Els sense AVE reivindiquen

El front dels sense AVE

Els responsables de Transports dels governs de les comunitats que no tenen ni mai tindran AVE, Melilla, Canàries, Ceuta i Balears, es reuneixen a Palma.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aeroport de Son Sant Joan, de Palma

 

Aquesta setmana es reuneixen a Palma, els dies 22 i 23, els responsables de la política de transports de Melilla, Canàries, Ceuta i les Illes Balears. Oficialment es tracta d’una trobada entre els governs de “les comunitats extrapeninsulars” però també podrien ser anomenades com les que no tenen AVE, ni en tindran mai. A diferència de tota la resta de comunitats autònomes peninsulars —que tenen o tindran, encara que només sigui de passada, el tren d’alta velocitat— a cap d’aquestes quatre arribarà mai l’alta velocitat ferroviària. Per això els governs respectius volen que l’Executiu central s’avingui a compensar el que consideren una òbvia discriminació dels ciutadans de cadascun dels quatre territoris.


A tal fi els consellers de Transports de les Illes Balears, Canàries, Ceuta i Melilla es reuniran per primer cop a Palma aquesta setmana, dimecres i dijous, amb la intenció de crear un front institucional per reivindicar davant del Govern espanyol una millora de la connectivitat de cadascund’aquests territoris amb la Península.



Connectivitat
Es tracta de quatre zones molt diferents en geografia, història, cultura i que fins i tot tenen divers segell polític. Així és: a Balears governa el PSOE amb aliança amb els sobiranistes de Més, amb el suport extern de Podem; el PP té el govern autonòmic i municipal de les dues places africanes, Ceuta i Melilla; i els insularistes de Coalició Canària governen en minoria l’arxipèlag atlàntic. Què pot unir territoris i governs tan diferents? Doncs és evident: la connectivitat amb la Península, el transport aeri i marítim que és imprescindible per a tots. Els dos arxipèlags i les dues places africanes continentals pateixen una crònica mala connectivitat amb la Península, almenys durant alguna època de l’any, per no parlar del que suposa econòmicament haver d’importar per via marítima la quasi totalitat dels productes que es consumeixen en cadascun d’aquests quatre territoris.

Port de Palma

 

La idea de la reunió entre els quatre executius va sorgir de Palma. Des del principi de la legislatura el Govern illenc ha dut a terme l’estratègia de buscar aliances amb altres comunitats per pressionar Madrid en diferents àmbits. S’ha fugit sempre de fer fronts polítics contra el PP i el que s’ha cercat és forjar fronts institucionals d’interessos compartits al marge del color polític. Per exemple, per reclamar una reforma a fons del finançament autonòmic, Palma ha volgut comptar amb el Govern autonòmic murcià, del PP, i no només amb el valencià, tan semblant a l’illenc. Doncs igualment s’ha dissenyat aquest altre front institucional per intentar assolir millores en el transport aeri i marítim de les quatre comunitats amb la Península. “No es tractava de fer res per anar contra el PP,  al contrari, el que volíem era justament sumar les comunitats del PP (Ceuta i Melilla) per tenir més força en la negociació amb el Govern central”, explica el conseller illenc de Territori, Energia i Mobilitat —que inclou les competències en Transport—, Marc Pons. A les Illes es dona molta importància a aquesta reunió: “És la primera vegada que ens podem  aliar  les quatre comunitats extrapeninsulars, amb signes polítics tan diferents i amb problemàtica de connectivitat tan semblant”, afegeix Pons.


Què reclamaran exactament a Madrid? Des del Govern balear no es volien avançar esdeveniments la setmana passada, però en la visita que lliurà a la recent fira internacional de turisme de Londres, la World Travel Market, el president canari, Fernando Clavijo, en donà una pista molt clara després de parlar una estona amb la presidenta balear, Francina Armengol: “Nosaltres [els arxipèlags i les dues places africanes] no ens podem beneficiar de l’AVE i, tanmateix, aportem [els ciutadans de les quatre comunitats, a través dels respectius impostos] igual a RENFE que qualsevol altre [ciutadà que visqui a la Península], per tant és de justícia, sobretot ara que l’economia va creixent, que se’ns compensi d’alguna manera; és una reivindicació que ens sembla justa i raonable”.


La trobada a Palma la protagonitzaran el conseller balear citat, el vicepresident i responsable de Transports canari i els consellers del mateix ram de Ceuta i Melilla. Els actes començaran aquest dimecres, amb la recepció oficial i, tot seguit, es farà un sopar de feina entre els membres de les quatre delegacions governamentals i els responsables de “totes les empreses aèries i marítimes que operen en els quatre territoris”, diuen fonts de la Conselleria illenca, per discutir entre tots les necessitats que el sector té i les reclamacions que es faran posteriorment davant Madrid. Es tracta, asseguren, “de tenir la màxima força possible i, per això, és fonamental l’aportació d’aquestes empreses”. L’endemà es farà la jornada completa de feina entre les delegacions oficials.


Entre els objectius de la reunió de Palma amb tota probabilitat figurarà que el Govern esoanyol accepti de manera immediata l’augment del descompte en els bitllets que compren els residents en els esmentats territoris, tant per a viatges aeris com per als marítims. Volen que passi del 50% actual fins al 75%. Tant Canàries com Balears ja ho havien parlat i estan d’acord  que “ha arribat el moment de l’increment”, i confien que els representants de Ceuta i Melilla s’hi apuntin per així poder exigir tots quatre alhora que els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, els de 2018, ja ho contemplin.
Val a dir que, gràcies a Coalició Canària, el govern de Mariano Rajoy ja acceptà enguany augmentar el descompte per a residents en els bitllets de viatges interiors en els dos arxipèlags. Els canaris i balears van de la mà en aquest tipus de reivindicacions. Ara, amb les altres dues incorporacions, esperen tenir més fàcil la negociació amb Madrid. A parer del conseller illenc Pons, “del que es tracta és que siguem capaços tots quatre governs de plantar-nos a Madrid junts per assolir les mesures correctores suficients [del problema del transports] tant per a la via aèria com per a la marítima que assegurin una més bona connectivitat i que les economies de cadascun dels quatre territoris no es ressentin tant del fet de ser extrapeninsulars”, en referència al cost afegit que suposa la importació de quasi totes les mercaderies que es consumeixen a Canàries, Balears, Melilla i Ceuta.


Tot i que les Illes comparteixin la insularitat amb els altres territoris esmentats, la manca d’infraestructures és un greuge especialment compartit amb Catalunya i el País Valencià. L’exemple més clar és el del corredor mediterrani, encara inacabat. Tot i que n’hi ha d’altres, com el dèficit fiscal, que també repercuteixen en la insuficient vertebració territorial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.