Vicent Maurí: "Al Consell li falta valentia i determinació"

Intersindical Valenciana va celebrar aquest cap de setmana el seu Congrés Nacional. El principal repte intern del sindicat és continuar creixent, sobretot en l'àmbit privat; l'extern, mantenir-se vigilant i exigent davant el Consell. "El Consell ha de fer més i més ràpid per consolidar el canvi", adverteix Vicent Maurí, membre del secretariat nacional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Intesindical és el sindicat majoritari a l'ensenyament públic, amb majoria absoluta a l'ensenyament no universitari; a la Generalitat és el segon sindicat en nombre de delegades i delegats. Tanmateix, continua sent un sindicat amb escassa implantació en l'àmbit privat. El lema del congrés celebrat aquest cap de setmana era «Creixent». Com es proposen créixer i trencar el sostre que ara tenen?

-Intersindical està a punt de complir els 15 anys de vida. Des d'aleshores hem crescut i ens hem consolidat en l'àmbit públic. Ja fa temps vam decidir crear un sindicat, STICS, per aixoplugar els afiliats del sector privat perquè som conscients que aquest és una pota encara dèbil en el nostre sindicat. Hem guanyat en afiliats i hem aconseguit fites importants, com per exemple, convertir-nos en el segon sindicat de Ford d'Almussafes. La nostra intenció és continuar dedicant recursos i personal per donar cobertura a aquest sector i fer que més gents s'afili-hi.

El problema, però, és que per més esforços que hi podem, la normativa que regula les relacions sindicals, i que data de l'any 1978, afavoreix els grans sindicats i perjudica la resta. També en aquest àmbit, la transició va deixar ben nugat el sistema bipartidista. Per poder representatius en un territori és necessita un 15% i 1.500 dels delegats, i això, en les actuals normes de joc, resulta molt complicat. Nosaltres creixem, però el sistema ens perjudica. Ací al País Valencià hem impugnat la Llei de Participació Institucional, que va aprovar el PP, però que està materialitzant aquest govern. Nosaltres no ens queixem pels diners -pensem que els sindicats han de finançar-se a través de les quotes dels afiliats- però sí pel fet que se'ns discrimine.

-El sistema bipartidista ha tardat en trencar-se més de 30 anys. El sistema bipartidista dels sindicats resulta encara més difícil de trencar?

-Sí, hi ha un cert paral·lelisme. Malauradament el sistema està blindat perquè només dos sindicats tinguen representació. És un sostre que hem de trencar. Demanem poder participar en igualtat de condicions, res més que això. Destinant-hi esforços i recursos hem aconseguit trencar les inèrcies que afavoreixen els dos sindicats majoritaris però encara resta molt per fer.

-En aquesta reivindicació pel reconeixement institucional, han tingut mai la solidaritat dels sindicats majoritaris?

-No, com és lògic.

-Com ha evolucionat l'afiliació a Intersindical durant el període de crisi?

-Nosaltres estem ara en 15.000 afiliats i durant la crisi ens hem mantingut més o menys igual perquè el que hem perdut d'una banda, ho hem guanyat d'una altra. És veritat que a partir de 2012 vam registrar un cert descens i va augmentar el nombre de treballadors que pagaven una quota reduïda, però des de 2015 estem detectant un increment.

-Durant el període de crisi els sindicats majoritaris s'han vist vinculats a diversos escàndols de corrupció (les tarjetes black, els EROS d'Andalúsia,...). Els ha afectat això d'alguna manera?

-Malauradament, casos com aquests han contribuït a un descrèdit sindical que no podem negligir. Ha hi hagut tota una sèrie de males pràctiques que, tot i que no hem protagonitzat i ens resulten del tot alienes, han afectat al conjunt del moviment sindical. A això s'ha d'afegir que des del món financer i empresarial ha hi hagut una estratègia organitzada per devaluar-nos i menystenir-nos. I això ha estat així perquè durant el període de crisi nosaltres els hem plantat cara. En aquesta estratègia han comptat amb la complicitat entusiasta dels mitjans de la dreta, els quals han alimentat aquesta campanya de descrèdit. A nosaltres ens correspon fer pedagogia i fer veure als treballadors i treballadores que les conquestes socials han costat molt d'aconseguir, que no ens han caigut del cel. La gent ha de ser conscient que els sindicats continuem sent necessaris.

-En un context de desregulació laboral com l'actual, quines han de ser les armes de seducció dels moviments sindicals? 

-Els sindicats hem d'explicar la nostra utilitat. Cal que posem el nostre focus en els sectors socials més precaris, en les dones que pateixen una discriminació salarial sistemàtica... En aquest sentit, és important destacar que Intersindical és un sindicat que fem, des de sempre, de baix cap a dalt. Som un sindicat assembleari i participatiu, on la veu dels treballadors i treballadores s'escolta.

-L'atur porta mesos encadenant descensos i tot indica que durant 2017 baixarem del 20%. El Centre d'Estudis de BBVA espera que durant l'any vinent es creen 120.000 llocs de treball. Diria, com alguns afirmen, que ja s'està produint la recuperació en matèria laboral?

-No, els llocs de feina que es creen són precaris i en res no substitueixen els que s'han destruït. Les grans magnituds poden fer-nos pensar que estem millorant, però no ho estem fent. La millora no arriba a les llars i són molts els qui han estat expulsats del mercat laboral i ja no hi tornaran. Aquesta crisi ha estat la gran coartada dels poders empresarials i financers per devaluar i precaritzar el mercat laboral. En aquest sentit, des d'Intersindical reivindiquem la derogació de la reforma laboral a l'Estat. Com que això no ho veiem viable en l'actual conjuntura política, reclamem del govern del Botànic que faja tot allò necessari per blindar les condicions laborals dels valencians al marge del que puga passar a Madrid.

-Una de les obsessions d'aquest Consell, i sobretot de la Conselleria d'Economia, és el del canvi del model econòmic, essencial per determinar pautes laborals. Particularment, percep aquest canvi?

-Som conscients que canviar el model productiu és un projecte de llarg recorregut, que no és qüestió d'una legislatura. Percebem que hi ha una voluntat per canviar les coses, però les coses van més esplai que no ens agradaria. En tot cas, caldria que el govern valencià apostara de veritat una alternativa als grans pactes socials i al diàleg social. Aquest, sota diversos noms i acords, no ha servit per millorar la vida dels valencians. Per això, cal buscar altres fórmules més plurals i participatives.

-Vol dir que el diàleg social al País Valencià és paper mullat?

-Sí, és paper mullat.

-Aquest juny els sindicats i la Generalitat signaren un acord que fixa els compromisos de govern en diverses matèries vinculades amb les condicionals laborals del personal funcionari, estatutari i laboral al servei de l'administració pública. Aleshores, la consellera Gabriela Bravo va parlar d' «acord històric». Ho fou? Com està sent el seguiment?

-A veure, fou històric perquè fins ara mai no havíem aconseguit signar un acord de tots els sindicats i de legislatura. Ara bé, tampoc no s'ha d'exagerar: és un acord que té un contingut acceptable, que suposa un avanç, però d'ací a dir-li «històric» potser és exagerar massa. És un bon acord (doncs ataca la temporalitat, millora les condicions laborals, atén algunes reivindicacions històriques...) però ara cal desplegar-lo. I en aquest sentit, detectem una certa lentitud a l'hora de concretar els detalls.

-Ha passat un any i mig des que es signà el Pacte del Botànic. Quina nota poseu al govern de Ximo Puig?

-Intersindicat val ser una de les organitzacions més combatives amb l'anterior govern. A través del STEPV tenim molta implantació en l'àmbit de l'ensenyament i crec que està fora de dubte que des d'aquest flanc vam estar sempre en lluita contra les polítiques anorreadores de l'anterior govern. En aquest sentit, la victòria de les forces de l'esquerra ha de ser considerada una victòria de tota la societat civil que ens hi vam implicar. Aquest fou un canvi de tots.

Ara el govern valencià no pot desaprofitar l'ocasió: el canvi ha d'esdevenir real. Durant 20 anys el Partit Popular va destruir el teixit productiu, econòmic, laboral i social del País Valencià. Ara cal fer polítiques perquè les coses canvien. I el que detectem és que en aquest govern falta valentia i determinació. Som conscients que les limitacions derivades del model de finançament són un handicap, però això no pot ser sempre una excusa. No podem desaprofitar l'ocasió: el govern ha de fer més i més ràpid per consolidar el canvi.

-És en l'àmbit de l'educació que Intersindical, a través de STEPV, té una implantació més important. El vostre sindicat ha estat de les organitzacions més combatives a l'hora d'analitzar el decret de plurilingüisme del conseller Vicent Marzà.

-Nosaltres considerem que el decret de plurilingüisme s'ha de millorar. Pensem que la proposta de Conselleria no compleix amb els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament sobre la qual construir un model plurilingüe i, per tant, defrauda les expectatives esperades pel nou govern. La nostra proposta de millora es basa en els documents elaborats per Escola Valenciana subscrits per desenes d'entitats socials, sindicals i polítiques valencianes.

-Per altra part, demanen una Llei d'Igualtat Lingüística que substituesca la LUEV, la competència lingüística per l'accés a la funció pública i un major pressupost per la promoció del valencià.

-La qüestió lingüística forma part de l'ADN d'aquest sindicat. En l'últim any i mig el català s'ha convertit en la llengua de comunicació del Consell i s'han donat passos molt importants per promoure l'ús de l'idioma. Tanmateix, el Consell no s'atreveix a fer el pas de demanar el requisit lingüístic. Aquest dimecres és l'aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), una llei que ha quedat obsoleta i que ha de ser superada. Nosaltres, junt a altres entitats, fa temps que reivindiquem l'aprovació d'una Llei d'Igualtat Lingüística que situe la nostra llengua en igualtat de condicions reals respecte del castellà. Només amb polítiques valentes ho aconseguirem perquè la presència social del castellà és aclaparadora. La capacitació lingüística és una de les nostres exigències. Alguns defensen que la societat valenciana no està preparada per a mesures com aquestes, però s'equivoquen: la societat valenciana sí que està preparada i el conflicte lingüístic que en el passat s'adduïa per tenir un excés de precaucions, ha deixat d'existir. La societat valenciana està un pas per davant del que està l'administració i això no pot ser. Cal que el Consell vaja un pas per davant de la societat i no al revés, com passa ara.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.