El procés català continua afectant de ple la vida política balear. Se succeeixen a cadascuna de les illes les mobilitzacions, concentracions i manifestacions contra l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució i a favor de la llibertat dels dirigents independentistes empresonats. Alhora, els partits sobiranistes i el regionalista es veuen influïts pels esdeveniments catalans i en alguns casos les seves agendes polítiques s’han hagut de canviar per mor dels ecos catalans. A cada illa es viuen de manera diferent les conseqüències del procés català, però cap no se n’escapa.
Formentera
A la més petita de les illes s’han celebrat diverses concentracions en solidaritat amb el procés català, però han estat les mobilitzacions populars contra l’empresonament dels dirigents independentistes les que han congregat més assistència. A l’última celebrada —abans de tancar aquesta edició—, el divendres dia 3 de novembre, s’hi reuniren unes 150 persones. Pot resultar poc a ulls continentals, però cal entendre que Formentera només té 12.000 habitants. “Ens manifestàrem tanta gent com la que ho va fer el mateix dia a Vila” d’Eivissa, diu la diputada al Parlament balear de Gent per Formentera (GxF), Sílvia Tur. Aquesta formació progressista i nacionalista governa l’illa juntament amb el PSOE i té l’únic escó que la petita circumscripció de Formentera aporta a la Cambra balear.
Per a Sílvia Tur, les mobilitzacions “són saludables” i demostren que la societat formenterera es preocupa i reacciona davant d’un problema polític “important” com és “la situació que s’ha creat” a Catalunya. “M’he manifestat i ho tornaré a fer perquè hem de lluitar perquè es garanteixi la diversitat política, perquè es pugui exercir la política en llibertat i per tant hem d’exigir que s’alliberin els presos i per expressar que l’única solució que pot existir al conflicte català vendrà a través del diàleg i la negociació, mai de la imposició”.
A efectes pràctics immediats la vida dels partits polítics formenterers no es veurà alterada. GxF no trencarà el pacte amb el PSOE pel fet que el Partit Socialista federal doni suport al 155. “No, perquè el pacte [a l’illa] funciona i la feina s’està fent molt bé”. Això sí, la qüestió catalana ha enterbolit una mica més les relacions que, per altres motius, ja no eren ideals: “Que el pacte funcioni no vol dir que no tenguem divergències amb el PSOE pel que passa a Catalunya, que en tenim, però no només és per això sinó que tampoc ens agraden altres coses que fa; ja veurem, quan arribi el moment, què passarà [en les relacions entre les dues formacions]”.
Menorca
La formació que encabeix tot el nacionalisme i el sobiranisme menorquí és Més per Menorca, que ajunta el PSM i ERC, a més d’IniciativaVerds i Equo. La coalició governa juntament amb el PSOE el Consell i els principals ajuntaments.
El seu diputat al Parlament, Nel Martí, que també és el coordinador de la formació, explica que “vivim les manifestacions en primera persona, ens mobilitzam perquè és imprescindible fer sentir la veu crítica davant tot el que està passant; a l’última —la ja referida del divendres dia 3, al mateix temps que a la resta d’illes—, celebrada a Ciutadella, hi assistírem unes tres-centes persones, que a Menorca és molta gent. Estam davant d’un moviment de reivindicació democràtica. La resposta de l’Estat a les reivindicacions catalanes, amb els empresonaments i el 155, és una barbaritat”.
Atès que Més per Menorca encabeix tot el sobiranisme i nacionalisme de l’illa, Martí no preveu cap impacte negatiu dins de la pròpia coalició: “N’hem parlat i no preveiem cap canvi, ni trencarem amb el PSOE a Menorca ni ens afectarà a nosaltres”. Per una altra banda, respecte a la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació de les Illes, a l’estil del català, que Més per Mallorca va dir que podria exigir per algun moment —es va esmentar l’any 2030 però no com a data exacta sinó per no dir futur indeterminat—, Martí pensa que “aquí les coses són diferents i els nostres ritmes polítics també, fins i tot cada illa és diferent de les altres, i així, si s’hagués de fer un referèndum, primer de tot caldria saber qui s’autodeterminaria; per a nosaltres no hi ha dubte, hauria de ser Menorca: els menorquins hauríem de poder decidir si volem seguir pertanyent a les Illes o adherir-nos a Catalunya perquè, no ho oblidem, tenim més vincles, de tot tipus, amb Catalunya que amb Mallorca”.
.jpg)
Eivissa
A Vila, un parell de centenars d’eivissencs es manifestaren el divendres 3 de novembre per protestar contra l’aplicació del 155 i els empresonaments. Entre més, hi havia una veterana activista del món cultural i polític nacionalista, Fanny Tur, avui consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears, a proposta de Més per Mallorca i amb el suport del PSIB, tot i que ella és independent. “Les mobilitzacions són un moviment important perquè no és poca gent la que es concentra i ho fa cada vegada en qüestió d’hores; i, a més, hi veus gent que prové de tota l’esquerra eivissenca: d’Esquerra Unida, de Podem, de Guanyem, independents... Es tracta de la transversalitat esquerrana que surt al carrer per defensar no l’independentisme sinó la democràcia. Aquesta característica d’unitat esquerrana és molt eivissenca, no passa a les altres illes. A Eivissa les esquerres ens sabem ajuntar per vèncer el comú adversari que és el PP”.
En aquest sentit, creu que és possible que les mobilitzacions actuals ajudin perquè l’esquerra vagi unida a les eleccions autonòmiques de 2019 a Eivissa: “M’agradaria que fos així i no ho podem descartar, és vera que la darrera vegada [a les eleccions de 2015] no es pogué fer la unió (de tota l’esquerra), però vista la postura del PP, amb el que està fent a Catalunya, que és un atac contra la democràcia, si no ens unim tota l’esquerra, què necessitam aleshores per unir-nos?”.
Tur troba que les mobilitzacions a Eivissa permeten veure “una creixent polarització dreta-esquerra que no veig a les altres illes, i això pot afavorir la candidatura unitària de l’esquerra”. Recorda que la pràctica esquerrana d’unitat ve de lluny: “Començàrem el 1996 amb la candidatura unitària de Pilar Costa al Senat, i guanyàrem, i s’ha fet igualment al Consell i Parlament en diverses ocasions, per tant tenim una llarga pràctica que crec que caldria recuperar per a l’any 2019”.
Mallorca
A l’illa més gran la situació és més complexa. Perquè el nacionalisme i el sobiranisme no hi estan aixoplugats sota una sola bandera, perquè hi ha moviments d’uns contra els altres i perquè també hi ha un partit regionalista. Però tot aquest món es veu influït alhora pels esdeveniments que es produeixen a Catalunya.
“Sí, clar que influeixen, encara que només sigui perquè estan tapant contínuament l’agenda política balear”, diu Jaume Font, president del PI (Proposta per les Illes). Aquesta formació regionalista procura passar de puntetes sobre el conflicte català i els seus caps visibles no fan ostentació pública a les manifestacions, si és que hi acudeixen. “El que passa a Catalunya ens afecta perquè, a part del que t’he dit abans, ens ha obligat a avançar els plans de desenvolupament orgànic que teníem. Per això en Pep (Josep Melià, vicepresident de la formació) i jo decidírem proposar (a la direcció del partit) posar en marxa immediatament la creació dels nous comitès locals de les agrupacions que hem obert, intensificar els contactes a les altres illes per perfilar les futures candidatures... I així ho hem fet. En resum, ens hem posat a fer feina (amb vista a les eleccions de 2019) perquè no sabem com evolucionarà això de Catalunya, així que el millor que podem fer és preparar-nos per al futur”.
Els qui es deixen veure a les manifestacions contra l’aplicació del 155 a Catalunya són els dirigents de Més per Mallorca, partit que, per cert, ha ajornat sine die la convocatòria de l’assemblea en què havia d’aprovar que el sobiranisme fos transversal a totes les seves propostes polítiques: “No volem que el que passa a Catalunya condicioni les nostres decisions internes”, explica David Abril, coordinador de la formació.
Abril i bona part dels seus companys de direcció eren a l’última concentració —la ja dita del divendres dia 3—, que ajuntà a la plaça de Cort de Palma vora 1.500 persones —a més d’un altre miler que es manifestà en el conjunt d’altres localitats mallorquines—: “No es pot dir que siguin manifestacions independentistes sinó que estam davant de la reacció de la gent en defensa de la democràcia, estam parlant de l’aplicació del 155 i que existeixen presos polítics, tot això és una aberració democràtica”, explica Abril.
També s’hi veuen, a les concentracions, activistes de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), encapçalada per Cristòfol Soler, i també els de petits grups independentistes com ara ERC i la CUP, els quals són crítics amb Més. Per exemple, l’ASM va acusar la formació de deixar orfe el sobiranisme a les eleccions generals de 2016 —perquè Més s’integrà a la candidatura de Podem— i per això creà una candidatura pròpia, Sobirania per les Illes. El passat dia 4 la CUP —amb implantació a Palma— exigí a Més, a través d’un comunicat, “que trenqui tots els acords de govern amb el PSIB-PSOE per la seva participació en el cop a la democràcia” a Catalunya. “No és només la CUP, també ERC de Mallorca ens ho ha demanat”, diu Abril, i afegeix que “no trencarem amb el PSIB perquè seria tant com deixar un espai de poder perquè l’ocupi la dreta, seria absurd; a més, dir això del PSIB és injust perquè té una línia diferent de la del PSOE federal”. La relació de Més amb ERC continua essent tensa i Abril no preveu que s’integri a la coalició sobiranista: “No hi ha res de nou, sobre això”
Aquest mala maror entre diferents grups sobiranistes mallorquins pot conduir a una candidatura que competeixi des d’aquest àmbit amb Més. Abril no ho descarta però recorda que “el resultat electoral de Sobirania per les Illes deixà clar quin suport tenen aquest tipus d’operacions; hem de ser conscients que aquí tenim unes característiques pròpies i que la política no consisteix a fer un ‘tallar i aferrar’ per copiar el que es fa a Catalunya”.