Era el 1914, havia esclatat la Primera Guerra Mundial i calia fugir de París. La pintora Olga Sacharoff havia vingut de Geòrgia via Munic (Alemanya) i el seu company Otho Lloyd —llavors pintor i després empresari i fotògraf—, de Londres. Anys més tard, Sacharoff explicaria, amb arguments una mica dadaistes, que van decidir elegir el lloc del seu exili a l’atzar i el dau va caure a Mallorca. Potser va caure al mig del mar entre Palma i Barcelona o potser no es refiaven absolutament de la sort perquè, després d’un estiu a Mallorca, van optar per Barcelona per traslladar-s’hi a viure. Lloyd s’hi quedaria per sempre, fins a la seva mort, el 1973, amb l’únic parèntesi dels anys de la Guerra Civil, durant el qual va tornar a París. Sacharoff s’estaria amb ell fins a 1920 —segons ell s’havien casat el 1917— i després viuria a París fins al començament de la Segona Guerra Mundial, quan tornaria a Barcelona fins que morí el 1957.
Cinquanta anys després de la seva mort, la Generalitat de Catalunya ret homenatge a aquesta pintora avantguardista amb l’Any Sacharoff, una iniciativa que inclou una exposició al Museu d’Art de Girona, que s’inaugura el 25 de novembre, i diverses activitats a Barcelona, Sant Celoni i Tossa de Mar, un paradís que Sacharoff i Lloyd van descobrir per a futures generacions d’artistes europeus. L’exposició, comissariada per Elina Norandi, permetrà veure a Catalunya obres de Sacharoff de la seva època parisenca d’entreguerres, que han estat disperses en col·leccions particulars i donen molt volum a la seva obra completa.
De Capri a Barcelona
Sacharoff i Lloyd es van conèixer el 1914 a l’illa de Capri. Això ja evidencia que tots dos tenien una posició econòmica més que còmoda, a més de les afinitats artístiques per la pintura.
Elina Norandi, que fa vint anys que ressegueix les empremtes de Sacharoff per tot el món, descriu l’origen de la pintora al seu Tbilisi natal, l’actual capital de Geòrgia: “Ella no parlava georgià, només rus. Probablement perquè el seu pare era un metge que treballava al servei del tsar, igual que el seu avi, i era rus. I la seva mare era d’origen persa. Per tant ella té una barreja molt bonica de la cultura persa i russa. Per les fotografies que jo he vist era una família molt rica, de l’alta burgesia russa i segur que ella havia tingut una educació exquisida”.
Elina Norandi ha pogut documentar la data real de naixement d’una pintora que es treia anys, el 1881, però no ha pogut verificar si, com ella afirmava, va anar a Munic, després de sortir de Rússia, el 1910. En tot cas no va anar-hi per completar els seus estudis, com altres joves russos de la seva generació (els pintors Kandinski i Jawlensky o la poetessa Anna Akhmàtova), perquè Sacharoff ja hi va arribar amb quasi 30 anys, “que en aquell temps ja es considerava una dona adulta”.
Segons Norandi, la primera “documentació fiable” de la presència de Sacharoff és de París el 1912. Aquell any ja comença a exposar i la seva obra, en aquell moment un cubisme sintètic caracteritzat per una “reducció cromàtica en tons grisos i blaus”, té molt d’èxit de la crítica.
El 1914 coneix a Capri Otho Lloyd, que també provava fortuna com a pintor a París. Lloyd venia també d’una família de molts diners. “És nebot de Constance Lloyd, la muller d’Oscar Wilde”, apunta Norandi.
S’enamoren —assegura la comissària de l’Any Sacharoff— i l’esclat de la Gran Guerra els empeny cap a Barcelona. Com diuen les cròniques, arribaran a Catalunya passant per Ceret (Rosselló) on tenen un amic català dels anys a París, Manolo Hugué.
A partir d’aquí “comença —segons Norandi— la història d’amor d’Olga Sacharoff amb Catalunya i Barcelona, un romanç que no acabarà fins a la seva mort”.
La primera època de Sacharoff a Barcelona, a diferència de la segona, el matrimoni no té gaire contacte amb la societat i la cultura catalanes. “En aquell moment coincideixen amb molta gent, a Barcelona. El 1916, per exemple, és el gran combat de boxa de l’Arthur Cravan, que és el germà de l’Otho Lloyd, amb el campió del món Jack Johnson a la Monumental. Vénen també fugint de la guerra Francis Picabia, Albert Gleizes i Marie Laurencin i aquí es troben tots i fan vida d’exiliats a la ciutat”. Una de les falsedats molt esteses que desmunta Norandi és la participació de Sacharoff en un grup d’artistes anomenat Agrupació Coubert. “És totalment falsa”, afirma. Com també que exposara en les Galeries Dalmau. “Mai no hi va exposar res”, pot garantir Norandi després d’haver comparat arxius.
En canvi és molt probable que Sacharoff i Lloyd sí que fossin els primers artistes internacionals a conèixer Tossa de Mar —després refugi de molts— i a arrossegar-hi amics d’arreu.
“En un viatge dels molts que feien per Catalunya —explica Norandi—, la parella arriba a Lloret de Mar i, des d’allà, fan una excursió caminant fins a Tossa. Arriben a Tossa i es queden al·lucinats perquè ho veuen com un paradís. I per a ells era superbarat. Se’n queden enamorats i hi aniran cada estiu, sobretot en aquesta primera època en la qual llogaran una casa a la vila”.
El 1920, Sacharoff sent la necessitat de tornar a París per seguir la seva carrera artística, però Lloyd decideix quedar-se a Barcelona i cuidar-se del negoci d’importacions i exportacions que havia engegat. La parella passarà dues dècades, de 1920 a 1940, pràcticament separada. “Ella torna cada estiu, això sí, per anar a Tossa o d’altres vegades a Eivissa, on també van sovint”, aclareix Norandi. Aquesta és l’època més fèrtil i de més èxit de Sacharoff, i la més desconeguda per culpa d’una Segona Guerra Mundial que arrossegaria a l’oblit tota una generació d’avantguardistes.
Les característiques de la pintura d’aquesta època són, segons Norandi, “una ampliació de la seva paleta cromàtica” i “unes formes que es nota que han passat pel cubisme però tenen també influències del primitivisme: de Gauguin i del Douanier Rousseau”. I té molt d’èxit. Ella torna a exposar regularment al Saló de Tardor de París —cada any hi torna—, a Indépendants, a Tulleries i té molt bona critica. Moltes de les obres d’aquesta època, que és bàsica per entendre la seva trajectòria, no s’han vist mai a Catalunya però seran presents en l’exposició de Girona. Norandi explica que això és bàsic per recuperar el prestigi d’una pintora que, després, a Barcelona, va haver de fer molts retrats per encàrrec, com a conseqüència d’una situació econòmica menys còmoda.
Les característiques de l’obra són un humor subtil, certa ironia amb el matrimoni i els burgesos (l’épater le burgeois de Baudelaire), i una “poètica de la naturalesa”, amb una presència habitual d’animals, fruit de la seva visió panteista.
Sacharoff torna a Barcelona el 1940, fugint de la Segona Guerra Mundial, i d’allà no es mouran. Segurament, perquè el 1945 “ella ja té 65 anys i sap que el seu París ja ha desaparegut”.
La casa de Sacharoff a Barcelona, al Putxet, es converteix en “una mena d’oasi” per a molts artistes catalans. És el que li han explicat els fills de molts d’aquells artistes a Norandi: “Tothom l’estimava. Diuen que era encantadora. Als fills i les filles dels artistes d’aquí els tornava bojos anar a casa de l’Olga, perquè els disfressava i els feia pastissos”. Com als seus quadres, la casa de Sacharoff estava plena d’animals. Aquest és el tret més característic de Sacharoff, segons Norandi: la coherència entre la seva vida i la seva obra pel que fa a la mirada sobre la natura, la burgesia i el matrimoni. •