.jpg)
La dimissió de Biel Barceló de vicepresident i conseller de Turisme del Govern balear no s’espera que afecti gaire el Govern, més enllà de la seva imprescindible substitució. Tampoc crearà tensions en el si dels Acords pel Canvi signats el juny de 2015 entre PSIB, Podem i Més. Tota una altra cosa serà el que passi a Més, perquè ara sí que es pot donar per oberta la cursa per elegir un nou líder.
A efectes de la gestió governamental, la renúncia és un mal tràngol tant per als seus companys de Més com per a la presidenta Armengol. Queden disset mesos per a les eleccions i a cap partit que formi part d’un Govern, i molt menys al president de l’Executiu, li agraden aquest tipus de sorpreses quan queda relativament poc temps per acabar la legislatura. Però, més enllà de l’evident incomoditat, no suposarà cap entrebanc greu. És possible que en el consell de Govern de divendres passat Armengol pugui haver nomenat ja el substitut de Barceló. El dia anterior a Palma s’especulava que la consellera de Serveis Socials i Cooperació Fina Santiago podria ser nomenada vicepresidenta i que un altre diputat de Més seria el nou conseller de Turisme. També hi havia la possibilitat, però, que la presidenta s’estimés més fer una remodelació més àmplia. I fins i tot va haver-hi veus que creien que Podem podria demanar entrar a l’Executiu. En qualsevol dels casos, la crisi per la dimissió de Barceló no tindrà més recorregut que el que determini Armengol.
Tampoc influirà en els Acords pel Canvi, el pacte de governabilitat que signaren el PSIB, Podem i Més el juny de 2015. Seria diferent si Barceló s’hagués negat a dimitir. Després dels dos escàndols anteriors que l’han afectat enguany, la situació es podria haver complicat molt. Com es recordarà, la polèmica per mor dels contractes amb les empreses de qui fou el cap de campanya electoral de Més per Mallorca, Jaume Garau, obligà a dimitir el cap de l’Agència de Turisme Balear, Pere Muñoz, després de ser imputat judicialment per aquest motiu. Igualment Pilar Carbonell, directora general de Turisme, es veié obligada a renunciar per ser imputada per presumpte tracte de favor a l’empresa del grup de Bartomeu Cursach, empresari empresonat preventivament per suposadament ser cap d’un entramat mafiós. Podem advertí que no toleraria una tercera polèmica a la conselleria de Barceló. La dimissió del conseller i vicepresident ha evitat mals majors entre els partits dels Acords pel Canvi.
La renúncia de Barceló suposa la fi anticipada de la seva carrera política. Que es concretarà el 2019 quan culmini la legislatura, perquè seguirà fins aleshores com a diputat del grup parlamentari de Més. L’any passat declinà tornar a presentar-se a la secretaria general del PSM i a ser de bell nou coordinador de Més. Després de deu anys (fou elegit per liderar el PSM el 2006) assegurava que volia retirar-se. A principis d’aquest any, però, corria el rumor que podria voler ser de nou candidat a les pròximes eleccions. No ho confirmà mai, però tampoc ho desmentí. Mentrestant, Més per Mallorca tenia pendent triar un nou líder de futur i tanmateix no ho feia. Pareixia com si esperés que Barceló digués el que de veres volia fer. Amb la dimissió d’ara no queda cap dubte. La cursa per substituir-lo s’ha obert. És probable que Més convoqui per a la primavera l’elecció interna de candidat a president del Govern a les eleccions autonòmiques de 2019 i, per tant, de nou líder de futur