Judicialització

El Suprem aixeca l'euroordre de detenció contra Puigdemont i els consellers en l'exili

Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí es queden sense euroordre de detenció a sobre. El Tribunal Suprem vol encarregar-se amb exclusivitat del cas. La interlocutòria, de nou pàgines, desprèn temor que Bèlgica acabe rebutjant la demanda d'extradició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sorprenentment, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha demanat aixecar l'euroordre de detenció contra Carles Puigdemont i els consellers que l'acompanyen en l'exili belga: Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Una decisió sobtada que, tal com suggereix la interlocutòria, desprèn certes desconfiances del Tribunal cap a la justícia belga, que encara no havia aprovat l'extradició i que està allargant el procés pel fet de seguir els seus terminis legals i acceptar els recursos de les defenses.

La interlocutòria fa referència a la col·laboració judicial entre Estats de la Unió Europea. "L'ordre europea de detenció, segons el que s'exposa, descansa en uns principis claus de la cooperació judicial a la Unió Europea, tal com són el principi de confiança recíproca o el reconeixement mutu, els Estats membres estan obligats, en principi, a executar-la". L'excepció, tal com assenyala el mateix escrit judicial, sorgeix si els fets imputats "no són constitutius de delicte d'acord amb el Dret de l'Estat membre en execució". El document justifica l'emissió de l'euroordre, "destinada a l'adequat desenvolupament del procés i a una millor satisfacció de la finalitat inherent al procés penal, evitant la impunitat d'aquelles persones que hagen decidit sostreure's de l'acció a l'acció de la justícia, refugiant-se en un altre Estat membre de la Unió Europea".

Tot seguit d'aquesta puntualització, la interlocutòria argumenta que, "després de valorar el que s'ha exposat, així com també les circumstàncies concurrents en aquest procediment, es oportú, en l'estat actual de les actuacions i sense perjudici del que poguera resultar de la seua posterior evolució, deixar sense efecte les ordres europees de detenció emeses". Un aclariment que evidencia que la justícia espanyola no ha quedat satisfeta de la reacció belga a les seues demandes i que, dos paràgrafs més endavant, justifica dient que "la depuració de les distintes responsabilitats penals -dels dirigents en l'exili- ha de ser conduïda de manera unificada, perquè d'una altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als distints partícips".

La justícia espanyola, per tant, vol evitar que qualsevol altra jurisdicció entrebanque els seus objectius. Així ho evidencia en el següent paràgraf. "D'aquesta manera, l'actual manteniment de les ordres de detenció, lluny de facilitar un adequat desenvolupament del procés, pot introduir una restricció d'efectes substancials, perquè és possible que l'Estat requerit denegue parcialment l'execució de les ordres de detenció i s'estaria possibilitant una restricció del títol d'imputació per als investigats que es troben fugats, el que dificultaria la resposta homogènia que justificà l'acumulació de les actuacions davant d'aquest Tribunal, introduint una distorsió substantiva a les defenses dels encausats que sí que estan a disposició d'aquest òrgan instructor"

El dia 14 de desembre, Puigdemont i la resta de consellers havien de declarar davant d'un jutge belga que, previsiblement aquest dia, decidiria si acceptava o no l'extradició demandada per la justícia espanyola. Ara, Llanera aparta l'euroordre emesa en el seu dia per la magistrada de l'Audiència espanyola, Carmen Lamela, quan Puigdemont i els altres quatre consellers no es van presentar físicament a declarar, tot i demanar fer-ho a través de videoconferència des de Bèlgica. Una maniobra que té dos sentits: limitar la capacitat de la justícia belga perquè no interferesca en la tasca judicial realitzada des de l'Estat espanyol i, per tant, fer més eficaces les intencions del Tribunal Suprem. Siga com siga, els dirigents no poden tornar a Catalunya, perquè l'ordre de detenció espanyola continua vigent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.