Les Illes tindran el 2018 el pressupost més alt de la història autonòmica. Mai s’havia superat la barrera dels 5.000 milions. L’any vinent seran 5.008,81. Aquesta és la xifra que el Consell de Govern aprovà el passat mes d’octubre i que el projecte de llei de Pressupost de la Comunitat Autònoma preveu. Si no hi ha res de nou, els comptes illencs s’aprovaran aquesta setmana al Parlament, en un debat que s’allargarà de dimarts a dijous.
L’aprovació dels comptes és sempre una bona notícia. Més encara per a un Govern de dos partits i un tercer soci extern, com és el cas. Significa que l’harmonia entre les parts permet, si més no, un any més d’acord sobre com gestionar els doblers dels ciutadans. El que passa, però, és que tant la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera, com la presidenta del Govern, Francina Armengol, confiaven de poder disposar a aquestes alçades d’un nou sistema de finançament autonòmic, que hauria atorgat més entrades al pressupost ordinari, i del nou règim especial balear (REB), que hauria de comportar inversions extraordinàries per a les Illes, i tanmateix es troben amb l’amarga realitat que ni l’un ni l’altre s’han aprovat encara, la qual cosa llastra les possibilitat d’inversió de l’Executiu illenc.
Per això Palma seguirà pressionant Madrid perquè aprovi el més aviat possible un nou finançament i un nou REB. Respecte del futur règim especial, es confia que per a l’any 2019 pugui ser una realitat, però no hi ha certeses, només esperances. Pel que fa a la reforma del finançament, Armengol intenta assumir ara un paper protagonista i ja ha fet arribar al Ministeri d’Hisenda i a tots els altres governs autonòmics una proposta balear de reforma general.
El pressupost
Els comptes que previsiblement aprovarà el Parlament illenc aquesta setmana —amb els vots favorables, si no hi ha sorpreses, de PSIB-PSOE, Podem i Més— suposaran un 7,5% d’increment —340,57 milions més— amb relació a 2017. Un augment que denota la recuperació econòmica que experimenta l’arxipèlag, amb el turisme a tota màquina i que impulsa la resta de l’activitat econòmica, amb la conseqüència d’una pujada important de la recaptació d’impostos per la Hisenda autonòmica. Gràcies a això, les inversions públiques seran més altes que mai, també.
La cara amarga dels Pressupostos 2018 és la que mostra la gran quantitat de recursos que se’n van a pagar el deute públic que s’ha acumulat al llarg dels últims vint anys. Es destinaran 1.036 milions, és a dir, el 20% del total, a aquesta finalitat. És la conseqüència d’un creixement enorme de l’endeutament. El 1999 la Comunitat Autònoma devia 509 milions, després de 16 anys de governs conservadors. La següent legislatura, la del Primer Pacte de Progrés, passà a 858. Els altres quatre anys de dretes, amb Jaume Matas al capdavant del Govern, el deute feu el primer salt espectacular: el 2007 ja eren 1.708 milions. El segon Pacte de Progrés sumà fins als 4.774 milions l’any 2011. I durant l’altre quadrienni, 2011-2015, amb la presidència de José Ramón Bauzà, del PP, el deute s’enlairà fins als 8.330 milions. En els dos anys de l’actual executiu la consellera Catalina Cladera ha intentat posar fre a aquesta tendència descontrolada, i pareix que hagi assolit l’objectiu. Per a 2017 estarà al voltant dels 9.000 milions. El 2018 es destinaran 922 milions a amortització de capital i 114 a interessos.
Quant a les inversions, creixeran un 15% amb relació a aquest any, fins als 550 milions. Els augments més importants tindran el component social com a marca característica: Salut arribarà als 1.580 milions d’inversions, Educació en tindrà 935, Serveis Socials 184,85, Ocupació 108,85 i Habitatge 24,33 milions. En conjunt les inversions socials creixen un 6,3% amb relació a 2017.
Pel que fa a la previsió d’ingressos, tal com ja s’ha dit, la recuperació econòmica permet recaptar més impostos. Segons les dades que maneja la consellera Cladera, l’IVA ascendirà a 1.274,35 milions, una xifra que suposa un espectacular increment del 21,34% més que el 2017, mentre que per transmissions patrimonials es preveu recol·lectar 623,23 milions, un 28% més que enguany. Són les dues xifres que més bé exemplifiquen la intensitat del creixement econòmic de l’arxipèlag, que enguany serà —segons les previsions oficials— del 4,4% del PIB, mentre que, per comparar, a Catalunya no passarà del 3,3% i al País Valencià del 3,2%.
A banda dels ingressos propis, el Govern acudirà al deute per una quantitat de 950 milions, que són quasi 125 milions menys que el 2016, i rebrà del finançament autonòmic l’equivalent a la meitat del pressupost, 2.558 milions. Un finançament que tant Cladera com Armengol confiaven que a aquestes alçades estigués reformat i que, per tant, les Illes rebessin més ingressos. Però a la vista està que no és així.
Proposta balear de finançament
El Govern balear anhela que el pressupost de 2018 sigui l’últim sense el finançament reformat. Armengol, farta d’esperar notícies d’aquesta reforma, que no arriben, ha passat a l’ofensiva. Ha contestat l’anomenat “informe dels experts”, del passat mes de juliol, sobre com es podria reformar el sistema de finançament autonòmic —encarregat pel Govern central— enviant tant al Ministeri d’Hisenda com a a la resta d’executius autonòmics la proposta balear de reforma del finançament, que aspira a conhortar les reivindicacions de totes les autonomies.
En síntesi, preveu la condonació del deute autonòmic per part del Govern central, la cessió als executius autonòmics —que així ho vulguin— del 100% de l’IRPF i la creació a la pràctica d’una “doble via” que pretén adaptar en el finançament allò que la Constitució preveia per a l’accés a l’autonomia —dues vies, les dels articles 151 i 143—: una seria la pròpia per a les comunitats autònomes que volguessin assumir un grau més alt d’autonomia i de responsabilitat tributària i l’altra garantiria les necessitats de despeses bàsiques —educació, sanitat...— mitjançant les transferències de l’Estat. Segons aquesta proposta balear —que ha comptat, cal recordar, amb l’assessorament de Guillem López Casasnovas— el model resultant serviria per satisfer alhora les reivindicacions de les comunitats que volen la màxima capacitat fiscal possible —Balears, València i Madrid, amb la incògnita sobre què passarà amb Catalunya, si bé la Generalitat autonòmica anava en aquesta línia— i alhora tranquil·litzaria els governs de les comunitats que volen que el finançament que reben directament de l’Estat satisfaci les seves necessitats de despesa social calculades a partir dels criteris de “població ajustada”, o sigui, tenint en compte —entre més factors— la superfície del territori amb relació a la dispersió i l’edat dels ciutadans —que és el que defensen governs com els d’Andalusia, Galícia, Extremadura...
El proper dia 28 de desembre se celebrarà una reunió tècnica en el Consell de Política Fiscal i Financera, on es podria parlar de la proposta balear. Però no hi haurà discussió política. I sense acord polític, no hi haurà reforma. I no hi ha possibilitat d’acord polític, tal com han deixat clar PP i PSOE, fins que se sàpiga quin és i què vol fer sobre això el nou Govern de Catalunya.
Enmig d’aquesta situació d’espera, Armengol es converteix en la “líder del debat” —tal com El Periódico la batejà el passat dia 8—, intenta buscar una sortida acceptable per a tothom i que pugui ser implementada així que hi hagi acord essencial entre PP i PSOE.
Cal suposar que la proposta balear de “doble via” —que inclou, també, que Euskadi i Navarra aportin més al fons de solidaritat autonòmica— té el vistiplau de la direcció socialista de Ferraz. Però, de moment, ni Pedro Sánchez ni cap altre dirigent federal han dit ni piu respecte a la qüestió. Tampoc han comentat res els altres caps autonòmics socialistes. Cal recordar que la presidenta andalusa, Susana Díaz, s’ha mostrat molt bel·ligerant contra la cessió de més impostos a les autonomies.
El REB
El Govern balear espera que els de 2018 siguin també els últims Pressupostos sense règim especial balear (REB). El nou REB, que hauria de substituir l’actual —que des de 1998 existeix només sobre el paper, mai no s’ha posat en pràctica— i que compensi de bon de veres el cost de la insularitat, és a dir, el que paguen de més els illencs —amb relació als peninsulars— per importar tot el que necessiten.
El Govern balear vol que les compensacions arribin a través d’inversions extraordinàries —al marge del sistema regular de finançament—, la reducció de l’IVA —del 21% al 15% i del 10% al 5%—, subvencions al transport de mercaderies, beques especials per als estudiants illencs que segueixin estudis fora de l’arxipèlag, ajudes a l’exportació, compensacions pel cost energètic... En conjunt, es demanen 23 mesures per reduir el cost de la insularitat a ciutadans i empreses.
El passat mes de juliol la presidenta Francina Armengol es reuní a Madrid amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per parlar del REB. La vicepresidenta de l’Executiu central li expressà “la voluntat política” d’arribar a un acord definitiu “durant l’any 2018”. No es parlà de les reivindicacions en concret. Això sí, Sáenz supedità l’acord al fet que a les Illes continuï havent-hi unanimitat social i política en la reivindicació. Això, Armengol ho ha assolit reunint-se ara i adés amb sindicats, partits polítics, organitzacions socials... Fins i tot el PP hi està d’acord.
Biel Company, president del PP balear, anà el passat dia 5 a Madrid per parlar d’aquesta petició balear. S’hi reuní amb Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda, Fernando Martínez-Maíllo, coordinador general del PP, i Javier Arenas, vicesecretari de Política Autonòmica i Local del partit conservador. Segons explicà en tornar a Palma, tots els seus interlocutors donaran “suport” al “nou REB” sempre que les reivindicacions concretes per compensar la insularitat “siguin justes”.
El passat divendres era previst que Armengol es reunís a Madrid amb Montoro per parlar de tot plegat. A Palma existeix un “contingut optimisme” —tal com diria un polític— i es pensa que serà possible arribar a un acord. Ara bé, la necessitat que les reivindicacions siguin “justes” —segons espera Madrid, en paraules del líder del PP balear— introdueixen un factor d’incertesa. Caldrà veure què vol dir això a l’hora de la veritat. L’esquerra illenca desconfia de la postura final de Company i del PP balear i espanyol. Les reticències, però, mai no s’expressen a les clares, en públic tot són bones paraules.
A partir de la reunió entre Armengol i Montoro de divendres passat es podran valorar millor les possibilitats reals de compensar la insularitat que tindrà el nou REB.