Entrebancs a Carmen Lamela

L'afer català provoca discrepàncies entre Espanya i el cor d'Europa

El diumenge per la nit, la justícia belga deixara en llibertat Puigdemont i els consellers quan aquests s'havien presentat a comissaria. Ara, en el Parlament de Bèlgica, no són poques les veus que critiquen el comportament del Govern espanyol en aquesta qüestió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Carles Puigdemont i els consellers que l'acompanyen a Bèlgica -Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig els està sortint bé la jugada. Almenys, fins ara. Durant el diumenge, tots cinc es van entregar a una comissaria després que Carmen Lamela emetera l'euroordre de detenció i extradició. En canvi, el mateix dia a la nit, la justícia del país centreeuropeu va decidir deixar en llibertat, de moment, els acusats. Una mesura pactada per la Fiscalia belga i per la defensa dels consellers, segons va reconèixer Gilles Dejempe, representant de la institució. Ell mateix ha estat qui ha informat que els dirigents catalans han estat citats el divendres 17 de novembre per poder defensar-se de l'euroordre emesa contra ells. Una declaració que tindrà una gran expectació. De moment, l'extradició està únicament en mans de Bèlgica.

Evidentment, tot aquest enrenou ha generat malestar entre els dirigents polítics espanyols. El Parlament belga ha esdevingut un dels molts escenaris on s'ha instal·lat el debat polític sobre la situació a Catalunya. I els tres partits amb més representants del país no han estat molt comprensius amb l'Estat espanyol pel que fa a aquesta qüestió. En un Parlament de 150 diputats, Nova Aliança Flamenca (amb 33), el partit amb més representants, s'ha expressat en aquest sentit. Jan Jambon, ministre d'Interior del país, ha assegurat que "colpejar persones pacífiques i empresonar tot un govern és anar massa lluny". També ha exigit responsabilitats a Europa davant d'aquesta situació perquè es puga garantir un judici just i un tracte adequat contra uns dirigents que, segons aquest polític, "han complert amb el mandat que els han atorgat els seus electors". El líder d'aquest partit, Bart De Weber, no s'ha estat de dir que "el Partit Popular hauria de callar", recordant a més l'origen franquista de la formació. Tot després que el representant dels populars a l'eurocambra, el valencià Esteban González Pons, acusara aquesta formació de xenòfoba, arran les discrepàncies que han sorgit per la qüestió de l'extradició dels dirigents catalans.

El Partit Socialista Való, amb 23 diputats, tampoc no ha callat. Elio Di Rupo, màxim representant d'aquesta formació, líder de l'oposició i primer ministre del país entre 2011 i 2014, ha acusat per Twitter Rajoy de comportar-se com un "franquista autoritari".

Tot i no compartir l'estratègia de Puigdemont, el líder de l'oposició belga ha reconegut que estaria "incòmode" si el seu país l'empresonara.

No es pot oblidar tampoc la proximitat calculada que sempre ha mostrat el primer ministre del país, Charles Michel, del Partit Reformista, amb 20 representants. Cal recordar que l'1 d'octubre va condemnar l'actuació de la policia espanyola.

Malgrat les crítiques d'Esteban González Pons i de Pablo Casado, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat respectar les decisions de la justícia belga.

 Aprofitant els fets, el sempre punxant Gabriel Rufián va deixar anit també el seu missatge sarcàstic aprofitant tota aquesta situació.

Tot i que Espanya i Bèlgica no entraran previsiblement en cap mena de conflicte per aquesta qüestió, és cert que el Govern espanyol no esperava trobar aquesta mena de respostes des d'un dels països més determinants en la construcció de l'Europa actual.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.