És un dia laboral pel matí al parlament de l’estat de Turíngia i els representants estan immersos en un acalorat debat. “Vergonyós”, crida un. “El PND no ho hauria pogut dir millor”, crida un altre, referint-se al Partit Nacionaldemòcrata neonazi d’Alemanya.
-“Estic indignat!”
-“Com t’atreveixes?”
-“No toleraré les teues constants mentides!”
-“Ni tan sols pots lletrejar la paraula decència!”
-“Calla!”
-“Penso que el més just és que nosaltres, com a parlament de l’estat, ens disculpem per aquest comentari”.
El parlament està tenint un debat sobre Clandestinitat Nacionalsocialista (CNS), una cèl·lula terrorista d’extrema dreta que va assassinar 10 persones en Alemanya entre el 2000 i el 2007. Hauria d’haver un homenatge per a les víctimes? Dos parlamentaris d’Alternativa per Alemanya (AfD), partit populista de dretes, han aprofitat l’oportunitat per provocar altres partits.
El govern regional de Turíngia està compost per la coalició de L’Esquerra, el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya i Els Verds, coneguda com “roja-roja-verda”. Un dels polítics d’Alternativa per Alemanya afirma que aquesta coalició vol dictar a la gent de Turíngia i, de fet, al “poble alemany” que es troben “bàsicament atrapats en el Tercer Reich”. Defèn que la coalició està decidida a convèncer al públic que “la gent està podrida”. Sols les víctimes del terrorisme de CNS són honrades i no les del terrorisme islamista. “S’espera de nosaltres que ens convertim en uns fidels seguidors del suposat nou antifeixisme!”.
L’assemblea plenària, que té lloc en el lluminós edifici acabat de construir del parlament estatal, compta amb la presència de Robo Ramelow, governador de l’estat de Turíngia i membre de L’Esquerra. El seu comportament va des de mirar fixament al portàveu amb la incomprensió escrita en el seu rostre, fins amagar el cap entre les mans. Finalment, es decideix a pujar a l’estrada.
“Estic avergonyit que un discurs així s’haja dit en aquest parlament regional”, diu el governador de l’estat.
Alguna cosa ha canviat a Alemanya. Un país, que fins fa poc va ser coronat com el més popular del món en diverses enquestes, s’ha vist consumit pel deute i sumit en una cerca d’identitat. El ràpid ascens d’Alternativa per Alemanya ha sacsejat la nació, incloent els estats del que abans era l’Alemanya de l’Est i on AfD té representació en totes les legislatures estatals. Principalment, però, aquest ha sigut el cas dels estats de l’antiga Alemanya Oriental, on Alternativa per Alemanya és ara el segon partit més poderós. En Saxònia, és el més fort.
El 9 de novembre es va celebrar l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín. No va ser un aniversari de fita com ho segué en el 2014, quan el país va muntar una festa joiosa amb focs artificials i convidats de tot el món. El país unificat havia crescut, era fort econòmicament, modern i tolerant. El missatge era: finalment, allò que es manté junt, creix unit, com digué una vegada l’anterior canceller Willy Brandt. Però realment ho va fer? Continua sent veritat?
Què està passant a l’Alemanya Oriental? Arran de les eleccions de setembre, els periòdics han intentat descobrir per què els estats de l’est s’han allunyat més a la dreta i per què el nacionalisme alemany i la xenofòbia semblen haver-se tornat inexorablement més visibles –des de les marxes anti-immigrants de Pegida fins les protestes contra els refugiats a Freital i Heidenau, i les mostres d’ira contra Angela Merkel durant les compareixences de la seva campanya electoral al llarg de l’estiu.
Les teories exposades fins al moment estan basades en dues premisses, que són: el resultat de l’economia i l’escletxa de riquesa que encara existeix entre els estats de l’oest i els de l’est, o que més bé està relacionat amb un suposat desordre psicològic col·lectiu impulsat pel fet que l’experiència de dues dictadures mai no fou tractada adequadament.
Però no és tan simple. En les últimes setmanes, un equip de periodistes de Der Spiegel es va reunir amb persones que han estat observant, alenant o lluitant contra el gir cap a la dreta dels estats de l’est d’Alemanya: votants, parlamentaris, governadors estatals, polítics regionals i representants de la societat de base. Ha creat una imatge multifaceta que mostra elements nacionalistes, racistes i antidemocràtics, així com elements més lleugers i possibles camins per sortir de la trampa del populisme.
Tothom sembla acceptar que les eleccions de setembre van ser un crit d’atenció. Vint-i-vuit anys després de la caiguda del mur de Berlín, és hora que l’est i l’oest d’Alemanya finalment s’escolten, per tal que la reunificació d’Alemanya no siga sols una excusa per llençar focs artificials, com ho va ser el vint-i-cinquè aniversari, ara fa tres anys.
Quelcom per tothom
Les runes han sigut escombrades en petits muntons, com sacs d’escombraries de plàstic escampats entre ells. “La llana mineral pot causar càncer”, està escrit en els adhesius de les motxilles. “Vesteix roba protectora”, diu més avall, seguit per una exclamació i un pictograma d’una màscara de gas.
Això és tot el que queda d’un estat de gratacels en la comunista Alemanya Oriental. Weisswasser, a Oberlausitz, una regió propera a la frontera entre Saxònia i Polònia, és una ciutat deserta. Molts han marxat i aquells que romanen es poden anomenar a ells mateixos com els perdedors de la reunificació alemanya. El 28% d’ells va votar per Alternativa per Alemanya en les eleccions federals.
Nou quilòmetres cap a l’est, en el riu Neisse, està Bad Muskau. Alberga un palau i un parc la renovació del qual va costar milions i ara és Patrimoni Mundial de la UNESCO. El turisme és una gran font d’ingressos per al petit poble i els seus habitants i Bad Muskau representen una de les històries amb més èxit de l’Alemanya de l’est. Tot i així, quasi un terç van votar AfD en les eleccions –3,6% més que a Weiswasser.
“De fet, ja som perfectament un partit principal”, afirma Tino Chrupalla. A Oberlausitz, Alternativa per Alemanya ofereix quelcom per a tothom –tant aquells que s’han sentit oblidats com per als que han estat beneficiats en la reunificació. “Inclús els retors ens voten”. Al setembre, Chrupalla aconseguí sobrepassar els Demòcrates Cristians de centre dreta (CDU) com el partit local més popular. Aquests ho havien sigut durant els darrers 25 anys quan van guanyar un mandat directe i van derrotar Michael Kretschmer, el secretari general del CDU saxó.
Quan Chrupalla, de 42 anys, parla, es mostra amable, obert i franc. S’encomia quan es refereix als anys daurats de Weisswasser a l’Alemanya Oriental, quan la gent treballava en les mines de lignit i en les fàbriques de vidre, i vivia en gratacels ultramoderns.
“Vaig tindre una infantesa meravellosa”, conta. “Molt bonica i segura”. Les portes sempre estaven obertes en el camp, hi hagueren uns pocs robatoris i quan van ocórrer, els que els van perpetrar prompte foren arrestats per la policia d’Alemanya Oriental. “Els meus pares mai van haver de preocupar-se per on estava jugant”.
Una vegada va caure el mur de Berlín, Helmut Kohl –el canceller de CDU, qui va passar a la història com el pare de la reunificació– es va convertir en el seu nou ídol. Es va unir a la Junge Union, l’ala jove del CDU, i ell, els seus amics i Michael Kretschmer, membre del partit, van visitar el canceller. Chrupalla s’entrenà per ser pintor i va formar el seu propi negoci. La seva companyia va prosperar i es va casar. La reunificació no li va portar res més que bona sort.
Però se sentí cada vegada més allunyat d’Alemanya. Es van perdre milers de llocs de treball. La meitat dels habitants de Weisswasser van emigrar. Es cancel·laren les rutes de bus dels voltants. Es van tancar les botigues i les escoles dels pobles. I les bandes d’Europa de l’Est començaren a creuar la frontera per robar vehicles.
Tant la regió com Alemanya sencera estaven canviant. Hi havia la crisi financera, la de l’euro, la dels refugiats i el matrimoni igualitari. “Ningú mai no ens preguntà què en pensem nosaltres”, diu Chrupalla. Va formar part de les manifestacions anti-islamistes d’extrema dreta a Dresden i finalment es va unir a Alternativa per Alemanya. Després, es va presentar a les eleccions com a membre del parlament alemany.
“Mai no vaig pensar que perdria els meus electors”, diu l’antic company de Chrupalla, Michael Kretschmer. Com a representant d’Oberlausitz en el Bundestag, el polític de CDU va ajudar a mantenir les ajudes a la investigació de la UE que s’invertien en la regió i va obrir les portes a Berlín per als alcaldes locals. “Crec que vaig ser un bon representant”, diu.
Però durant les eleccions, va tenir la impressió que els votants volien “dir alguna cosa important” –no necessàriament a ell, sinó a la cancellera, al CDU de Berlín. Sobre la política dels refugiats. “La gent tenia la sensació que no era tractada amb serietat”.
De fet, els votants que es van manifestar li han fet un favor. El desembre va agafar el relleu del governador estatal Stanislaw Tillich, que dimití a la llum de la decebedora actuació del seu partit en les eleccions de setembre. Se suposa que Kretschmer, qui va perdre la seva cadira a Oberlausitz, ara ha de salvar el CDU d’Alternativa per Alemanya a Saxònia. I fins i tot l’estat mateix.
Mentrestant, el seu rival, Tino Chrupalla, està avançant en la seva carrera cap a Berlín. Ara és el vicepresident del grup parlamentari d’Alternativa per Alemanya. “Com humil pintor de cases, m’enorgulleix haver fet que el CDU de Saxònia perdi el seu equilibri”.
Fins al moment, Chrupalla no ha mostrat signes de demagògia, a diferència dels radicals d’Alternativa per Alemanya com Björn Höcke, un polític del parlament de l’estat saxó que ha qüestionat públicament la cultura del record d’Alemanya de l’Holocaust. Fa referència a una “desgast de la democràcia” i afirma que no consulten els parlaments regionals en els temes importants. “El geni ha estat alliberat de la làmpada”, diu. “La gent no ho tolerarà més”.
El pecat dels pares
La família Haseloff ha viscut a prop de Wittenberg durant 600 anys. Els seus membres han participat activament en la política local a través de generacions, i ara mateixa és el torn de Reiner Haseloff. Amb 63 anys d’edat, és l’actual governador de Saxònia-Anhalt.
Mentre es dirigeix de camí a la seva ciutat natal, que està al sud-oest de Berlín, tots els seus passos l’enfronten cara a cara amb el seu passat i amb la història d’Alemanya. Aquí està l’arbre til·ler de la casa de Luter on Haseloff es va declarar a la seua dona. Es troba la plaça en front de la universitat, una de les més antigues d’Alemanya, que Frederic el Gran i Napoleó van visitar. I està l’església on Luter va predicar els seus sermons i on es va celebrar la primera missa en alemany.
Haseloff encara recorda com en l’octubre de 1989 ell i molts altres es van reunir aquí, no molt lluny del púlpit de Luter, per resar pacíficament per un canvi i com després es van encaminar cap a la plaça per manifestar-se.
Avui, els radicals de dreta estan escalfant l’ambient i el polític del CDU s’està preguntant com ha pogut ocórrer açò. “Déu culpa els fills pels pecats dels seus pares fins la tercera i quarta generació”. Això és el que va escoltar recentment en una església un diumenge durant la lectura de l’Èxode. “Pots calcular per quant de temps més hem de suportar la càrrega de culpabilitat del segle XX”, diu.
Està cavant, capa per capa, per arribar a les arrels de la insatisfacció actual. Ell se centra primer en l’economia. “Imagina si la meitat de la població del país no tingués un treball estable”, diu Haseloff, qui va ser el director de l’oficina local d’ocupació en la dècada dels 90. Llavors, el 49,3% de la població de Saxònia-Anhalt estava en l’atur o en iniciatives d’ocupació. “Passem d’una insolvència a una altra”.
Al mateix temps, la tassa de natalitat de la regió va disminuir en una 50%. “La ruptura social a aquesta escala no tenia precedents en temps de pau a Alemanya”, afirma.
Cada setmana durant els darrers 15 anys, els opositors a les controvertides reformes laborals de Hartz IV introduïdes a principis de la dècada del 2000 s’han manifestat en Wittenberg. Haseloff sovint ha discutit amb ells. Però aquesta vesprada, un grup diferent s’ha reunit en assemblea en la plaça. Cristians enfadats han protestat en contra del Judensau o del porc jueu –una figura que data del segle XIV i que adorna la façana d’una església. Volen que sigui retirada.
És un tema amb el qual Haseloff està familiaritzat. El 1988 va formar part d’un grup de cristians que van aconseguir amb èxit una placa en memòria dels jueus que van ser assassinats en l’Holocaust i va ser col·locada al terra just a sota del dibuix. Però creu que el Judensau no ha de llevar-se. “Si desapareix, no tindrem mai més aquest recordatori que hem de confrontar la nostra història”, defensa.
Els manifestants no estan convençuts. Veuen una connexió entre el dibuix, l’estat de les polítiques actuals i Alternativa per Alemanya. “Alguna cosa està ocorrent i encara no podem endevinar on ens portarà”, diu un d’ells.
És possible que els problemes no s’hagin debatut suficientment durant els darrers anys en els antics estats de l’est. Potser perquè la gent estava massa ocupada simplement fent les seves vides. “El canvi ens ha colpejat”, finalitza Haseloff.
Però ara que la taxa d’atur és baixa, l’economia està finalment recuperant-se i fins i tot la població torna a créixer, la llarga absència sense debat públic i sense qüestions sobre la identitat s’ha tornat més evident. L’extrema dreta està explotant aquest buit conscientment.
En les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt al maig de 2016, Alternativa per Alemanya va obtindré el 24,3% dels vots, el seu millor resultat al país fins al moment. Els nous representants entraren amb pas ferm al parlament regional. Aleshores, Haseloff semblava estar en xoc en la seva oficina a Magdeburg. Conta que li recordava a l’Alemanya de Weimar en els seus darrers dies i això el va fer reflexionar sobre “com de fràgil és la democràcia a Alemanya”.
I avui? En les eleccions federals es va veure un canvi petit, però significatiu a Saxònia-Anhalt. El suport per a Alternativa per Alamanya fou d’un 19,6%, un 5% per sota que en les eleccions regionals. “No necessitem un canvi cap a la dreta”, diu Haseloff. La correcta implementació dels acords i lleis existents seria suficient. “No hem de donar cap oportunitat als altres d’usar els nostres defectes contra nosaltres. No podem permetre que ens acusin de no complir amb l’estat de dret”.
Fürstenwerder a Uckermark, a l’est de l’estat alemany de Brandenburg, no és un poble de camp oblidat i ignorat. Hi viuen uns 650 habitants, però hi ha dos metges, una escola primària, un forn, una carnisseria, un museu d’història local i una llibreria amb cafeteria, on les dones es reuneixen per prendre una copa de vi espumós i els veïns intercanvien els ous que les seves han posat per cafè cultivat en les cooperatives zapatistes mexicanes.
A Fürstwerder, Alternativa per Alemanya va obtenir un 24% en les eleccions federals.
Una tarda d’octubre, Nils Graf està assegut en la seua llibreria junt amb l’alcalde, Dirk Kammer, discutint sobre el gir cap a la dreta. Kammer, un fuster qualificat, encara no s’ho pot creure. “Si t’esforces, com t’has d’esforçar en qualsevol part d’Alemanya, aleshores podràs tenir una bona vida i aconseguir metes”, afirma.
No és gaire necessari dir que la política del Govern sobre els refugiats també ha provocat tensions a Fürstenwerder. Hi ha un jove sirià que sembla que sofreix esquizofrènia i el seu comportament no inspira confiança. No obstant això, la majoria dels habitants no són xenòfobs. Cinc famílies sirianes han viscut allí i foren ben tractades i ateses pel comitè de benvinguda oficial de la localitat i per la comunitat en general. Aleshores, per què Alternativa per Alemanya va obtenir tants bons resultats en les eleccions?
Graf explica que l’extrema dreta té seguidors fins i tot entre la gent que fa donacions als refugiats. “Treballadors autònoms que pensen que Alternativa per Alemanya té els seus interessos en el cor”. Sols se centren en un aspecte del programa d’aquest partit que els beneficia i “no es preocupen per la resta del programa”.
Kammer ha sigut alcalde durant un any. Un lloc de treball sense remuneració, però de jornada completa. L’home, de 45 anys, explica que la gent visita sovint el seu despatx sols per queixar-se. “Hi ha una rama que bloqueja la carretera o pensen que s’ha de tallar la gespa”. Però no volen arreglar les coses ells mateixos. Aquesta és la raó per la qual tu estàs ací, li diuen molts. Tu ho has de solucionar.
I una vegada que han presentat la queixa, volen que es faça alguna cosa per solucionar-ho immediatament. No entenen que han de parlar amb altres autoritats. “No passarà res d’un dia per a l’altre”, sempre els contesta.
Kammer és membre del consell local i representa les bases del moviment Bürgerfraktion. Està a favor de promoure un debat més obert en la localitat. “A ningú se li deuria permetre retractar-se i que després s’aïlli fins que l’assumpte exploti”. “La democràcia té a veure amb l’esforç”.
Nou sistema, nous problemes
Com canvia a les persones el fet de viure en una dictadura? Wolfgang Freese ha reflexionat molt sobre aquesta pregunta. “La democràcia pot suposar un treball realment dur si en el passat totes les decisions les van prendre per tu”, afirma.
Es troba a la sala del consell de l’autoritat del districte d’Ostprignitz-Ruppin, al nord-est de Berlín. És una sala gran amb sostres alts i parets amb panels de fusta en el cor de Neuruppin. Freese narra els esdeveniments del novembre de 1989 –quan fora, a les cornises de la maçoneria de l’edifici, milers d’espelmes pipellejaven, símbol de les protestes pacífiques en contra del règim d’Alemanya Oriental. A dintre, Freese impulsava els drets de codecisió democràtica per al grup opositor Fòrum Nou. Encara continua visitant la sala. Ara és un representant dels Verds i tracta els temes del districte amb altres polítics.
Ja des d’aleshores estava preocupat per com la societat d’Alemanya Oriental se les arreglaria amb l’atur i els estrangers. El país no estava familiaritzat amb aquests aspectes. La garantia d’un treball i no immigració significaren molt per a molts. El sistema d’Alemanya Oriental era còmode.
Neuruppin ha recorregut un llarg camí durant els darrers anys. L’atur està baixant i l’art i l’escena cultural estan en auge, molts habitants estan immersos en iniciatives cíviques. L’associació Neuruppin Bleibt Bunt (Neuruppin roman acolorida) ha fet molt per agermanar les persones locals i els refugiats.
Tot i això, Fresse, que treballa en l’educació de necessitats especials i com a DJ, al llarg dels anys s’ha irritat sovint amb persones que li diuen: “Wolfgang, jo et vaig votar encara que formes part d’ElsVerds”. O que van votar per ell, però el seu segon vot va anar per al partit neonazi NPD.
En els darrers mesos, ha distribuït pamflets en contra d’Alternativa per Alemanya i ha intentat raonar amb els seus votant. Freese sent que ell coneix tothom a Neuruppin i es va sorprendre quan va comprovar que molta gent no el coneixia. Un dia es va trobar a un vell conegut amb qui havia treballat en el moviment pels drets civils d’Alemanya Oriental i que ara està en Alternativa per Alemanya. El seu antic company li va dir que cada vegada que veu Angela Merkel o Sigmar Gabriel li recorden al Comité Central de l’Alemanya Oriental. “Aquí és on es marca la línia”, diu Freese. “Com pots discutir contra això?”.
El polític local té ara 61 anys. Està ansiós per continuar treballant i mirant cap al futur, prenent una postura, tant en públic com de forma individual. Siga com siga de dur. “Qui vol arruïnar una festa d’aniversari corregint declaracions problemàtiques?”, pregunta. Però també diu que restar en silenci no és una opció. Vol arribar a la ment de la gent, corregir notícies falses i desemocionalitzar el debat histèric. “El degoteig constant desgasta la pedra”, diu somrient cautelosament.
Reescriure el passat
Bodo Ramelow està assegut en la cafeteria del parlament de Turíngia, a Erfurt, poc després del debat sobre l’homenatge de CNS. El governador estatal està parlant sobre la primera vegada que va veure una dona completament coberta amb vel a Turíngia –ací al parlament. Ella era Wiebke Muhsal, una representant d’Alternativa per Alemanya, que protestava en contra del que ella pensa que és la degradació de les dones.
Continua descrivint els caps de porc que queden en el lloc de construcció d’una nova mesquita com a protesta de persones que pensen que els musulmans són els culpables de més crims, més violacions i que tots hauran d’usar vel prompte. “He d’escoltar aquestes bajanades tot el temps”, diu Ramelow.
“Hi ha molta adrenalina per aquí”. L’estat d’ànim en Alternativa per Alemanya és cada vegada més autocràtic, fet que altres partits interpreten com: marxaràs prompte, t’haurem expulsat.
Ramelow treu el seu mòbil. Hi té guardats tres mapes d’Alemanya amb codis de color que suposadament expliquen el malestar que afecta als estats de l’est. El primer d’ells mostra on estan els salaris més baixos i on el salari mínim és més comú. “És l’antiga Alemanya Oriental”, diu Ramelow. “Marcat en obscur”. Passa al següent mapa, que mostra en quins estats viuen més estrangers. Turíngia és el territori amb menys estrangers d’Alemanya. “No hi ha cap estranger”, afirma mentre obri el tercer mapa. Aquest mostra on AfD té més suport. L’est d’Alemanya està acolorit amb blau obscur.
Però com es relacionen aquests mapes? I per què hi ha tanta gent que expressa la seva frustració d’una forma nacionalista i xenòfoba?
Qualsevol que hagi viscut en la comunista Alemanya Oriental coneix Sister Agnes, una pel·lícula realitzada pels estudis estatals DEFA en 1975 i que conta la història d’una infermera del districte d’Oberlausitz que s’encarrega de les necessitats dels aldeans. A més, pot resoldre tots els problemes, inclús s’enfronta a les autoritats.
Últimament Ramelow ha començat a parlar de la pel·lícula en les seves aparicions públiques. “Encara funciona”, afirma. Conta quan ell –un alemany de l’oest– va veure per primera vegada una postal on apareixia Sister Agnes. Va esclafir a riure perquè li paregué molt graciós. “Més tard em vaig adonar que es tractava de la identificació, de la pàtria d’un mateix, i és per això que la figura d’una infermera del districte encara és rellevant”. En la pel·lícula apareix un món que molts troben a faltar, però no reflecteix la realitat de l’Alemanya de l’Est sota l’antic líder Erich Honecker: una societat on les atencions mèdiques estaven presents en totes les comunitats i on sempre hi havia botigues en cada cantonada. La gent ho recorda de forma que les prestatgeries estaven sempre ben assortides.
“Quant més temps ha passat d’un fet, més feliç és el record”, diu Ramelow.
La indignació pren diverses formes. Una d’elles és tranquil·la, expressada a portes tancades; i l’altra és sorollosa, cridada a les places. I actualment també al parlament. Ramelow i els seus companys es pregunten com han de respondre a aquesta forma d’insatisfacció tant en la societat com en l’assemblea.
Quasi tots els partits estan utilitzant el terme heimat o pàtria, incloent Ramelow i L’Esquerra. No es tracta d’insultar els votants d’Alternativa per Alemanya, diu, sinó de prendre seriosament la gent i abordar els temes com l’atenció als infants i la pobresa entre els més majors.
“A Berlín, els partits necessiten formar un govern prompte perquè nosaltres en els estats de l’est puguem començar a negociar amb ells sobre les injustícies que ens afecten. Però també per millorar els serveis socials i invertir més”, defensa Ramelow. Els altres partits que no siguin Alternativa per Alemanya necessiten elaborar solucions prompte. “Si subestimem aquestes persones, danyarem la democràcia”.
Adoptar una postura
És dimarts a quan es fa de nit a l’estadi Karl Liebknecht situat a Potsdam-Babelsberg, conegut afectivament com Karli. Però els llums estan apagats, les paradetes estan buides i sols algunes oficines del club de futbol SV Babelsberg 03 estan il·luminades.
Katharina Dahme, de 31 anys, està asseguda en front d’una paret decorada amb trofeus i banderins. Està explicant com funciona la relació entre el futbol i la política a Potsdam, Brandenburg, a les afores de Berlín. “Organitzem segudes contra les manifestacions neonazis i Alternativa per Alemanya, i treballem amb els refugiats”, conta Dahme, membre del consell de supervisió. “Aquesta és la rutina”.
El 2014, el club va formar un equip de refugiats, el Welcome United 03, i es va registrar per a que participès oficialment. Va ascendir la primera temporada, però no tots estaven contents. “La gent feia sorolls de micos, vestia samarretes amb eslògans agressius i els insults per part dels seguidors i altres equips desafortunadament eren comuns”. En un partit del darrer any, alguns jugadors d’un equip rival vestien camisetes que deien “Refugees not Welcome”. L’ambient era tens.
Ella creu que l’èxit d’Alternativa per Alemanya ha encoratjat les persones a ser més obertes. “Ha hagut un augment dels qui professen càntics antisemites o criden ‘Heil Hitler’, fent la salutació feixista davant la càmera”, diu. I pensa que això és en part a causa d’AfD. “Si la gent està dient aquestes coses al parlament, aleshores jo també les puc dir”, és el que està ocorrent, segons ella.
Però recentment l’equip Welcome United va jugar contra l’equip que s’havia comportat de manera agressiva l’any passat i aquesta vegada no va haver cap discriminació oberta o falta de respecte. “La nostra campanya està funcionant”, afirma Dahme.
Els de Babelsberg esperen que també hi done resultats en altres llocs. A mitjans de setembre, van llençar una iniciativa anomenada “Nazis raus aus den Stadien” (Feu fora els nazis dels estadis). Arreu d’Alemanya, la gent ha començat a vestir camises amb aquesta frase.
No obstant això, els seguidors van tindre problemes en el camp local quan van respondre amb el crit “Fora els porcs dels nazis!” a les salutacions feixistes de “Heil Hitler” realitzades pels seguidors de l’equip visitant. L’Associació de futbol del nord-est d’Alemanya ràpidament va imposar una multa al club.
“No recolzem aquests actes”, diu Dahme. “Pel que a nosaltres ens toca, hi ha un consens antiracista en el nostre estadi i n’estic orgullosa”.
A colp de tambor per la democràcia
Quan Alexander Gauland va posar la seva mirada en la circumscripció de Frankfurt de l’Oder, a Brandenburg, semblava que el mandat recauria directament sobre ell. La frustració s’estenia i el preferit principal d’Alternativa per Alemanya va ser rebut amb ovacions quan va donar xerrades en tavernes durant la campanya electoral.
Però els esdeveniments van donar un gir inesperat. L’home que va parlar en la nit de les eleccions sobre “caçar” Angela Merkel i el seu partit, va perdre davant l’afable ancià Martin Patzelt de la CDU, que ha estat present en la política de la regió durant 20 anys.
Quan li preguntes què ha après de les eleccions, Patzelt recorda aquell dia en què Gauland va elogiar i va defendre les fites de la Wehrmacht en la Segona Guerra Mundial. “Arribats a aquest punt, vaig canviar la meua actitud i vaig passar d’escoltar a lluitar”, conta.
Quasi tots els cartells de la seva campanya foren empastifats amb frases com ara “Traïdor a la nació” o “La titella de Merkel”. Patzelt, qui dirigia una llar de xiquets catòlics a la comunista Alemanya Oriental, no se’n va immutar. Va ser fidel a les seves conviccions –les conviccions que el caracteritzaven.
El 2014, havia fet una crida als seus electors perquè acolliren els refugiats amb l’argument que la gent a Brandenburg tenia suficients habitacions lliures i diners per acomodar uns pocs convidats. Patzelt els va recordar que els alemanys van ser expulsats de l’est i del centre d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, com la seva família. I també depengueren de la bondat i la generositat. Ell mateix va acollir dos eritreus. Després, va rebre amenaces de mort.
Patzelt s’oposa amb vehemència al gir a la dreta que molts en el seu partit estan demanant. “Açò seria una prova de suport a tots els eslògans racistes i després, en cas de dubte, la gent podria acabar votant per la versió extremista”, diu. La seva convicció valgué la pena. Patzelt va traure millors resultats en la nit de les eleccions que el seu partit.
Però, què passa ara? Com a alcalde de Frankfurt de l’Oder des del 2002 al 2010, va encoratjar les generacions més joves a dirigir-se a l’oest per adquirir experiència. Esperava que finalment tornaren i que formaren la seva família i els seus negocis. El pla no va funcionar. Ara, la generació que va fundar negocis artesanals, empreses i granges després de la reunificació d’Alemanya s’està jubilant, i pocs d’ells han aconseguir trobar successors.
Ell mateix, Patzelt, té 70 anys i es jubilarà en quatre. Fins aleshores, planeja enfortir el seu electorat contra els eslògans dels populistes. Junt amb els seus companys del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya, L’Esquerra, Els Verds i Partit Democràtic Lliurepro-empreses, recorrerà els pobles, visitarà escoles i tavernes a colp de tambor per la democràcia. “Amb la caiguda del mur de Berlín, vam rebre el privilegi de poder decidir el nostre futur”, diu. “Jo vull reprendre l’entusiasme per aquesta causa”.
Una nova divisió?
Pocs dies després de les eleccions federals, la Fundació Bertelsmann va publicar un estudi que pretenia trobar les explicacions del desgast dels principals partits d’Alemanya. Els científics socials que el van escriure, van concloure que la societat està dividida entre aquells que aproven la modernització i aquells que la miren amb escepticisme.
Als escèptics els agradaria parar el canvi social, econòmic i cultural. Anhelen una espècie d’ordre nacional i seguretat, amb salaris a l’alça i un sistema de benestar robust. Tal com a l’antiga Alemanya Oriental.
Segons aquestes conclusions, els resultats de les eleccions suggeririen que la majoria dels escèptics a la modernització viuen als estats de l’est, mentre que a l’oest d’Alemanya viuen més partidaris de la modernització. Persones que en la seva majoria estan predisposades als canvis que s’han produït en els darrers anys.
Si això és cert, Alemanya s’enfronta a una nova línia divisòria al llarg de l’antiga frontera intra-alemanya. Però aquests resultats poden ser simplement un altre exemple de la visió típica i condescendent que els alemanys occidentals tenen d’una part del país que no entenen. És una zona –entre la costa del Bàltic, la serralada Harz, el riu Oder i els monts metàl·lics– que, de fet, ha experimentat una modernització radical.
Reiner Haseloff ha passat molt de temps tractant de descobrir per què AfD, amb tots els seus prejudicis, té més suport a l’est d’Alemanya que a l’oest. “Qui va formar aquest partit? Qui està al front? Qui són els seus líders intel·lectuals? Quina societat el va originar?” Ell assenyala Bernd Lucke, Alexander Gauland i Björn Höcke. Tots ells provenen de l’oest d’Alemanya.
El governador de Saxònia-Anhalt és un home afable. “Als alemanys de l’oest els agrada venir aquí i filosofar sobre nosaltres”, diu. Ell està disposat a distanciar-se d’aquesta actitud i no vol jutjar l’oest. “No m’atreviria a fer-ho”. Ja té suficient amb el que té per entendre els seus propis electors.
I aquesta és sols una cara de la història, afegeix Haseloff. “Aquest debat deuria tindre lloc a l’oest, sincerament”.
Traducció: Noelia Escrivà Malonda