Fa ben poques hores l’entrada de l’ambaixada francesa estava en flames i milers de persones sortien als carrers de Niamey fent voleiar banderes russes sota el tòrrid cel de la sabana. Boubaca Adamou, al seu torn, es troba al seu petit domicili juntament amb la seva vintena de companys i celebra la trencadissa.
Adamou és un activista contrari als interessos de França i seguidor del moviment M62 que desitja expulsar del Níger totes les tropes estrangeres. Un professor de 54 anys amb una camisa verda i pantalons de color caqui. Considera un alliberament que dimecres passat un cop militar s’emportés per davant el president elegit democràticament Mohamed Bazoum. Els homes seuen sobre uns tamborets de plàstic, prenen te, alguns fumen; l’ambient és distès. En una cosa estan d’acord: a França, no se li ha perdut res al Níger.
“Bazoum era un titella de l’Estat francès”, diu Adamou, que afegeix que “les eleccions democràtiques del 2021 en què fou elegit president van tenir moltes irregularitats”. Adamou i els seus amics creuen que França les hauria manipulat, que el Níger no es beneficia dels jaciments d’urani, només França, i que ara el tema primordial és la sobirania del Níger. Explica que l’antiga potència colonial va abocar el país a la independència el 1960, però els francesos n’han mantingut la tutela fins avui. També que la corrupció s’ha infiltrat per tots els racons del país i que ara això s’ha d’acabar.
Quatre dies abans, el dimecres de la setmana passada, el portaveu de les forces armades nigerianes havia declarat: “Les forces de seguretat han decidit posar fi al règim”, suposadament a causa de la deteriorada situació de seguretat i la gestió del govern.
Es tractava del cinquè cop miliar al Níger des que el país és independent. Tanmateix, aquest és diferent dels anteriors. És el darrer d’una mateixa sèrie: gairebé tota la regió del Sahel, zona estratègica clau de l’Àfrica, és governada actualment per règims establerts via cop d’estat. Del 2020 ençà n’hi ha hagut sis que han reeixit. L’anomenada franja dels cops d’estat s’estén al sud del Sàhara, al llarg de 6000 quilòmetres, d’una costa a l’altra del continent. Des de Guinea a l’oest fins al Sudan a l’est. A Mali, on s’estima que hi ha estacionats fins a 1500 mercenaris del grup rus Wagner, i a Burkina Faso Moscou s’ha establert com a important suport per als nous governants, que s’han posicionat explícitament en contra de França, l’antiga metròpoli.
De la mateixa manera, després del cop al Níger sorgeix la pregunta: quin paper hi han tingut Rússia i els seus soldats del Grup Wagner? Podria inclinar-se el règim cap a Moscou? Fins al moment, la junta nigeriana no s’ha expressat en aquesta línia. Aquesta mateixa prometia, poc després del cop, complir amb els compromisos internacionals, però des d’aleshores regna el silenci.
Al Níger, igual que a moltes parts del Sahel, França hi ha tingut un paper significatiu fins als últims anys. Hi ha exercit fins a l’actualitat una influència massiva gràcies a la cooperació militar i econòmica i a una estreta relació amb les elits.
El Níger s’ha convertit, com tot la franja dels cops d’estat, en un dels escenaris de lluita pel poder geopolític. Rússia s’ha erigit com el major subministrador d’armament del continent i posa a disposició mercenaris de Wagner a autòcrates necessitats. Després de l’acostament de Mali i Burkina Faso al Kremlin, els francesos han fet un pas enrere.
Oficialment, el govern rus va condemnar el cop al Níger. Tanmateix, Ievgueni Prigojin, líder del Grup Wagner, el va lloar en un missatge d’àudio com a “lluita del poble nigerià contra els colonitzadors” i va oferir els seus serveis. El cop representa una bona oportunitat per a aquest empresari sense escrúpols per ampliar el seu negoci al continent africà i demostrar al president Vladímir Putin, després del seu aixecament fallit, que a l’Àfrica encara pot seguir prestant bons serveis al Kremlin. El Níger i els seus rics jaciments d’urani s’ajusten a la mena de botí que busca Prigojin.
Els governs occidentals, entre els quals l’alemany, han mostrat la seva profunda preocupació pel canvi de règim. No només tenen el temor de perdre l’aliat més important del Sahel, sinó l’últim que és fiable. Al país, encara hi ha uns 1500 soldats francesos i uns 1100 d’estatunidencs, a més d’un centenar de l’exèrcit alemany. L’exèrcit dels EUA hi té operatives diverses bases per a drons que utilitza per a missions exploratòries des de Líbia fins al Sudan. La UE també considera el Níger un aliat important des de fa temps. El país pot ajudar a controlar la migració irregular provinent de l’Àfrica. Compta amb diversos camps de refugiats. En un document estratègic del govern alemany de la primavera passada, el Níger hi és destacat com un exemple de cooperació política a nivell de seguretat i desenvolupament.
Alemanya formava des del 2018 soldats d’elit nigerians en la missió formativa Gazelle, que finalitzava a finals de 2022. Ara, els soldats alemanys duen a terme la retirada dels seus camarades de Mali. Mentre els francesos treien del país els seus ciutadans amb avions especials, el govern alemany no ha passat d’una recomanació de no viatjar al país.
La ira dels nigerians s’adreçava contra França, no contra els alemanys, segons anàlisis internes. Un representant del govern expressa ben poca comprensió respecte del rancor cap a París: els francesos s’hi haurien comportat encara “sense miraments”, arrogants, talment com si fossin a cal sogre.
El Níger és considerat un dels països més pobres del món. Les elits tenen fama de corruptes i a molts llocs l’estat literalment no existeix. En l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU ocupa el lloc 189 de 191. El terror islamista turmenta la població. Subgrups d’Estat Islàmic i Al-Qaeda amplien cada cop més la seva presència al Sahel. Malgrat tot, i gràcies al suport occidental, la seguretat al Níger havia millorat darrerament, a diferència dels seus veïns.
“El que estem vivint ara és l’enfonsament dels governs democràtics de la regió”, afirma Alain Antil, director del Centre de l’Àfrica Subsahariana de l’Institut Francès de Relacions Internacionals (Ifri) de París.
L’Ifri publicava al juny un estudi sobre el sentiment antifrancès a molts països africans. Conclusió: el ressentiment va en augment. De fet, les elits d’aquests països l’atien i l’utilitzen per justificar injustícies o els fracassos amb la conducta de l’antiga metròpoli i fer de França un boc expiatori.
L’estudi detecta un altre factor que engreixa el creixent sentiment antifrancès en la propaganda a les xarxes socials que finança Rússia.
Des de l’aprovació d’una llei l’abril del 2022 que permetia llargues estades de tropes estrangeres per combatre el terrorisme, a Niamey hi ha hagut cada cop més protestes contra França. Amb tot, els experts concorden que Moscou no ha participat en el cop, però les campanyes de desinformació haurien tingut un efecte sobre la població.
El grup M62, al qual Boubaca Adamou també dona suport, sembla haver-hi tingut un paper important. Els experts creuen que agents del Grup Wagner fa temps que s’hi han infiltrat i que les seves accions reben el suport de la propaganda russa.
A més, l’expert militar francès Pierre Servent informa que el moviment paga als participants en les protestes antifranceses i els proporciona les banderes: les russes per fer-les onejar, les franceses per cremar-les. En cercles diplomàtics es diu que també a Mali el moviment és finançat per l’ambaixada russa.
La causa del cop al Níger sembla ser un conflicte entre el president i alguns dels seus comandants. Corre la veu que Bazoum no volia allargar el mandat del general Abdourahamane Tchiani, el cap de la guarda presidencial. A banda d’això, aparentment Bazoum va rebutjar d’aprofundir la col·laboració amb els líders militars dels països veïns que, al seu torn, ambicionarien parts de les seves forces armades. Poc més tard, el general Tchiani es proclamava líder del país.
Des de llavors la situació ha anat escalant. Diumenge, la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental (Ecowas) advertia d’iniciar hostilitats, en cas necessari, per restituir el president Bazoum i va posar un ultimàtum d’una setmana. Al si del govern alemany es considera poc probable que comenci un conflicte armat. L’Ecowas no disposa de tropes pròpies i els països amb més tropes, com ara Nigèria i la Costa d’Ivori, s’assegura que estan al límit de les seves capacitats.
Les juntes militars dels països veïns Mali i Burkina Faso vinculades a Rússia van anunciar que considerarien una declaració de guerra qualsevol intervenció al Níger. Els líders militars de Guinea s’hi van unir. Així és com es forma una aliança entre colpistes.
Dimarts, França va iniciar l’evacuació dels seus ciutadans i d’altres d’europeus. El mateix vespre, l’M62 ja exigia tancar les fronteres i prendre els ciutadans estrangers com a ostatges fins que les tropes estrangeres haguessin abandonat el país.
Dimecres, una delegació nigeriana visitava la capital maliana Bamako, la qual cosa va suscitar rumors que podrien haver sol·licitat un enviament de mercenaris del Grup Wagner. De fet, Mali ja hi manté una col·laboració estreta.
Per a Europa i els Estats Units, aquest cop d’estat planteja el dubte de com s’haurà de combatre en el futur el terrorisme islamista a la regió. Segons el Global Terrorism Index, la zona del Sahel ha superat el Pròxim Orient, el nord de l’Àfrica i el sud d’Àsia, i s’ha convertit en l’epicentre mundial del terrorisme. Gairebé la meitat de víctimes del terrorisme (estimades en 6700) van morir l’any 2022 a la regió del Sahel, mentre que el 2007 només representava l’1 per cent de totes les morts.
“Occident ha de trobar noves vies per evitar que els jihadistes segueixin expandint-se a la regió”, afirma Cameron Hudson del think-tank nord-americà Center for Strategic and International Studies. Segons Hudson, l’enfocament internacional ha consistit fins ara a combatre’ls in situ i és necessari fer una transició cap a una estratègia de contenció. “Això vol dir que s’ha de reconèixer que les forces jihadistes continuaran existint. Algú pot pensar que això significa que el Sahel queda abandonat. Però com es pot ajudar en la lluita contra el terrorisme a la regió si hom no hi és benvingut?”
Diumenge, un assessor del president enderrocat Bazoum seu, en camisa interior, a la seva casa de Niamey. Adamou Amadou fuma com un carreter i desitjaria donar la benvinguda al seu país a tot Occident. Amb la cara petrificada fa un cop d’ull al mòbil, que no para de sonar. “La comunitat internacional ha de continuar forta. I, si fa falta, fer ús de la força per restaurar l’ordre constitucional.” Cansat, afirma que aquí només una minoria realment està en contra de França i que el Níger necessita els seus aliats. Hi insisteix dient que el cop militar farà retrocedir l’economia del país 20 anys enrere.
El Níger —tem l’home, que seu solitari i amarat de suor a casa seva— podria quedar sumit en el caos.
Traducció d’Arnau Ferre Samon
Text Matthias Gebauer, Christina Hebel, Marina Kormbaki, Britta Sandberg i Fritz Schaap