Cosme Gutiérrez: «El sector del vi s’ha alliberat de la crisi gràcies a l’exportació»

Quin ha estat el seu recorregut fins a arribar a presidir aquest Consell Regulador?

-Vaig entrar al Consell Regulador l'any 1973 com a inspector. A poc a poc, vaig anar ascendint. Jo compatibilitzava aquesta feina amb la de professor a l'Escola d'Enginyers Industrials. Més tard, es va aplicar la llei d'incompatibilitats i vaig demanar l'excedència, perquè jo era funcionari de la Universitat Politècnica de València. I em vaig quedar només amb els vins. Llavors, vaig ascendir com a cap dels serveis tècnics i l'any 2007 me'n feren secretari general. I en sóc president des de 2009.

-Pel que em comenta, els seus orígens no estan del tot relacionats amb el vi.

-No. Jo soc químic i tinc un màster superior en viticultura i enologia. Mon pare era agricultor, cultivava llimes i taronges al Baix Segura, però la meua família no es dedicava al vi.

-Quan s'adona, vostè, que s'hi vol dedicar, a aquest sector?

-L'any 1973, quan feia tres anys que donava classes, un amic em va dir que necessitaven un inspector per al Consell Regulador de València. Em van fer unes proves i acceptaren. I així va començar tot.

-Des d'aquell moment, com ha canviat aquest Consell Regulador?

-Quan jo vaig entrar-hi, el 95% de les nostres vendes eren a granel. Avui, el 90% de les vendes són embotellades. Hem capgirat la manera de vendre el vi gràcies al fet que els cellers s'han adonat que la qualitat dels vins augmenta molt amb l'embotellat. Hi ha una anècdota que defineix molt bé aquest canvi. L'any 1975 vingué a València el cap de l'INDO, que era l'Institut Nacional de les Denominacions d'Origen. Ara, aquest organisme està integrat en el Ministeri d'Agricultura. Crec que va ser a Xelva, a la comarca dels Serrans, on aquest senyor va tastar un vi d'un dels dipòsits de ciment que teníem. I quan el va tastar, en va quedar meravellat. Ens va dir: "Ací tenen una mina. Si vostès venen aquest vi embotellat, guanyaran molt". Arran d'això, vam començar a embotellar.

-Un total de setanta-un municipis, dividits en quatre subzones, participen en l'elaboració dels vins d'aquesta DO. Algun d'aquests municipis és especialment representatiu per als vins valencians?

-Hi ha molts pobles viticultors. Per exemple, a Villar de l'Arquebisbe -comarca dels Serrans- gran part del poble es dedica a la vinya. Una cosa similar passa també en pobles com la Font de la Figuera, Fontanars dels Alforins o Moixent, que conformen el territori conegut com Terres dels Alforins.

-Tenen un total de 13.000 hectàrees.

-Ara quasi 14.000. Hem tingut un petit augment amb la reestructuració i amb les noves plantacions.

-Aquestes mesures són fixes o variables?

-Generalment, bastant fixes. Hem arribat a tenir 17.000 hectàrees. Però se'n va arrancar molta vinya, sobretot a la zona de l'Alt Túria, a la comarca dels Serrans, i és on menys terrenys ens queden. Una cosa similar va ocórrer a la subzona Valentino, situada entre les comarques de la Foia de Bunyol, Serrans, Camp de Túria, Camp de Morvedre i la Ribera Alta. Per això vam reduir el nombre d'hectàrees. Però ara hem tornat a augmentar amb noves plantacions. I rondem les 14.000 hectàrees.

-Tenen un total de trenta-nou classes de vins entre negres i blancs. N'hi ha cap d'entre tots que destaque?

-No m'agradaria dir-ne només un, perquè n'hi ha molts. Els blancs de l'Alt Túria són molt bons. La subzona Moscatell, entre la Ribera Alta i la Foia de Bunyol, pense que dóna el millor moscatell del món. Perquè tenim el millor clima i el millor sòl possible. També tenim vins blancs, negres i rosats molt destacats a la subzona Valentino. I a la subzona Clariano, ubicada entre les comarques de la Vall d'Albaida, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés, destaquen els millors negres de tot València.

-Pel que fa a les classes de vins, n'hi ha cap que es venga més?

-Segons l'època. En un moment donat, veníem més vins negres. I vam arribar, fins i tot, a ser deficitaris en la producció. De sobte, tot va canviar. Vam començar a rebre més demanda de vins blancs que de negres. I vam arribar, també, a ser deficitaris de blanc. Va tot per modes. Pense que ara la gent beu més negre que blanc, una altra vegada. I el rosat és el que menys es ven, tot i que la gent jove s'està animant a consumir aquest vi.

-Venen més vins al mercat exterior que a l'interior. Quins són els principals països compradors?

-Alemanya, el Regne Unit i França. Tot i que s'està exportant a fins a vuitanta països: s'exporta a Àsia, a Àfrica, a Rússia, Amèrica del Sud... Però els principals compradors són a Europa.

-Què és allò que més crida l'atenció en aquests països dels vostres vins?

-La relació preu-qualitat és molt important. Després, també cal considerar les característiques del nostre clima, del nostre sol i del nostre mar. Hi ha uns components determinats que fan que els nostres vins siguen suaus, rodons i alegres. Entren molt bé.

-I a nivell estatal? On es ven més?

-Dins del nostre territori. També a Madrid, Canàries... Però, principalment, ací a València.

-En comparació de les altres denominacions de l'Estat espanyol, quin lloc de la classificació ocupa València?

-Som la segona Denominació d'Origen en exportació si llevem la DO Cava i la DO Jerez, que no són vins tranquils, com se'ls anomena. Som la segona DO d'Espanya que més exporta després de Rioja. Dins de l'Estat, en el que s'anomena mercat interior, som la quarta DO en vendes.

-Hi ha algun mercat emergent que calga considerar?

-Hi ha països que abans quasi no compraven i ara sí que ho fan: Mèxic, Brasil, Rússia... Per sort, el problema que va patir Rússia amb Europa pel tema d'Ucraïna no va influir massa en la nostra exportació de vins. Caldria, també, explorar les possibilitats de vendre més als països d'Hispanoamèrica.

-Una de les particularitats del sector del vi és que quasi no ha notat la crisi.

-Això ha estat possible gràcies a l'exportació, que ens n'ha deslliurat. En cap moment no ha baixat, més prompte al contrari: ha anat creixent. I gràcies a l'exportació s'ha mantingut aquest nivell. Hem notat que, gràcies a l'exportació, ens manteníem amb deu o onze milions de botelles de venda anual. Ara hem recuperat vendes en el mercat interior.

-Tot i així, el volum de població que es dedica laboralment al vi cada vegada és més minso, almenys en el camp.

-Sí. Sobretot pel que fa a la gent jove.

-Com afecta això al sector?

-Doncs per exemple, a la subzona de l'Alt Túria, quan els darrers viticultors es van fer grans, la gent jove no va voler prendre'n el relleu. Això ha passat en uns altres termes municipals, com per exemple a Torís, a la Ribera Alta. A la subzona Moscatell, això s'ha donat menys, perquè el seu raïm s'ha pagat sempre bé pel fet de ser més escàs que la resta de raïms.

-I això com es compensa?

-Plantant més vinya en unes altres zones. És el que hem fet a la subzona Clariano, on hi ha les Terres dels Alforins. En aquestes zones els vins es paguen bé. I les terres, també. I per tant, la gent planta vinyes.

-Pel que fa a les tendències: hi ha cap vi que esdevinga una novetat entre la resta?

-Hi ha vins que abans no es venien i ara, de sobte, són més acceptats. Per exemple els vins de Xest, a la Foia de Bunyol; també els Vegamar, a l'Alt Túria; els de Gandia Pla, els de Morvedre, Terres dels Alforins... Aquests darrers s'estan donant a conèixer a tota la Comunitat Valenciana. Jo els he vist ací, a Alacant, a Castelló, a Madrid, a Barcelona... Cada vegada es venen més i millor.

-Quines particularitats tenen aquests vins?

-Són vins de característiques especials. Estem mirant, des de fa anys, de fer vins amb varietats autòctones, que és el que és està. I ells tenen unes varietats autòctones molt bones, com la verdil en blancs o la garnatxa en negres. La monestrell és una altra varietat molt interessant, és la que més abunda. I aquestes varietats són les que més es demanen. També podríem parlar, en aquest sentit, dels escumosos. Tenim els aromatitzats. Ara s'ha demanat una modificació del reglament perquè hi posen els escumosos naturals, perquè són del gust de molta gent. D'aquests, el més conegut és el Reymos, que el fa la cooperativa de Xest, on s'està venent moltíssim vi escumós. El fan dolç, semi i també sec. I estan venent quasi dos milions de botelles entre exportació i mercat interior cada any.

-Com són les relacions amb els restauradors?

-Molt positives. Atenen molt bé els vins de la Denominació d'Origen València. Els ofereixen molt i estem molt contents, perquè cada cop veiem més vins dels nostres en les cartes dels restaurants. Quan fem la gran nit de la DO València, de la qual l'any que ve celebrarem la tretzena edició, acudeixen al voltant de seixanta o setanta restauradors per visitar-nos. Nosaltres sempre premiem, en aquesta cerimònia, el restaurant que més vins valencians ofereix en la seua carta.

-Pel que fa a la producció, hi ha cap tecnologia innovadora?

-Tots els cellers estan innovant amb noves tecnologies. Fa poc, el darrer mes d'agost, es va inaugurar la nova planta embotelladora a la Font de la Figuera. Vingué, fins i tot, Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana. Aquests cellers, els de La Viña, que hi van inaugurar aquesta planta, fan una tirada de 10.000 botelles l'hora. I estan fent verdaderes meravelles de vins.

-L'enoturisme hi funciona, a València?

-Sí, sobretot a la subzona de l'Alt Túria i també a les Terres dels Alforins. Funciona molt bé. Jo diria que, gràcies a l'enoturisme, molts cellers guanyen més diners els caps de setmana que amb les vendes d'entre setmana. Les Terres dels Alforins són conegudes com la Toscana valenciana. És un lloc molt bonic, ple de masies i de pinars. Es gaudeix molt passejant per aquestes terres. El contrast de vistes és preciós. No és estrany veure un o dos autobusos plens de turistes que visiten aquestes zones cada cap de setmana.

-I tot això sense necessitat que allí siga temporada alta, pel que diu vostè.

-En absolut. Durant l'hivern, aquestes zones són molt fredes i, encara així, la gent hi va. Gent de València i de moltes altres parts: Alacant, Alcoi, Ontinyent, Múrcia...

-En què consisteixen aquestes rutes, exactament?

-A anar visitant diversos cellers. Hi ha diverses cases rurals on pots dinar, sopar i dormir. Fins i tot hi ha cellers en els quals també pots sopar. Cada visitant acudirà a més o menys cellers segons el temps de la seua estada.

-Darrerament, han desenvolupat un projecte molt interessant amb la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

-Sí. Consisteix en el fet que l'agricultor sàpiga, de manera molt exacta i concreta, quines són les condicions de les seues parcel·les per plantar i quines varietats serien les que millor s'adaptaran a les necessitats de les seues parcel·les i, per tant, les que millor rendiment els  donaran. Això és d'allò més fonamental. I això ho tindran tots els viticultors que treballen per a la DO València. Perquè mesurarà el PH, el clima, l'aigua necessària, els abonaments... I amb tot això es conclourà amb quines varietats podran treballar millor. És un projecte inèdit, bastant interessant. Pense que serà molt bo per als viticultors i tot allò que siga bo per a ells ho serà també per a nosaltres. Els viticultors tindran un coneixement ple de la seua parcel·la. Això és fonamental: alguns planten una varietat perquè és la que està de moda o perquè pensa que és la més rendible per al seu terreny. Però per saber això amb seguretat, calen dades exactes.

-Això ajudaria a millorar, encara més, els vins de la DO València, que ja han rebut molts premis de nivell estatal i també d'internacional.

-Per a nosaltres, que els nostres vins guanyen medalles és una gran satisfacció. Darrerament hem rebut centenars de premis. Per exemple, en la darrera guia Peñín hi ha desenes de vins de la DO València puntuats per damunt dels noranta punts.

-Hi ha algun repte de futur que siga especialment important per als vins valencians?

-El repte que tenim és el mateix que teníem quan jo hi vaig entrar de president: que la gent, quan vaja a un restaurant, a un supermercat o a una tenda especialitzada, demane un València. Igual que molta gent demana un Rioja o un Ribera del Duero, volem que demanen un València. I en això lluitem i donem importància a la nostra DO. Sabem que tenim grans vins, que els nostres cellers, cada cop, ho fan millor. Que els nostres enòlegs s'esforcen i obtenen premis en tots els llocs del món. Volem aprofitar el nostre nom, València, que és conegut a tot el món, i que la gent també l'identifique com un gran vi.