S’apel·la sovint a grans principis d’ordre diví, ideològic, patriòtic o moral per perpetrar el terrorisme d’Estat: detencions, tortures, assassinats, violacions, censura, coacció... A les repúbliques sud-americanes en tenen, malauradament, una llarga experiència. A l’Estat espanyol, també.
Claudia, una creació signada per Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, aprofundeix en la ferida oberta per la dictadura argentina que imposà el cop d’Estat de 1976. Coneguda com “El Proceso”, fou la més sanguinària de la història de la República argentina: terrorisme d’Estat, violació dels drets humans, tortures, assassinats i desaparició de milers de persones, apropiació de nadons... Un d’aquests nadons robats, de pares desapareguts, era Claudia Poblete.
Els seus pares, compromesos políticament amb els anhels de canvi i de llibertat, van ser torturats i assassinats. Els seus cossos van desaparèixer. Claudia va anar a raure en una família de militars colpistes que la usurpen com si fos filla pròpia. A 21 anys va descobrir tota la veritat. A partir de la biografia real, que és la de l’actriu, Claudia relata en primera persona, sense estridències, el seu periple vital i sentimental en tres temps: Merceditas (passat), Claudia (present) i Guadalupe (futur).
Amb el fil conductor del monòleg confessió de Claudia, el muntatge reviu la por, l’angoixa i les contradiccions d’una de les víctimes de la dictadura. De petita, amb el nom de Merceditas, va viure en una campana de vidre, com a filla modèlica d’un tinent coronel de l’exèrcit argentí. Quan descobreix la seva identitat, gràcies a la recerca incansable de l’associació Abuelas de Plaza de Mayo i dels familiars, el seu món s’ensorra de cop i comença un període de dubtes i incerteses. El naixement de la seva filla Guadalupe, llesta i eixerida, l’ajuda a assumir el passat i a confiar en el futur.
Digna mostra del teatre documental basat en vivències personals, el muntatge combina la complexa reconstrucció autobiogràfica del passat/present de Claudia amb la recerca periodística (vídeos, fotografies, dades) sobre la repressió i la guerra bruta de la dictadura argentina. Ho fa a través d’un viatge als centres clandestins de detenció i entrevistes a familiars i testimonis. La fina sensibilitat amb què Claudia Poblete explica i interpreta la seva vida, sense intermediaris ni victimismes, amb una naturalitat veraç, està ben secundada per la contextualització de llocs i evidències de la barbàrie.
Després d’anys d’oblit i silenci institucionals, de tanta por encrostada, els argentins han començat a reparar les víctimes de la dictadura i a jutjar-ne els responsables dels crims. L’Estat espanyol, en canvi, que es vanta d’una transició exemplar, obvia els precs del Comitè de Drets Humans de l’ONU perquè derogui la llei d’amnistia de 1977, pas previ per poder investigar les violacions dels drets humans comeses durant la dictadura franquista: tortures, desaparicions forçades, execucions sumàries, nadons robats... Encara més: el PP i els seus còmplices s’escuden en la Constitució per instaurar, amb tota impunitat, pràctiques dictatorials a Catalunya.
Claudia
autors i intèrprets: Claudia Victoria Poblete Hlaczik, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer
Direcció: Carles Fernández Giua
TNC, Sala Petita, 30 de novembre