Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes i conseller de Turisme passa, segons ha reconegut, “per un dels pitjors moments” de la seva carrera política. La dimissió forçada de dos alts càrrecs de Turisme, de la seva absoluta confiança, després de ser citats a declarar com a imputats en diferents afers judicials, n’és el motiu. Barceló, però, no pensa abandonar: “No dimitiré”. Es mostra rotund, no vol fer cas a les peticions que des del PP i Ciutadans li fan perquè renunciï al càrrec.
El problema polític més greu no li ve per aquí, tanmateix, sinó des del flanc de Podem. En efecte, el partit aliat en els Acords pel Canvi signats el 2015 (PSIB/PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera) manté una forta pressió sobre el vicepresident. Dimecres de la setmana passada es reuniren cara a cara el portaveu parlamentari morat, Alberto Jarabo, i Barceló per rebaixar la tensió. A cap de les parts no li interessava que la cosa anés a més, però així i tot el portaveu de Podem assegurà, després de la reunió, que a partir d’ara es reunirà un pic al mes amb Barceló per “auditar” políticament el que fa i que si hi torna haver un altre escàndol “demanarem la seva dimissió”. A pesar del flanc obert amb Podem, el vicepresident té la tranquil·litat del suport tancat que li dóna la presidenta, Francina Armengol. Segons la líder del Govern, Barceló “ha donat totes les explicacions” que calia donar sobre les dues obligades renúncies i el vicepresident “continuarà comptant amb tota la meva confiança”.
Cal recordar que les dues dimissions obeeixen a qüestions diferents. Pilar Carbonell, directora general de Turisme, dimití fa dues setmanes quan conegué que se l’havia citada a declarar com a imputada en el cas judicial que té per estrella l’empresari nocturn, ara en presó provisional, Bartomeu Cursach, i que mediàticament es coneix com el cas de la màfia policial de l’Ajuntament de Palma: Carbonell hauria tingut un tracte de favor amb l’empresa que dirigeix un home de confiança de Cursach, i per això la imputació. L’altre implicat en un afer judicial és Pere Muñoz, fins fa tres setmanes director de l’Agència de Turisme de les Illes Balears. Va ser imputat en el cas conegut com el dels contractes, la investigació judicial de contractació suposadament irregular —per valor d’uns 150.000 euros— feta per diversos departaments gestionats per Més per Mallorca i Més per Menorca amb les empreses del cap de campanya electoral de Més per Mallorca el 2015, Jaume Garau.
Des de Més han llevat importància política als dos afers i, sobretot, posen en relleu que “ja s’han assumit les responsabilitats que calia assumir”, segons Bel Busquets, secretària general del PSM i també coordinadora de Més per Mallorca, referint-se a les dimissions. L’altre coordinador —la coalició ecosobiranista mallorquina en té dos—, David Abril, considera que els atacs que està rebent Barceló des de “la dreta”, o sigui PP i Ciutadans, són “producte” de les reticències que genera el fet que el conseller de Turisme estigui liderant “el canvi de model turístic” a Balears.
La polèmica ha generat moltes anàlisis i opinions sobre la figura de Biel Barceló, un polític que ha liderat el PSM i després Més fins a les cotes més altes de suport electoral, en una etapa que ha durat una mica més d’una dècada i que ara finalitza perquè ell ja va anunciar fa més d’un any que, en acabar aquesta legislatura, abandonaria la primera línia política.
Després de Barceló
Més per Mallorca haurà de buscar un candidat que substitueixi Barceló per a les pròximes eleccions illenques. Aquest cap de setmana, dia 3, se celebrarà una assemblea de militants i simpatitzants per començar a debatre l’estratègia a seguir amb relació a la cita amb les urnes de maig de 2019. Després el partit convocarà, previsiblement durant la primavera de l’any vinent, les eleccions internes per triar el cap de llista per Mallorca al Parlament o candidat a president del Govern. Ja corren alguns noms i el que té més suports, o així ho pareix a hores d’ara, és el de Fina Santiago, actual consellera de Serveis Social i Cooperació. Nascuda a Palma el 1961, psicòloga i especialista en treball assistencial —és tècnica de l’administració autonòmica—, prové d’Esquerra Unida, partit que abandonà el 2010 per crear Iniciativa per Mallorca, grup que es fusionà amb Els Verds de Mallorca i que donà llum d’aquesta manera a IniciativaVerds, la formació que amb el PSM creà Més per Mallorca.
Santiago té molt bona imatge entre les bases de Més i ningú no dubta que, si es presenta a les eleccions internes per ser cap de llista, és altament probable que les guanyi. Tanmateix, ella no diu res. No vol avançar esdeveniments. Segons s’ha publicat en la premsa local, espera a veure si hi ha moviments, o sigui altres aspirants, i llavors ja decidirà. A vegades a través dels mitjans també s’ha especulat amb noms com el del president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i el del batlle de Palma, Antoni Noguera, com a possibles aspirants a ser el número u de la candidatura de Més per Mallorca al Parlament el 2019, però cap dels dos no ha dit res en públic referent a això.
El futur liderat de Més és, per tant, una incògnita. El que es dóna per fet, però, és que Barceló no seguirà en primera línia. El 2016 renuncià a seguir liderant el PSM i Més. “Són ja deu anys [des que fou elegit secretari general del PSM] i ja és hora que es posi al capdavant gent nova”, va confessar aleshores a aquest setmanari. Ara bé, abans que esclatessin els casos que han fet dimitir les dues persones de la seva confiança a la Conselleria de Turisme, s’especulà molt amb la possibilitat que finalment acabés repensant-se la decisió i que, a pesar de no seguir essent el líder orgànic, pogués repetir de candidat número u el 2019. No és que ho digués ell, de fet no digué res d’això en públic, sinó que es feu córrer la possibilitat a través dels mitjans. Fos quin fos el seu pensament fa vuit o nou mesos, ara, amb les polèmiques que s’han produït, és gairebé impossible que repeteixi, encara que volgués. Per això es dóna per iniciada la cursa cap a la seva substitució com a líder institucional de Més per Mallorca. Ja es veurà en el seu moment qui serà la persona elegida. La qual rebrà un llegat força important. El que deixa Barceló: la millor època electoral que ha tingut mai el PSM i més tard Més.
El que ha aconseguit Barceló
El fet més important del llegat de Barceló és la creació i consolidació de Més, amb el gran resultat electoral que va obtenir el 2015, que li permeté fer part del Govern i de la resta de pactes progressistes a les principals institucions.
Des del moment en què fou elegit secretari general del PSM, l’any 2006, Barceló apostà per obrir el partit cap a l’esquerra. Per això pactà amb Esquerra Unida per anar conjuntament a les eleccions illenques de 2007. Això, però, li suposà l’escissió d’un grup de militants disconformes amb aquesta aposta. Confiat, però, en les messions que havia posat, tirà endavant malgrat que la seva posició pareixia molt feble i pactà la coalició preelectoral amb Esquerra Unida a la qual se sumà Els Verds de Mallorca i, més tard, ERC-Mallorca. Es creà d’aquesta manera el Bloc per Mallorca.
Barceló pareixia que s’ho jugava al tot o res: o aconseguia un pacte per poder tenir àrees de gestió institucional gràcies a un bon resultat, i aguantaria al davant del PSM, o, si fracassava a les urnes, el seu destí polític estava segellat, seria nul. Obtingué dos mil vots menys que el PSM tot sol quatre anys abans. No era un mal resultat del tot però tampoc era bo, cosa que podria haver-li creat un problema intern de consideració. Tanmateix, tenia davant la possibilitat d’un nou Pacte de Progrés, el segon, amb el PSOE i Unió Mallorquina. Barceló no va desaprofitar l’ocasió. El poder matisà el malestar relatiu provocat pels resultats electorals i ell es consolidà al capdavant del partit.
Aleshores el secretari general del PSM optà per tornar-se-la a jugar, en una operació tant o més arriscada que la primera. Sectors nacionalistes de fora del PSM reclamaven una “llista de país” perquè tots els grups nacionalistes anessin junts a les eleccions generals de 2008. A pesar que contradeia l’estratègia del PSM, Barceló optà per acceptar aquesta opció. Naixia la candidatura Unitat per les Illes, formada pel PSM, Unió Mallorquina, ERC i els escindits del PSM dos anys abans: Entesa per Mallorca. El resultat de l’experiment fou pèssim a les urnes, Unitat quedà molt per sota de la possibilitat de treure un diputat. Barceló mai no havia cregut que podria ser d’una altra manera. Amb el fracàs de l’estratègia d’unió de tot el nacionalisme s’assegurava que internament ja no rebria més oposició interna a l’hora de tirar endavant la seva gran aposta: l’aliança amb partits de l’esquerra al marge del PSOE. Amb l’objectiu final de crear una força estable que pogués recollir prou vots per trencar el bipartidisme.
El problema fou que les relacions amb Esquerra Unida (EU) i ERC no feren sinó empitjorar durant tota aquella legislatura. El trencament amb la secció mallorquina dels independentistes republicans fou absolut quan ERC abandonà el Bloc, a finals del quadrienni (2007-2011). Al principi de 2010 el líder nacionalista s’adonà, per un altre costat, que amb la direcció d’EU no hi havia res a fer i aleshores optà per donar suport a l’opció interna d’EU que volia el pacte estratègic amb el PSM, liderat per Fina Santiago. Un sector que fou agranat en una assemblea del maig d’aquell any i que, com a resultat, abandonà EU. Santiago i els seus fidels crearen Iniciativa per Balears i, al cap de poc, es fusionaren, com ja s’ha dit, amb els pocs militants que quedaven d’Els Verds de Mallorca. Sempre en sintonia amb la direcció del PSM, finalment Iniciativa Verds feu coalició amb la formació nacionalista per concórrer junts a les eleccions autonòmiques de 2011. Més tard, els antigament escindits del PSM, Entesa, s’incorporaren a aquesta coalició preelectoral. que no tenia nom, més enllà de l’addició de les quatre sigles. El resultat fou bastant bo —36.000 vots i quatre diputats—, a pesar que el PP va obtenir majoria absoluta.
La coalició es repetí als comicis generals de 2011 i a partir de 2012 s’inicià el procés de creació d’una estructura orgànica estable. El 2013 naixia Més per Mallorca, unes sigles que adquiriren un gran protagonisme a les mobilitzacions contra les polítiques del Govern de José Ramón Bauzà durant la legislatura 2011-2015. Amb Biel Barceló de número u per la candidatura de Mallorca al Parlament assolí el 2015 un resultat espectacular: 60.000 vots —en números rodons— i 6 diputats. Superava amb claredat els millors resultats històrics del PSM, els de 1995 quan obtingué 40.000 sufragis i 5 escons.
Quasi una dècada després d’iniciada l’aposta estratègica impulsada per Barceló, les messions posades aleshores eren finalment recompensades per l’electorat. El futur líder de Més per Mallorca tindrà aquest gran llegat que li ha deixat Barceló.