Vot per correu

El complex periple per votar des de l’estranger

L’aventura de votar des de l’estranger s’ha convertit en un esport de risc des que el Parlament espanyol va impulsar un canvi en el sistema i va incloure l’anomenat vot pregat el 2011

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Itàlia, fa una setmana, una ciutadana que volia votar per correu a les eleccions del proper 21 de desembre va denunciar que el Consolat de Milà li havia donat formularis de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Un entrebanc més en el difícil procés de votar per correu des de l’estranger. Poc després, el Ministeri d’Afers Exteriors va fer un comunicat des del seu compte de Twitter (@MAECgob) argumentant que «els formularis per a les eleccions catalanes del 2015 es van utilitzar en les primeres hores d’obertura de consolats i ambaixades el passat 29 d’octubre a fi de garantir el dret de sufragi des del primer dia» i asseguraven que «la utilització dels formularis del 2015, en els casos en què s’hagi produït, no comporta cap perjudici per als electors». Entre alguns sectors independentistes aquestes afirmacions desperten més dubtes que garanties -»si després la Junta Electoral declara nuls els vots, el Ministeri se’n rentarà les mans», opinen.

Les irregularitats denunciades en l’actuació dels consolats i ambaixades en aquella convocatòria de 2015 van ser tantes que aquesta vegada, opina una experta, el ministeri i el cos consular semblen voler donar una imatge de transparència inusual.

La realitat és que el vot exterior, sobretot des de 2011, va lligat a un procediment llarg i complicat que ha reduït molt la participació. Mireia Domènech, periodista, catalana resident a Suïssa i exresponsable de premsa internacional de l’ANC, explica a EL TEMPS la incidència que ha tingut el nou sistema de vot, l’anomenat vot pregat (voto rogado): «El 2006 va votar el 20,8% dels residents a l’estranger; en canvi, després de la modificació de la llei, a les eleccions de 2012, el vot exterior va caure en picat, al 6,7%». En les últimes conteses electorals, reconeix Domènech, els percentatges «han remuntat una mica perquè hi ha qui hi ha agafat més interès» però no s’acosten ni de lluny al 20%.

En aquestes eleccions del 21 de desembre, hi ha 224.844 catalans residents a l’estranger amb dret a vot, segons la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FEIC). Això suposa un 4,04% del cens total. I, com ha explicat Mireia Domènech, equivaldria, en nombre, a la segona ciutat de Catalunya després de Barcelona, ja que l’Hospitalet de Llobregat té 254.000 habitants.

Els tres països amb més catalans amb dret a vot, segons la FEIC, són França (29.344), l’Argentina (25.700) i Alemanya (15.321).

La periodista Mireia Domènech reconeix que, de cara «al 21D específicament, el Ministeri d’Afers Exteriors s'ha modernitzat i la web té tota la informació des del primer dia», una informació que, en anteriors eleccions, no s’oferia tan fàcilment.

Abans de 2011, el sistema era senzill. «Votava molta més gent -diu Domènech- perquè automàticament tots els residents permanents a fora rebíem sempre les paperetes a casa». Ara, la nova modalitat de «vot pregat» en el procés de votacions des de l’exterior té la complexitat que s’ha de demanar a la delegació electoral de l'última província on vas estar empadronat. I que, per poder-ho fer, s’ha d’estar inscrit en el CERA (Cens Electoral de Residents Absents) en el qual hi acostuma a haver la gent que porta molt temps fora del país. La gent que té previst ser-hi només temporalment es registra a l’ERTA (espanyols registrats a Espanya amb residència temporal a l’estranger). La documentació, encara que sembli un mitjà obsolet, s’ha d’enviar per fax i només per fax, a la delegació electoral.

Mireia Domènech destaca que «les llistes electorals són les de l'1 d'agost de 2017» i, per tant, «qui no està al CERA (registre de residents permanents a l'exterior), ja no pot entrar en aquest llistat i té 2 opcions: tornar a Catalunya abans per Nadal (és la que recomano a tothom perquè és la forma segura que el teu vot és comptabilitzat) o si es troba provisionalment a fora pot demanar inscriure's com a ERTA (resident temporal a l'exterior)». El problema amb aquest registre temporal, diu Domènech, és que «realment controlen moltíssim si ets un ERTA real o no, i tampoc tens garanties que et facin els papers a temps perquè puguis votar el 21D».

D’ altra banda, alerta Domènech, «qui ja està inscrit al CERA i ERTA, no pot tornar a votar a Catalunya sinó que ho ha de fer des de fora».

L’estructura internacional de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) informa a la seva web del calendari exacte del vot exterior i el procediment a seguir.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.