Cal publicar les fotografies dels terroristes?

El debat està obert. Mitjans com el diari Le Monde o la cadena BFMTV han anunciat que no ho faran. Altres responen que això només alimentarà les teories de la conspiració.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les fotografies dels terroristes han de ser publicades? És el vespertí Le Monde, un dels diaris francesos més prestigiosos, qui ha obert el debat periodístic. La lluita contra el terrorisme "no pot considerar-se un assumpte únicament de les forces armades de seguretat, dels serveis d'intel·ligència o de classe política", afirmava Jérôme Fenoglio, el seu director, en l'editorial d'aquest dimecres. Els mitjans també hi tenen un paper a jugar.

"Des que va aparèixer l'Estat Islàmic, Le Monde ha canviat els seus costums en diverses ocasions", explicava Fenoglio, que afegia: "Hem decidit entre altres coses no publicar imatges procedents de la propaganda o de reivindicació de l'Estat Islàmic". I anunciava que ara "deixarem de publicar fotografies dels autors que les matances per a evitar eventuals efectes de glorificació pòstuma".

A la iniciativa de Le Monde s'hi va sumar el canal de notícies BFMTV, el més important del país. El seu director adjunt de redacció, Alexis Delahouse, afirmava que "enfront l'acumulació d'atacs a França, no volem crear una galeria d'imatges de terroristes". La cadena de televisió no vol "posar al mateix nivell els territoris i les víctimes, les fotografies de qui sí que emetem".

Ràdio França Internacional (RFI) ha seguit els mateixos passos. La ràdio privada Europe 1 anirà més enllà i, a banda de no publicar fotografies dels terroristes, ni tan sols donarà els noms dels autors. Per la seva part, el diari La Croix tan sols donarà el nom i la inicial del primer cognom (l'únic que es fa servir a França).

De fet, ha sorgit una campanya a les xarxes. En una petició al portal change.org -'Per l'anonimat dels terroristes en els mitjans'- ja han recollit més de 100.000 firmes. "Què ens aporta el coneixement de la identitat d'un assassí de masses? Per què fer-ne una superestrella?", es pregunta el document, que defensa que fa una crida a "canviar les coses". La cobertura mediàtica a França ha deixat molt a desitjar.

Fins i tot s'ha pronunciat el filòsof Bernard-Henri Lévy, que en un missatge a les xarxes socials ha defensat la "urgència" d'un "gran acord" entre els mitjans de comunicació: "no donar més ni el nom, ni la fotografia, ni l'itinerari i la vida dels assassins gihadistes".

No hi ha unanimitat

No obstant això, no tots els mitjans estan d'acord amb aquesta mesura. És el cas, per exemple, del grup públic France Télevisions. En un comunicat, el seu director d'informació, Michel Field, advertia sobre un "efecte contraproduent". Field es preguntava: "Atemptats anònims, amb autors sense noms ni rostres? Res millor per afavorir les teories del complot i l'ansietat social, que ja de per si sospita que els mitjans no expliquen tota la veritat".

En la mateixa línia, el periodista David Thompson, especialitzat en gihadisme, escrivia al diari Libération: "La conversió en un heroi ja es realitza en el món gihadista a Internet". L'equip editorial de Libération considera que "publicar la fotografia dels terroristes i glorificar-los no és el mateix". El seu director, Laurent Joffrin, sosté en un editorial que "una fotografia no canviarà res de l'estratègia dels terroristes".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.