Si l’aragonès ja es trobava molt malalt, ingressat a l’UVI, l’acord de govern subscrit per PP i Vox que ha permès la investidura del popular Jorge Azcón amenaça de deixar-lo en una situació encara més greu. En estat vegetatiu, si fa no fa.
Amb menys de 20.000 parlants actius, concentrats a les poblacions del nord, ni tan sols hi ha la percepció generalitzada que es tracte d’un idioma. Fins i tot alguns dels llibres de text, a les escoles, s’hi refereixen com a “variedad del castellano denominada habla aragonesa o baturra”.
El Govern aragonès, fins ara, instava les editorials a esmenar-ho. Malgrat l’aversió del socialista Javier Lambán per tot allò que no guardara relació amb el sentiment espanyol més profund, l’aritmètica parlamentària que va investir-lo president va obligar-lo a fomentar l’aragonès i el català des de la institució que ha presidit en els darrers vuit anys.
La Chunta Aragonesista (CHA) va forçar Lambán a fer-se càrrec d’una direcció general de Política Lingüística ambiciosa, al capdavant de la qual, a més, van situar una persona experta i de la seua confiança: José Ignacio López Susín, un dels grans defensors de l’aragonès i inspirador, a les acaballes dels anys 90, de l’avantprojecte de la primera Llei de llengües aprovada en territori aragonès.
Una norma que l’any 2013, a recer del procés sobiranista català, fou derogada, manu militari, pel PP i el Partit Aragonès Regionalista (PAR). Va ser-ne conseqüència directa el famós LAPAO, acrònim de “lengua aragonesa propia del área oriental”, la fórmula ideada per referir-se al català de la Franja.
El canvi polític experimentat a les eleccions del 28 de maig comportarà un nou canvi de rumb. Un retorn a l’involucionisme. Les editorials ja no hauran de patir: ningú no els farà canviar la redacció esbiaixada —desconeixedora de la realitat aragonesa— dels seus llibres de text.
La cirereta del pastís
L’acord de govern subscrit per PP i Vox consta de 80 mesures repartides en una desena d’apartats. L’últim d’ells, com si fora la cirereta del pastís, fa esment a la política lingüística i es titula, curiosament, “Promoure la riquesa i la diversitat del nostre territori, defensant el nostre patrimoni històric i cultural”.
Una contradicció absoluta si descendim al detall i analitzem alguna de les mesures consensuades per PP i Vox. De fet, el president dels populars aragonesos i nou president, Jorge Azcón, va delegar la signatura del document —i l’encaixada de mans protocol·lària— a la seua portaveu, Ana Alòs. No hi volia aparèixer a la foto.
La primera iniciativa de l’epígraf en qüestió anuncia la derogació de la Llei de memòria democràtica d’Aragó, aprovada per l’anterior executiu en 2018. No es tractarà, per tant, d’una reforma o derogació dels aspectes que Vox puga considerar més lesius de la seua ideologia, sinó una derogació íntegra de la llei.
És a partir del segon punt, que PP i Vox entren de ple en l’afer lingüístic. Així, s’explicita la “supressió de la Direcció General de Política Lingüística i el trasllat de les seues funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni”.
De la mateixa manera, el document avança que el nou Govern ha decidit “eliminar les ‘ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística’ concedides pel Govern autonòmic per eixir i redirigir aquest pressupost a ajudes a empreses turistes i culturals que promoguen les festes locals i les fires artesanals”. És a dir, que la partida —irrisòria, malgrat tot— que fins ara es dedicava a la promoció de les llengües diferents del castellà anirà a parar, per exemple, a mercadets medievals. Tot un símbol.
Però la cosa no queda ací, perquè les filials aragoneses de PP i Vox també han acordat de retrotraure’s a la Llei de llengües aprovada pel PP en 2013 a fi de “prevenir les interpretacions interessades que puguen pervertir el seu esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants”.
“Vetllarem per la història i la cultura aragoneses, parts indissolubles [en la línia de la unitat “indissoluble” de la nació espanyola que preveu la Constitució] de la historia i la cultura espanyola, davant les mentides i les manipulacions interessades del nacionalisme excloent i expansionista. Treballarem, sempre, des de la defensa de la unitat d’Espanya, la igualtat entre espanyols i la riquesa i diversitat cultural”.
Aquest és el penúltim punt de l’acord. El darrer de tots, tot i que no hi tinga gaire a veure, anuncia la creació d’un “pla integral per al sector de la neu”.
I tot just això, una allau de neu, ha caigut de cop sobre la riquesa lingüística dels aragonesos que els dos partits es comprometen a defensar a capa i espasa.
Per fer-nos una idea de la magnitud de les ajudes que el nou Govern extingirà, el programa Foment i Promoció de les Llengües Pròpies, impulsat per la direcció general que ara queda exterminada, va dedicar a penes 1,5 milions d’euros a la seua missió entre els anys 2016, 2017 i 2018. El 85 % d’aquesta quantitat anava a parar a despeses de personal i tan sols el 15 % restant, 241.379,89 euros, van ser transferències corrents a entitats, associacions i convenis.
En 2018, igualment, l’executiu anterior va iniciar les passes per a la creació d’una Acadèmia Aragonesa de la Llengua, una de les demandes dels parlants de l’aragonès que mai no s’havia pogut materialitzar.
Prevista des de 2013 com a substitutiva de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, el nou ens no va començar a veure la llum fins que el Govern Lambán hi va preveure 25.000 euros en els comptes públics de 2018, per bé que no van arribar a executar-se i van reaparèixer als de 2020.
En formen part de l’Acadèmia estudiosos tant de l’aragonès com del català, amb noms destacats com ara Ramon Sistac, Carme Alcover o Javier Giralt, i n’és acadèmic honorífic Artur Quintana i Font. La seua expectativa de vida és ara com ara una incògnita.
Mentre els uns i els altres fan i desfan, les dades parlen amb eloqüència. L’enquesta de parlants del català a la Franja, en 2014, indicava que el sabien parlar el 80,2 % de les persones, és a dir, unes 33.000 persones. La reculada era important respecte l’enquesta anterior, de 2004, quan afirmaven saber-lo parlar el 88,8 % dels seus habitants, unes 42.000 persones.
La manca d’oficialitat —com en el cas de l’aragonès— n’esdevé la principal amenaça. El nou Govern és tan sols una amenaça afegida. •