Tovalloletes. Instrument íntim d’allò pràctic i eficaç. Capaç de netejar de manera molt més solvent que el paper higiènic tradicional. Amb additius d’olfacte i de tacte molt més sensibles que conviden al seu ús. Com que tenen la mateixa funció que la del paper higiènic, hom pensa que es poden llançar les tovalloletes pel vàter un cop han estat usades. No és així. De fet, hi ha campanyes arreu per erradicar aquest hàbit. Una de les que més èxit han tingut ha estat la d’Aigües de Barcelona, que enguany experimenta una nova versió.
Fa ara uns mesos, aquesta empresa centenària (ara celebra el 150 aniversari) va iniciar una campanya en aquest sentit. Els municipis que empren l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Gavà-Viladencas, que recull també els residus de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat i Castelldefels, va disminuir el nombre de residus i de tovalloletes, en benefici del medi ambient. Tot gràcies a l’acció de sensibilització en bars, restaurants, mercats municipals i escoles mitjançant anuncis escrits en papereres, adhesius, tríptics i cartells.
Les dades parlen per si mateixes. Fins al setembre de 2017, la depuradora esmentada va recollir 243 tones de residus, un 8,2% menys que durant el mateix període de l’any anterior. La diferència es fa fins i tot més gran si comparem els últims resultats amb els d’uns altres períodes. Per exemple, entre el 2013 i el 2017, la reducció de residus que arribaren a l’EDAR Gavà-Viladecans entre gener i setembre fou del 21%.
Ara, l’objectiu d’Aigües de Barcelona és continuar treballant en aquesta tasca de conscienciació ambiental. La campanya es farà sobre els dos municipis que envien els seus residus a l’EDAR Besós: Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet, a més de quatre districtes de la capital catalana: Sant Martí, Sant Andreu, Nou Barris, Ciutat Vella i Gràcia.
L’inici de tot plegat
En un moment donat es va prendre consciència de la necessitat d’actuar decididament contra l’abocament de productes d’higiene personal pel vàter. Un total de 244 entitats operadores dels serveis d’aigües urbanes de 25 Estats, entre els quals Canadà, el Regne Unit, França, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Estats Units, Holanda o l’Estat espanyol —amb Aigües de Barcelona entre les entitats adscrites— decidiren elaborar un codi de bones pràctiques per erradicar la pràctica esmentada. Contenia sis punts que feien una crida a la consciència ciutadana i empresarial. Els fabricants dels productes íntims també s’havien d’implicar en l’etiquetatge.
Els problemes econòmics i mediambientals que genera aquest comportament irresponsable s’han fet notar al llarg de les darreres dècades. L’obstrucció provocada pel llançament de productes íntims ha provocat “danys en els equips de les xarxes de clavegueram i en les estacions depuradores”, deia el manifest anteriorment esmentat. Aquest document també convidava a no llançar pel vàter res més que no fos orina, excrements i paper higiènic, mentre no hi hagi més innovacions en els productes que els permeteren ser “aptes per ser llançats pel vàter”.
Les tovalloletes íntimes estan fabricades amb cotó, cosa que impedeix que les seves fibres es desintegrin com cal quan passen pel clavegueram. L’èxit de la campanya impulsada als municipis de l’EDAR Gavà-Viladecans ha estat reduir els residus que arriben a la depuradora a través de la conscienciació ciutadana. Els ciutadans, fins fa ben poc, no eren coneixedors d’aquesta realitat que afecta el bon funcionament de la gestió d’aigües urbanes. Els embussos han estat ben habituals i han obligat a més d’una feina de reparació, amb la despesa pública que això comporta. De fet, l’any 2015, el 46% de les emergències cobertes per Aigües de Barcelona tenien l’origen en les tovalloletes.
El fet que aquest problema s’estigui solucionant des de la conscienciació ciutadana demostra que sovint és molt més factible l’educació social que no les solucions tècniques. La bona pràctica individual de cada ciutadà és molt més efectiva que els remeis tècnics costosos i, sobretot, evitables. Uns altres productes com els cigarrets, lentilles, fil dental, bastonets d’orelles, tiretes, compreses i d’altres utensilis de durada efímera també entren en aquesta campanya per evitar embussaments al clavegueram derivats dels mals costums dels usuaris dels vàters.
De fet, segons el càlcul elaborat per Aigües de Barcelona, cada ciutadà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona llança 1,4 quilos de brossa de mitjana a l’any. I això equival a un volum acumulat que obliga al treball d’emergència dels serveis tècnics de neteja per fer funcionar la circulació de l’aigua com cal. Per mesurar el funcionament de la campanya, la companyia d’aigües tindrà en compte els quilos de brossa retirats del sistema de clavegueram, la quantitat d’avaries registrades i l’impacte econòmic d’aquestes avaries. D’altra banda, cal recordar que els residus que sí que superen el trànsit arriben finalment al mar, amb tot el cost mediambiental que això significa.
Més entitats implicades
L’empresa Sorea, que gestiona tots els processos relacionats amb el cicle de l’aigua —captació, potabilització, transport i distribució amb garanties per al consum ciutadà—, també s’ha implicat plenament en aquest objectiu de conscienciació. Al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), aquesta entitat s’ocupa de la xarxa de clavegueram. I va detectar un augment de tovalloletes dins dels conductes d’aigües residuals. Per això, Sorea va recomanar afegir un petit contenidor als lavabos per tal d’abocar-les en aquest recinte i no en el vàter. I així evitar les dificultats esmentades.
A més de Sorea i Aigües de Barcelona, també treballen per aquest objectiu de conscienciació Aigües d’Alacant, Aigües de Cullera, Aigües de Girona, Salt, i Sarrià de Ter, Aigües de l’Horta, Aigües de Manresa, Aigües de Paterna, Aigües d’Elx, Amjasa, Cassa Alta, Consorci Aigües Tarragona, Dam, Emasa, Epsar, Facsa, Hidraqua i Vidaqua arreu dels Països Catalans.
El monstre de les cloaques ja té més d’un enemic.