El ministre d'Exteriors que ha insultat mig món

El nou secretari d'Afers Exteriors del Regne Unit, Boris Johnson, ha dit d'Erdogan que és un "gran masturbador", de Clinton que sembla una "infermera sàdica" i de Putin que li recorda a l'elf domèstic de Harry Potter.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La cara més visible de la campanya del Brexit, l'exalcalde de Londres Boris Johnson, va veure frustrades les seves ambicions de convertir-se en primer ministre. Una traïció del seu company Michael Gove va portar-lo a fer-se enrere. Però això no li ha impedit situar-se en primera línia del front. Dimecres, per sorpresa, va ser nomenat 'secretari d'Estat d'Afers Exteriors i de la Mancomunitat de Nacions del Regne Unit', és a dir, ministre d'Exteriors de la Gran Bretanya.

Malgrat que no tindrà competències sobre la sortida de la Unió Europea -s'ha creat una cartera especial-, el fitxatge de la primera Theresa May no ha deixat indiferent pràcticament ningú fora del Regne Unit. La cancellera alemanya Angel Merkel ha preferit no valorar el seu nomenament. El seu homòleg francès, Jean-Marc Ayrault, ha criticat que, durant la campanya del referèndum, "va mentir molt al poble britànic".

En un intent de refer vincles i calmar els ànims, el mateix Johnson va telefonar ahir el secretari d'Estats dels Estats Units, John Kerry. No obstant això, el nou responsable de les relacions exteriors haurà de reparar molts ponts que ell mateix va ajudar a trencar. A continuació, alguns dels insults i improperis que ha llançat durant els últims anys. El seu estil és tan excèntric com el seu pentinat.

La cínica Merkel

Quan encara era alcalde de Londres, Boris Johnson va ser molt crític amb la cancellera alemanya Angela Merkel, després que aquesta autoritzés un judici per un poema satíric contra el president ruc Recep Tayyip Erdogan. "Tothom sap per què Angela Merkel està tan cínicament i desesperadament decidida a apaivagar el líder turc", va dir durant un discurs, "i és perquè en les pròximes setmanes i mesos podríem tenir una altra crisi migratòria a la Mediterrània oriental".

El kenià Obama

En un article d'opinió publicat a The Sun, Johnson, autor d'una de les biografies de Winston Churchill, feia referència a la decisió de Barack Obama de retirar un bust de l'històric primer ministre britànic del Despatx Oval. "Alguns han dit que era un símbol de l'ancestral aversió del president parcialment kenià a l'Imperi Britànic, del qual Churchill havia estat un fervent defensor". Obama va replicar, sense mencionar Johnson, que ja hi havia un altre bust de Churchill a la segona planta de la Casa Blanca que "veig cada dia".

La infermera sàdica

Clinton En una columna al diari britànic The Daily Telegraph publicada el 2007, l'any que va anunciar que volia ser candidat a l'alcaldia de Londres pel Partit Conservador, va escriure sobre la llavors senadora per Nova York Hillary Clinton. "Té el cabell tenyit de ros, els llavis carnosos i una mirada de blau acer, igual que una infermera sàdica en un hospital mental". I suggeria que els nord-americans havien de votar per Clinton només perquè el seu marit, l'expresident Bill Clinton, tornés a la Casa Blanca: "Si Bill pot lidiar amb Hillary, segur que pot lidiar amb qualsevol crisi global".

El masturbador Erdogan

El passat maig, Boris Johnson va guanyar un concurs de poesia organitzat per la revista Spectator, que va arribar a dirigir quan era periodista. L'objectiu era "ofendre" el president turc Recep Tayyip Erdogan, després del processament contra el poeta turc Jan Böhmermann per escriure un poema satíric contra el líder turc. El poema de Johnson deia així:

There was a young fellow from Ankara
Who was a terrific wankerer
Till he showed his wild oats
With the help of a goat
But he didn't even stop to thankera

(Hi havia un jove a Ankara, que era un gran masturbador. Fins que va sembrar la seva avena salvatge en una cabra. Però ni tan sols va aturar-se a agrair-li)

No va desdir-se dels seus versos: "S'acceptaven rimes amb algun objectiu polític, però inevitablement quedaria en segon lloc davant altres treballs que aprofundissin en la coneguda afició d'Erdogan per les cabres i la impossibilitat de refiar-se d'ell quan es troba a les proximitats de qualsevol zoològic públic".

L'elf domèstic Putin

Al president de Rússia, Vladimir Putin, va comparar-lo amb Dobby, l'elf domèstic de la saga Harry Potter. "Mirin, no sóc especialment fan de Vlad, més aviat tot el contrari", escrivia en un article on critica l'enderrocament d'un avió a Ucraïna i l'enverinament de l'exespia rus Alexander Litvitenko, a més del seu suport al règim de Bashar Al Assad. I afegia la cirereta al pastís: "Malgrat semblar-se una mica a Dobby, l'elf domèstic [de Harry Potter], és un tirà despietat i manipulador".

El colonialisme a l'Àfrica

"El problema no és que una vegada vam estar al càrrec" de molts països africans, "sinó que ja no ho estem", assegurava Boris Johnson el 2002. "Pensin en Uganda, la perla d'Àfrica, com un exemple de l'historial britànic. Els britànics van plantar cafè, cotó i tabac, i estaven en el correcte. Si els haguessin deixat amb els seus propis mitjans, els nadius s'hagueren conformat amb l'aportació instantània de carbohidrats dels plàtans". Va acabar demanant perdó. El 2008, concretament, durant la campanya a l'alcaldia de Londres.

Aquell mateix any, el nou ministre d'Exteriors també va referir-se a una visita del llavors primer ministre Tony Blair a l'Àfrica: "Diuen que aviat anirà al Congo. Sens dubte les AK47 romandran en silenci i les pangas deixaran de piratejar carn humana, i els guerrers tribals arribaran amb els seus somriures de síndria a veure el seu gran cap blanc aterrar en la seva gran au britànica i blanca, finançada pels contribuents".

La "nul·la" aportació de la Xina

"La influència cultural de la Xina és nul·la", deia Boris Johnson el 2008 sobre el gegant asiàtic. I afegia: "De fet, tota la cultura xinesa és una imitació de les formes d'Occident". També es referia als esports: "És difícil pensar en un sol esport xinès inclòs en els Jocs Olímpics, en comparació amb els moltíssims inventats per la Gran Bretanya". I sobre les aportacions científiques: "El nombre de premis Nobel obtinguts per xinesos en terra pròpia és zero, malgrat que després hi ha legions d'ells tracten d'escapar a la Universitat de Stranford i Caltech".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.