No fa gaire, malgrat que avui pràcticament ens sembli ciència-ficció, vam ser testimonis dels estralls d’un virus letal. En el moment més dur de la pandèmia global, nens que havien de romandre tancats a casa, atenció mèdica per sobre de les capacitats, mancança d’efectius especialitzats i residències d’avis totalment col·lapsades eren els ingredients del menú diari de l’actualitat informativa, amb els dos col·lectius que més van patir el sotrac: els infants i la gent gran. Després d’una pel·lícula de debut atrevida i que abordava un tema complex, Les chatouilles (2018), la parella formada per Andréa Bescond i Eric Metayer torna a la comèdia dramàtica amb Quand tu seras grand, un segon llargmetratge que posa les cures i el contacte intergeneracional al centre de la història.
Allunyada d’una doctrina moralitzadora i plantejada amb un to sensible i acollidor, Quand tu seras grand obre foc amb una primera escena on s’exposa un malestar plenament actual, tot i que els mitjans informatius ja no hi dediquin portades: el malestar dels professionals que vetllen per la salut de la gent gran. En aquest cas, un equip de cuidadors i infermers d’una residència d’avis que reivindiquen més efectius i millors condicions laborals, amb una situació que s’agreuja quan un grup de nens de l’escola veïna, amb el menjador de reformes, arriba per compartir espai i àpats amb els residents de l’asil. No trigaran a aflorar conflictes de tota mena, encapçalats per Aude, la mestra, i Yannick, un dels cuidadors de la residència, recelosos l’un de l’altre, amb una motxilla plena de problemes, reticències i espais envaïts. El xoc també serà inevitable entre nens i avis, dues franges vitals que necessiten orientació, suport i cures… i que són més a prop l’una de l’altra del que ens pensem.
Plantejada de manera coral, d’aire prudent i sense dirigismes, Bescond i Metayer mostren, a partir d’un realisme respectuós amb l’escena i els personatges, el costat més humà de les residències, amb moments còmics, però també amb cruesa. Malgrat una execució irregular i que no acaba de provocar-nos la sensació d’haver colpit a fons el nostre món, no necessita trama ni girs impressionants per mostrar una experiència de creixement i aprenentatge amb un missatge clar de com de necessaris són els infants per a les persones que es troben al tram final de la vida, i viceversa. Una reconnexió mútua, un diàleg vibrant, tota una inspiració que ens hauria de fer replantejar cures i afectes.
Quand tu seras grand
França, 2023
Títol estrena: Pequeños grandes amigos
Direcció i guió: Andréa Bescond, Eric Métayer
Fotografia: Emmanuel Soyer
Música: Robin Coudert
Durada: 99 minuts
Repartiment: Vincent Macaigne, Aïssa Maïga, Marie Gillain, Carole Frank.
Gènere: Comèdia dramàtica.