El canvi que han sofert les societats modernes, conjuntament amb les facilitats de desplaçament en un món globalitzat i l’emergència d’un nou perfil de turista, han propiciat un canvi en la manera en què estava plantejat el turismeurbà fins al moment. Sobre aquest tema va tractar la primera de les dues jornades del Fòrum Urban Tourist Trends, celebrada aquest dimecres a València i que va comptar amb la participació d’experts del sector com ara Isabel Muela, viceconsellera de Turisme i Comerç al País Basc; Yolanda Aguilar, directora general del Palau de Fires i Congressos de Málaga; Javier Rodríguez, sotsdirector general d’estratègia i serveis de Turespaña, i Peter Jordan, especialista en tendències de viatge dels sectors LGTBI i Millennials.
Isabel Muela remarca la importància de la segmentació de tots els models turístics, basant-se en el model basc, que representa una mostra exitosa de turisme focalitzat en la gastronomia. «Al País Basc vam decidir que el turisme havia de repercutir favorablement en la població autòctona, però no vam posar-nos d’acord en la segmentació fins que es va suggerir d’aplicar el model gastronòmic, que ha estat un verdader triomf», argumenta la viceconsellera. Entre els reptes a què s’enfronten les societats urbanes respecte del turisme, ella destaca la necessitat de potenciar les ajudes als artesans per a l’augment del consum de productes locals i la recerca d’un perfil de turista cosmopolita, que siga respectuós amb la ciutat visitada i que estiga disposat a conviure amb els autòctons. «El nostre turisme ha de ser respectuós perquè els ciutadans puguen valorar-lo, ja que és el sector del futur i amb més futur», defensa.
Pel que fa a la segmentació del perfil dels turistes, Javier Rodríguez fa referència al segment «prèmium» de la societat i a la seua relació amb el turisme cosmopolita. Assegura que un turista «prèmium» gasta al voltant de 900 euros diaris a la ciutat on s’allotja, raó per la qual caldria tenir en consideració la captació d’aquest tipus de client. En contra dels estereotips sobre el sector, Rodríguez afirma que «els turistes ‘prèmium’ no es consideren a si mateixos com a tal, sinó més bé com a cosmopolites, i per això els agrada tant de relacionar-se amb la cultura autòctona, apostant per la singularitat i la diversitat».
Ara bé, si algun segment haguera de ser considerat el més important, aquest seria és el dels millennials o Generació Y, tot sovint menyspreats per la seua capacitat econòmica massa baixa. Peter Jordan, especialista en el turisme dels joves, destaca la seua rellevància en constatar que «d’ací a 10 anys, els millennials ocuparan el 75% del mercat laboral». A més, recorda que, malgrat ser el sector amb més futur i estar més connectat al món globalitzat, encara no s’entenen suficientment els seus gustos i interessos per poder explotar-los adequadament: «Cal conèixer els matisos de cada segment, per contra, és molt fàcil incórrer en l’error de les generalitzacions».
Un turisme sostenible
En l’altra sessió de la jornada van intervenir el director general de Turespaña, Manuel Butler, i el director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes, que van abordar el repte de la sostenibilitat aplicada al turisme. Així, Carnes va subratllar la importància de donar suport a l’«incipient» turisme de creuers, «sempre que facin servir un combustible no contaminant, tal com ja s’ha plantejat en alguns països del nord d’Europa». Sense limitar-se a l’aspecte ambiental, Carnes va afirmar que el turisme de creuers serà viable per a les ciutats si, entre d’altres mesures, opten per esdevenir el «port base» de les embarcacions, a fi que els visitants tinguen unes despeses més elevades en passar més dies en el destí. «Tanmateix, aquesta estratègia pot funcionar en uns llocs i en altres no», va matisar.
Els grans fluxos de turisme i les saturacions en les grans ciutats també signifiquen un problema a escala ambiental. Per combatre-ho, es planteja la possible implantació d’un visitant alternatiu, més sostenible, en barris i poblacions que no estiguen tan explotats com les grans ciutats, amb l’objectiu de potenciar el turisme a una escala més petita. «Per aconseguir-ho, s’ha de fer una campanya de promoció intensa i recalcar el concepte d’autenticitat que tant crida l’atenció en el nou turisme», en paraules de Butler.