Les jornades, sota la coordinació de Pau Caparrós, de l’Institut Ignasi Villalonga, s’iniciaren amb les exposicions de Claudia Tapardel, membre de la Comissió de Transports i Turisme del Parlament Europeu, i de Nicol Mulder, director d’estratègia d’Amsterdam Marketing. Tot seguit debateren sobre l’impacte del turisme en les nostres capitals Agustí Colom, regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Carles Cambrils, subdirector general de la Fundació Turisme València i Joana Maria Adrover, regidora de Turisme, Comerç i Treball de l’Ajuntament de Palma.
L’endemà, dia 30, s’inicià l’atapeïda jornada amb les intervencions de Jaume Alzamora, director de l’Agència de Turisme de les Illes Balears, i de Patrick Torrent, director de l’Agència Catalana de Turisme. Després, Mara Manente, directora del centre d’investigació sobre turisme CISET, de la Universitat de Ca Foscari (Venècia) llegí una conferència. Llavors fou el torn de les experiències gastronòmiques relacionades amb el turisme a càrrec de Miquel Calent, del restaurant Can Calent, de Mallorca; Francesc Castro, director d’Aborígens Productes Locals, de Barcelona; i Antoni Reig, de Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia.
Parlaren sobre la relació entre el turisme i la natura i l’esport Rafael Winckelmann, de la Fundació HandiSport, de Mallorca; Aurora Requena i Eli Bonfill, de Plàncton Diving, de l’Ametlla de Mar, de Catalunya; i J. M. Rabassa i Belén Salvador, d’Itinerantur, de València.
Dissertaren sobre cultura i turisme Isaac Olives, director insular de promoció turística del Consell Insular de Menorca; Jordi Garreta, de Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya; i María Ruíz, de La Ruta de la Seda, del País Valencià.
Explicaren com el sector hoteler pot tenir un alt valor social Boni Martínez, de l’hotel Es Convent, de Mallorca, un establiment amb gairebé la totalitat dels seus treballadors que són discapacitats intel·lectuals; Maria J. Pujol, d’In out Hostel de Barcelona, un altre hotel d’alt compromís social; i Pere Joan Devesa, de l’hotel Alahuar, de la Vall de Laguar, d’Alacant, un exemple de promoció i impuls de l’economia local de la zona on està situat l’establiment.
Acabaren les jornades amb una nova taula rodona que protagonitzaren Joan Torrella, director de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona; Ramon Marrades, subdirector del Consorci Marina València i Antoni Sansó, director general de Turisme del Govern de les Illes Balears.
La cloenda formal de les jornades anà a càrrec del vicepresident del Govern balear i conseller de Turisme, Biel Barceló.
Turisme, ciutats i territori
Les dues taules rodones debateren per ventura els temes de més actualitat relacionats amb el turisme, com és l’impacte d’aquesta activitat a les nostres tres capitals i, en general, sobre el territori.
Tots els ponents consideraren que l’activitat turística suposa un impacte important sobre l’espai urbà i que ja no se’ls pot pensar ni gestionar sense el turisme. “La gestió de la ciutat ha de tenir present de forma transversal el fet turístic”, deia Agustí Colom. Es tracta, afegia, “de contemplar-lo en tota la seva complexitat i de ser capaços de gestionar-lo de forma sostenible, tant des del punt de vista ambiental, social com econòmic; i és molt important, alhora, democratitzar-lo de manera que el ciutadà pugui veure que també l’afecta positivament” a través d’impostos com l’anomenada ecotaxa que reverteixin en benefici de la col·lectivitat i, per tant, de cadascun dels ciutadans.
Des de València Joan Carles Cambrils es mostrava d’acord amb el fet que “el turisme s’ha de gestionar de forma transversal”, però recordava que a la capital valenciana el fenomen del turisme massiu és més recent que a Palma i Barcelona i que hi ha reptes previs encara pendents d’assolir: “És molt important per a una bona gestió que el turisme s’institucionalitzi, no és lògic que el consistori només tingui una funcionària a Turisme”.
La responsable turística de Palma, Joana Maria Adrover, recordava l’impacte de l’allau turística que ha patit la capital balear en poc temps i com se li ha està fent front: “Hem de ser conscients que els habitatges turístics, que tenen un gran impacte sobre els centres històrics, han vingut per quedar-se entre nosaltres, el que hem de fer és regular-los i així ho farà el nostre ajuntament, determinant les zones on es podrà fer aquesta activitat en edificis plurifamiliars i on no es podrà fer de cap manera. Per un altre costat, el que intentem és graduar l’allau de turistes de creuer, que són els que ens creen un impacte més cridaner: hem creat entrades diferents a la zona antiga de Palma per evitar la saturació que es patia en moments determinats”.
El fenomen dels pisos turístics en edificis plurifamiliars agermana les tres ciutats: “S’ha de regular”, sentenciava Colom. El problema és que els ajuntaments depenen de normatives autonòmiques en aquest sentit que no sempre encerten les necessitats de les ciutats, però, tal com deia Cambrils, “la regulació és l’única manera d’evitar els problemes derivats del descontrol”.
La gentrificació que tan bé es coneix a Barcelona, Palma i, cada cop més, a València, ocupà bona part de les intervencions. “És un problema seriós i el turisme hi incideix, sens dubte, però no oblidem que no és l’únic responsable, perquè el fenomen ve de lluny”, explicava Colom. “Des de fa vint anys o un poc més, amb internet, la possibilitat de viure en una ciutat atractiva i fer feina a distància és una realitat, i aquesta globalització inicià el fenomen de la gentrificació que les institucions, sense voler-ho, hem ajudat a desenvolupar amb les rehabilitacions de zones que automàticament són desitjades per gent que no hi vivia, i a tot això se li afegeix la pressió turística i l’especulació que fan augmentar encara molt més els preus dels habitatges i, per tant, l’expulsió dels seus residents antics”.
Per a Cambrils, “només hi ha una solució, que és traure del mercat l’habitatge, així seria possible evitar aquest tipus de processos. Si no, serà impossible”.
La segona taula rodona versà en especial sobre l’impacte del turisme en el territori. Un fenomen que per a Antoni Sansó és “imparable”, almenys “a Mallorca, que és on amb més claredat es veu l’evolució radical que ha tingut: fa vint anys el turisme era quasi només de litoral, però a poc a poc els estrangers començaren a comprar propietats a l’interior i, així, tota l’illa s’ha anant turistificant, de manera que avui no hi ha ni un sol municipi sense places turístiques. Avui qualsevol propietat és susceptible de voler ser posada en valor turístic. Només els donaré aquesta dada que basta per entendre la magnitud del fenomen: Mallorca té 300.000 places d’allotjament turístic, mentre que n’hi ha 90.000 més en habitatges particulars que allotgen turistes”.
Ramon Marrades coincideix amb el fet que al País Valencià “les segones residències, avui convertides en bona part en lloguer vacacional, han marcat el territori; i de la mateixa manera a la ciutat de València comença a haver-hi gent que alerta sobre els perills potencials dels pisos vacacionals, però de moment estem en una fase molt més endarrerida que la que han patit Barcelona i Palma”.
Joan Torrella, de Barcelona, alertava, finalment, del perill que suposa la massificació dels pisos turístics: “Són un problema greu i s’ha de regular perquè, si no, és una pràctica que incideix afavorint l’especulació, l’augment de preus i l’alteració de les xarxes comercials tradicionals; per tant, no pot haver-hi cap excusa, les institucions públiques han d’intervenir-hi”.