Més de cinquanta anys d’especulacions, elucubracions i fantasies havien d’acabar el 27 d’octubre passat. A la fi l’administració nord-americana faria públics tots els documents encara secrets relatius a l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el 22 de novembre de 1963, el més famós i glamurós dels presidents estatunidencs.
L’informe oficial sobre el fet assegurà que només hi hagué un sol assassí, Lee Harvey Oswald, i que actuà tot sol. Però en aquest mig segle s’han fet tota casta de suposicions alternatives: que hi intervingué la Unió Soviètica, que Fidel Castro l’ordenà, que fou una conspiració ultradretana interna, que va ser cosa de la màfia... El president actual dels Estats Units, Donald Trump, anuncià que faria pública tota la documentació per anul·lar “les versions de la conspiració”, tot i que ell havia estat, abans d’arribar a la Casa Blanca, un dels que posaven en dubte la versió oficial.
L’anunci de Trump creà una expectació enorme. Però els vora 3.000 documents —2.891 per ser exactes— aporten ben poca cosa sobre tot allò ja conegut. Els defensors de la versió oficial poden seguir tenint-la com la bíblia del magnicidi més popular de la història, perquè la informació publicada no conté res que la posi en dubte. I els acèrrims creients en alguna de les teories alternatives podran continuar conreant-la perquè el que s’ha fet públic no desmenteix res.
Els documents ara publicats han permès a diferents mitjans europeus, que els han consultat, com Le Nouvel Observateur, The Guardian, Daily Mail.... recollir els eixos clau dels fets que sacsejaren el món ara fa cinquanta-quatre anys.
El eixos clau
El primer és l’estranya relació entre l’assassí, Lee Harvey Oswald, i la Unió Soviètica, sobre la qual tant s’ha especulat. Dos mesos abans del magnicidi, el 28 de setembre, es traslladà a Mèxic, anà a l’ambaixada de l’URSS i parlà en persona amb el vicecònsol Vladimirovitx Kostikov, a qui la CIA considerava el responsable de l’espionatge soviètic en la legació diplomàtica. Més estrany és encara que durant el mes d’octubre l’FBI alertés d’aquesta visita d’Oswald, mitjançant una nota interna, però ningú en feu cas.
Estem davant d’un clar indici que Moscou hauria intervingut d’alguna manera en el magnicidi? Així ho dóna per fet una de les teories alternatives. Doncs segons la premsa citada, no fou així. Perquè a la capital soviètica l’assassinat fou avaluat per part del KGB —Comitè per a la Seguretat de l’Estat, el principal servei secret de l’URSS— com el fruit d’una probable conspiració interna nord-americana: “Els documents mostren que la Unió Soviètica també estava tan obsessionada com la resta del món amb les teories de la conspiració i que considerava que el vicepresident Lyndon B. Johnson estava rere del assassinat”, diu el Daily Mail. Segons aquesta idea, “els funcionaris del Partit Comunista de la Unió Soviètica creien que havia existit (...) una conspiració d’extrema dreta que tenia per objecte portar a terme un cop d’Estat als Estats Units”. Els serveis d’informació nord-americans, segons les notes publicades, asseguraven aquells dies que Moscou “sembla convençut que l’assassinat no és obra d’un sol home sinó la conseqüència” d’un cop organitzat que posaria Lyndon B. Johnson a la presidència perquè provoqués una escalada de tensió que portaria, en primera instància, a una invasió de Cuba per part dels EUA i, en conseqüència, a la declaració de guerra —nuclear— entre les dues grans potències. Els documents desclassificats asseguren que el líder soviètic, Nikita Khruixtxov, era el principal convençut d’aquesta teoria. Per acabar-ho d’adobar, un document de l’FBI relaciona directament Johnson amb l’extrema dreta, amb el famós grup racista i ultraconservador Ku-Klux-Klan. Així diu una nota ara publicada: “Hi ha evidència que el president Johnson fou membre del Klan a Texas durant els primers anys de la seva carrera política”. S’ha de dir, però, que no hi ha cap prova que ho avali.
El tercer eix clau és la pista cubana. Molt s’ha especulat respecte de la connexió de l’assassí, Oswald, amb el règim comunista de Cuba. I, de fet, és cert que quan visità l’ambaixada soviètica a Mèxic demanà que li facilitessen l’anada a l’illa. Però cap document dels fets públics avala que Fidel Castro pogués estar rere del magnicidi. Segons les notes ara publicades, la CIA considerava improbable que el dictador comunista cubà ordenés quelcom així perquè “el simple fet” de la sospita per part de la intel·ligència estatunidenca “hauria estat raó per envair Cuba (...) el risc era massa gran”.
El quart element important que cal tenir present és la mort d’Oswald. Una trucada telefònica a l’FBI el dia després de la seva detenció alertava que hi havia una conspiració per fer-lo callar per sempre. No obstant, ningú ordenà més protecció per al detingut. I l’endemà de la telefonada, el 24 de novembre de 1963, quan era conduït, a través d’un passadís soterrat de la presó, a declarar davant del jutge, fou assassinat a trets per Jack Ruby, un empresari d’oci nocturn i mafiós de baix nivell. Això ha alimentat la teoria que darrere de tot hi havia la màfia. Amb la qual s’hauria relacionat Kennedy a principis de la seva carrera i amb què, un pic a la presidència, hauria trencat els vincles amb els seus antics protectors, cosa que hauria estat el detonant perquè els capi decidissin assassinar-lo, i per no deixar cap pista ordenaren també la mort del magnicida abans que pogués parlar. Ruby sempre digué que havia matat Oswald per “redimir” la “vergonya” que al seu parer l’assassinat de Kennedy havia portat a la ciutat de Dallas.
En cinquè i últim lloc, els documents desclassificats aporten algunes notes sobre suposades declaracions fetes per Edgar J. Hoover, director de l’FBI, que alimenten les teories de la conspiració. Així, segons una nota ara publicada, hauria dit que “a mi el que em preocupa és tenir les peces que puguin convèncer el públic que Oswald és l’assassí”. Cosa que ha fet suposar que es referia a tapar una conspiració. Tanmateix, en la declaració que va fer davant la comissió d’investigació oficial —presidida pel magistrat Earl Warren, d’aquí el nom d’Informe Warren que es dóna a les conclusions d’aquesta comissió— va negar que conegués res que pogués fer suposar l’existència d’una organització o conspiració rere de l’assassinat presidencial.
Els documents publicats ho deixen tot igual que ho va deixar una segona comissió d’investigació del Congrés —constituïda els anys setanta vist l’allau de teories de la conspiració—, que va concloure que “probablement” Oswald no actuà tot sol, que algú l’hi ajudà, però s’ignora quanta gent fou i la seva identitat, i que, això sí, disparà únicament ell, si bé “no se sap per què”. O sigui, que no se sap gairebé res, en realitat.