Increïble però cert

Negre de bon de veres

Un novel·lista o un guionista d’històries negres no podria fantasiejar amb una trama tan sòrdida i embolicada com la del ‘cas Cursach’.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Bartomeu Cursach, en el centre, sortint dels jutjats de Palma.

Amb el nom de cas Cursach es coneix la investigació judicial contra l’empresari d’establiments d’oci nocturn Bartomeu Cursach, el seu home de confiança, Bartomeu Sbert, i una cinquantena més d’imputats —la majoria, policies locals de Palma— per estar al capdavant d’una organització mafiosa que es dedicaria —tal com ja explicà en el seu moment aquest setmanari— a l’extorsió i amenaces a empresaris competidors, al tràfic de drogues, a l’ús il·legal de la prostitució, frau fiscal, agressions... i no es descarta que pugui haver-hi hagut dos homicidis, dissimulats rere de sobredosis de droga. Entre els imputats hi ha dos polítics del PP: el que fou, entre d’altres càrrecs, cap del partit conservador a Palma, José María Rodríguez, i qui va ser la seva mà dreta al consistori de Palma, Álvaro Gijón, i que és encara diputat del Parlament balear. Rodríguez dimití de les responsabilitats orgàniques que encara tenia quan fou imputat i Gijón abandonà el PP però manté l’acte de diputat i forma part del grup mixt de la Cambra.


La instrucció ha mostrat la sordidesa de la trama que se suposa que usava el sexe prostituït i les drogues per obtenir favors, que manejava a voluntat policies locals de Palma per extorsionar, que subornava, que apallissava... Dels comportaments mafiosos en dóna fe que tant el jutge com el fiscal  demanaren —i obtingueren— permís d’armes per defensar-se, perquè se sentien amenaçats.
Fins ara tot semblava clar: Cursach i Sbert continuarien a la presó fins al judici, segurament serien condemnats i molts altres implicats seguirien el mateix camí. Però, de sobte, la instrucció ha rebut un cop molt fort i ja no hi ha cap certesa.



Cop a la instrucció
Una part de la investigació s’ha basat en les acusacions —sobretot contra Rodríguez i Gijón— d’un “testimoni protegit”, identificat per un número. Es tracta d’una dona que exercia de madame del prostíbul en què se suposa que es realitzaven orgies amb dones prostituïdes, policies, polítics, drogues... Bona part de l’estratègia acusadora del ministeri públic se suportava sobre aquesta dona.


Doncs bé, de sobte, el cap de setmana del 25 i 26 de novembre el diari Última Hora publicà en exclusiva una col·lecció d’informacions que, si més no, projecten serioses ombres sobre tota la instrucció. La testimoni protegida, la madame, que era la gran acusadora, ara diu que tant el jutge Penalva com el fiscal Subirán li estaven dirigint el que havia de testificar. Enregistrà les converses amb tots dos. El rotatiu citat publicà alguns d’aquests enregistraments amb tot el que li deien el magistrat i el fiscal: “Prepararem el judici perquè siguis la millor testimoni, entre nosaltres hi ha d’haver confiança total (...) anem contra gent poderosa però els enfonsarem (...) faràs tot el que jo et digui i sortiràs victoriosa”, li deia Subirán, entre més coses. Les converses denoten una relació que alguns missers consultats han qualificat “d’insanes” i “impròpies”, però encara més impactants són els missatges escrits a través de whatsapp que rebia i que pareixen confirmar el que ara diu: que li dictaven el que havia de declarar. El grau de relació entre el jutge i la testimoni protegida també es palesa perquè fins i tot l’esposa del magistrat pareix que animava la madame mitjançant el whatsapp per continuar declarant contra els implicats, quelcom al·lucinant.


Les sorpreses no s’aturen aquí. Una de les proves acusatòries que usava el fiscal era un dietari on una antiga sòcia —que ja ha mort— de la madame portava les entrades i sortides del prostíbul. En aquestes anotacions apareixen els polítics del PP imputats. Doncs bé, resulta que el diari esmentat assegurà que el dietari s’havia escrit amb posterioritat a la mort de la seva suposada autora, o sigui que seria fals.


“No havia vist mai res semblant”, reconeix un advocat de Palma, que es manifesta “abatut” per les conseqüències que tot plegat podria tenir per al cas. “Com a mínim, la credibilitat de la testimoni protegida ha quedat sepultada i no veig que quedi en bon lloc ningú”, en referència al jutge i el fiscal. “És clar que hi ha joc brut contra la instrucció i és fàcil imaginar d’on ve, però el que s’ha publicat (del magistrat i del ministeri públic) és greu”, diu un altre misser.


La idea del joc brut es va estendre el cap de setmana entre advocats, jutges i fiscals. Tant és així que el diumenge dia 26 es reuniren a Palma, convocats de “manera informal”, tal com digueren, una vintena de magistrats i membres de la fiscalia per parlar de la situació. Penalva no hi assistí. La jutgessa degana, Sonia Vidal, declarà a la sortida que “estem units en la convicció que el procediment legal i el funcionament ordinari dels jutjats i els tribunals permeten exercir els drets amb tota independència i garanties per als ciutadans. S’ha tractat d’una reunió informal entre companys sense intenció de decidir res”. No hi hagué cap més comentari.


Per complicar encara més tota la història, un advocat de la defensa, Vicente Campaner, convocà una delirant manifestació contra “la corrupció” del jutge instructor i del fiscal. Se celebrà el dilluns dia 27 de novembre i hi assistiren unes 300 persones. No cal ser massa perspicaç per imaginar qui hi havia darrere. “És una ofensiva brutal” contra la investigació, que el que cerca, en el fons, assegura un misser consultat, és “emmerdar la causa tant com es pugui per intentar que es declari nul·la” i que Cursach i tots els altres quedin lliures.


El misser que convocà la manifestació i un altre defensor, José Ignacio Herrero, interposaren abans de les explosives declaracions de la madame una querella criminal per presumpta prevaricació, entre d’altres possibles delictes, contra Penalva i Subirán. El tomb que ha fet ara el cas pareix reforçar la denúncia. Tant és així que tots dos missers demanaren al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) que s’inhabilités el jutge i el fiscal per seguir investigant el cas i, després, que se’ls processés “per haver construït proves” de manera “il·legítima”. Així mateix demanaren la llibertat immediata de tots els “presos provisionals” i que se’ls retirés el permís d’arma a Penalva i Subirán. El TJSB rebutjà la setmana passada aquestes peticions. La rapidesa mostrada pel tribunal contrasta amb el fet que encara no s’ha pronunciat sobre si admet a tràmit o no la querella criminal presentada anteriorment per Campaner, la qual cosa resulta sorprenent.


El cas més estrambòtic de la història judicial balear amenaça d’embolicar-se encara molt més. Així es pot deduir pel fet que la testimoni protegida i secreta ara ja protagonitza entrevistes televisives com si fos una estrella, tant a Tele5 com a Antena 3. Explicava dimarts de la setmana passada, sense mostrar la cara, amb tota la vehemència de què era capaç, que ella mai no s’havia reunit amb el misser Campaner per declarar tot el que havia declarat contra Subirán i Penalva. Tanmateix, el diari Última Hora publicava l’endemà una fotografia d’ella i de l’advocat reunits una setmana abans en una cafeteria de Palma...


En poques paraules: no hi ha res clar en aquesta història negra i tot és susceptible d’embolicar-se molt més.
To be continued.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.