira.

 

 

 

 

 

El compte enrere al 21D ja és definitiu. Ara, només queda comprovar si els resultats finals s'apropen als pronòstics de les enquestes o si una vegada més es demostra la fabricació interessada de les tendències de vot.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.