Conseqüències del155

El PSOE rebel als Països Catalans

El PSC, el PSPV i el PSIB es veuen afectats negativament per mor del suport tancat que ha atorgat Pedro Sánchez i la direcció del PSOE federal al PP en l'aplicació del 155. I per moltes altres qüestions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'arrenglerament absolut de la cúpula del PSOE federal amb el Govern de Mariano Rajoy, amb el PP i Ciutadans en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola sobre Catalunya està generant problemes en els tres partits socialistes dels Països Catalans. Això, a banda del fet que el senador principatí, José Montilla, expresident de la Generalitat; i l'illenc, Francesc Antich, expresident del Govern Balear, es neguessin a votar a favor de la intervenció en el Senat.

El PSC ha vist com l'alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha dimitit de l'executiva federal del PSOE en protesta. Alhora que Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, s'ha donat de baixa de militància en el PSC i ha dimitit de l'alcaldia pel mateix motiu. Amb ell han plegat els cinc regidors socialistes de la ciutat vallenca.  Han estat els més sonats, perquè procedeixen de les poblacions més habitades. Però no han estat els únics.

Els dos polítics esmentats van signar un manifest poc abans de l'aplicació de l'article 155 en què demanaven la paralització d'aquesta mesura. Amb ells hi havia Josep Mayoral, alcalde de Granollers (Vallès Oriental); i Ignasi Giménez, de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental. Aquest darrer va anunciar la seva baixa del partit, tot i que es mantindrà a l'alcaldia.

 

Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes (Selva), també es va adherir més tard a aquest manifest. El seu compromís s'ha concretat en l'abandonament de l'alcaldia i el partit. Ja ho ha fet Joan Martorell, regidor a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que ha abandonat el partit i el seu càrrec públic.

 

 

També s'ha donat el cas d'alcaldies perdudes per socialistes després de no haver trencat amb el PSC. És el cas de Xavier Vilamala, exprimer regidor de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), qui exercia l'alcaldia gràcies al suport d'Esquerra Republicana. Aquest partir li va exigir sortir del PSC per mantenir-lo al màxim càrrec local, cosa que no va fer, pel que va ser sotmès a una moció de censura.

Mentrestant, en un intent de contrarestar de resultat incògnit, Miquel Iceta ha incorporat a les llistes del 21D diversos exmembres de l'extinta Unió Democràtica de Catalunya, ara reconvertida en Units per Avançar. Un d'ells, el seu secretari general, Ramon Espadaler, qui també fou conseller d'Interior durant l'etapa d'Artur Mas. Espadaler tindrà un lloc segur al Parlament, perquè anirà de número tres en la llista de Barcelona. Amb ell, també s'incorporen al PSC com a independents Montserrat Surroca, exdiputada de CiU al Congrés espanyol, i Joan Caballol, ex-alcalde de Torre de l'Espanyol, petit municipi de la Ribera de l'Ebre. Un reajustament amb què Iceta intenta recuperar una fragància catalanista perduda després de la seva aprovació a l'aplicació de l'article 155. I que tampoc no l'ha sortit sense enuigs interns: l'alcalde de Gimenells (Segrià), Dante Pérez, ha trencat el carnet del PSC després de la coalició del partit amb els democristians catalanistes. I no només això: anirà amb les llistes del PP de Xavier Garcia-Albiol en les eleccions del 21D.

A un altre nivell, a finals d'octubre, la regidora independent del PSC de Vilassar de Mar (Maresme), Olga Zuloaga, anunciava la ruptura amb la formació a compte de l'apliació del 155 mentre manifestava la seva voluntat de continuar com a regidora no adscrita. En declaracions a EL TEMPS, Zuloaga argumenta que la seva ex-companya i també regidora socialista, Alícia Rodríguez, se sent més a prop del PSOE que dels socialistes catalans. Trobava a faltar "un perfil més conciliador" en la qüestió catalana. Cal dir però, que és un cas que va més enllà de la suspensió de l'autonomia. L'agrupació socialista de la localitat maresmenca ja fa temps que es troba en mans d'una gestora per desacords de diversos militants amb el lideratge de Rodríguez. Un mes abans, de fet, tres militants havien abandonat el partit a la vila costanera.

Dies abans que Zuloaga anunciés que deixava el PSC, l'ex-alcalde de Mataró (Maresme) i ex-ministre d'indústria, Joan Majó, havia comunicat per carta al primer secretari del partit, Miquel Iceta, la seva decisió d'abandonar-lo. Les renúncies convulsionen el panorama local i obliguen a figures com el primer secretari del Maresme, el mataroní Xesco Gomar, a lidiar amb la situació. I no és que a la seva ciutat les coses estiguin més calmades: el 5 d'octubre el PDeCAT de la capital maresmenca feia públic que trencava l'acord de govern per l'absència de l'alcalde, David Bote, a la manifestació contra la violència policial durant l'1 d'octubre. Avui, un PSC en minoria prova de fer enginyera amb l'aritmètica consistorial.

Molt més complicat però, ho tindran els socialistes a Barcelona. El 54% de les bases de Barcelona en Comú van votar, el passat diumenge, a favor del trencament de l'acord de govern amb el PSC. Això converteix Jaume Collboni en una víctima unilateral de la desfeta del partit liderat per Iceta. Collboni va retreure a Colau que no defensés amb prou claredat l'entesa.

En el cas valencià, del PSPV per la mateixa raó han abandonat la militància dos insignes afilitats: Isabel Escudero, exvicepresidenta de les Corts valencianes (2007-2011), reconeguda sanchista, ex mà dreta de l'exsecretari general Joan Ignasi Pla i referent del corrent socialista més valencianista a Castelló; i Ernest Nabàs, un històric del socialisme a Castelló, diputat entre 1987 i 1999 també al parlament valencià. Alhora, diversos militants de base i càrrecs públics socialistes dels municipis del País Valencià han mostrat el seu malestar amb la situació que ha afavorit el seu partit.

 

 

 

 

El cas del PSIB és més complicat que l'anterior. La seva direcció s'ha mostrat molt crítica -al contrari que les del PSC i PSPV- amb l'aplicació del 155. El seu rebuig, per cert, li ha valgut un cert malestar de la direcció federal, també en la persona de Pedro Sánchez, amic de la líder illenca, Francina Armengol. Però així i tot el procés català no deixa de provocar molèsties a la presidenta del Govern balear i secretària general del PSIB-PSOE,  Armengol. El seu discurs sempre és el mateix i es basa en el principi de la negociació entre les parts. Ha lamentat la imposició de l'article 155 i encara més els empresonaments de líders independentistes. Però així i tot no pot evitar que el conflicte que es viu a Catalunya l'afecti negativament.

L'últim episodi ha estat l'anunci de la baixa de militància en el PSIB de Celestí Alomar, un històric del Partit Socialista illenc des del anys de la transició. Alomar fou del sector més autonomista de l'antiga Federació Socialista Balear (FSB) que impulsà Francesc Antich a la secretaria general i la reconversió de la FSB en el Partit dels Socialistes de les Illes Balears. A més, va ser conseller de Turisme del primer Pacte de Progrés (1999-2003) i el responsable de la imposició de la primera, i molt famosa, ecotaxa o impost sobre les estades turístiques. Segons ha explicat Alomar, davant de tot el que està passant a Catalunya no pot seguir militant en un partit que com el PSOE dóna suport a la imposició del 155 i a l'empresonament de polítics independentistes. Volgué deixar clar que “el meu suport a Francina Armengol i al seu projecte del Govern” segueix essent absolut però que no pot seguir amb la militància socialista.

Per una altra banda, la presidenta balear ha de fer front cada setmana, durant la sessió de control a l'Executiu que se celebra els dimarts, a una bateria de crítiques que des de les bancades del PP i de Ciutadans invariablement l'acusen de ser una “radical” que es posa “al costat” dels que volen “acabar amb la Constitució” i que aspiren a “trencar Espanya”. La socialista contesta com pot, però no pot evitar la incomoditat que li suposa aquesta situació que es repeteix setmanalment des de setembre passat. Fonts del seu Govern confessen que la situació catalana “ens perjudica” perquè “tota l'agenda política està tapada pel que passa a Catalunya, qualsevol cosa de les moltes que ocorren allà tapa mediàticament el que estiguem fent nosaltres”.

Així mateix el PSIB comença a témer que a l'escalfor de la qüestió catalana el creixement de la intenció de vot que totes les enquestes auguren per a Ciutadans a tot l'Estat acabi per quallar també a Balears i a les eleccions autonòmiques de 2019 pugui assolir més representació que la que té actualment (2 diputats) i per tant, en funció del que faci el PP, es pugui convertir en la crossa conservadora per desallotjar Armengol de la presidència del Govern.

Sigui com sigui, no tots els socialistes als Països Catalans aplaudeixen el 155. Però els dirigents no han volgut, ni de bon tros, desmarcar-s'hi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.