—Vostè viu a Colònia des de fa 25 anys. A l’agost va ser arrestat temporalment per una ordre de detenció de Turquia mentre estava de vacances a Granada. Les autoritats espanyoles van denegar l’extradició i fa uns dies va poder tornar a Alemanya. Ja ha assimilat el que ha passat?
—Llevat del lumbago, que em molesta des que vaig tornar; aquest temps ha sigut dur. Noto que el meu rostre és més conegut que abans, és delicat tot això a vegades.
—De quina manera?
—L’ambient en la comunitat turca d’aquí està més caldejat que mai. Per als partidaris del president Recep Tayyip Erdogan, els militants de l’AKP (Partit de la Justícia i del Desenvolupament) i els nacionalistes sóc un enemic de la República turca. Hi estic acostumat, ja he rebut cartes anònimes en què m’amenaçaven. Però el que va passar a l’aeroport quan vaig tornar d’Espanya, va ser molt fort.
—A la terminal de Düsseldorf el va insultar un home en turc, li va dir que era un traïdor a la pàtria i que no estava segur aquí.
—Ell va ser el primer que em va donar la benvinguda en arribar. Ho va fer de manera tàctica i intel·ligent, em va amenaçar davant de la premsa per tal que tots se n’assabentessin. Formava part d’un grup, però després d’allò tots van desaparèixer de seguida. Suposo que les autoritats turques hi tenen alguna cosa a veure, però no ho sé segur, clar.
—Des de l’incident es troba vostè sota protecció personal.
—Malauradament és necessari. Fa uns dies vaig agafar un taxi a Colònia, el conductor d’origen turc em va reconèixer de seguida, i ho vaig notar. Em mirava enfadat, va ser bastant hostil. No va passar res més, però va ser desagradable.
—Té vostè por?
—No. Sona estrany, però el sentiment de por, l’he perdut en algun moment. Vaig estar durant tres anys en una presó militar a Istanbul, on em van torturar. Després van continuar perseguint-me i vaig fugir amb la meva família. Això em va fer insensible. Quan em van detenir a Granada, de primer no vaig reconèixer en absolut la serietat de la situació.
—Estava preocupat en algun moment per si l’extradien?
—Pensava: com a alemany ja eres quasi meitat espanyol, ambdós països són de la UE, des d’aquí ningú no t’enviarà a Turquia. Llavors em vaig adonar que molts mitjans de comunicació alemanys informaven sobre la meva situació i que també els polítics es pronunciaven sobre la detenció. Aleshores me’n vaig adonar: era seriós.
—La justícia turca el va acusar d’haver participat el 1989 en un robatori amb homicidi. El 2011 el van alliberar, però el 2013 el judici va tornar a començar. A la Interpol es va presentar una ordre de detenció contra vostè per això.
—Llavors, durant el procés de 2011, tot estava a favor meu. Les famílies de les víctimes m’exculpaven, no hi havia dubte que jo no tenia res a veure amb l’atracament. Quan em van detenir a Espanya, el meu advocat va poder veure els registres de la Interpol: Turquia m’havia acusat aleshores també de violació. I de terrorisme. És de bojos.
—Com s’ho explica, això?
—He donat moltes conferències sobre el genocidi que van sofrir els armenis. Això m’ha convertit, per a Erdogan, en un enemic de l’Estat. M’ha passat el mateix que a l’escriptora Aslı Erdogan i al periodista Deniz Yücel. És ben sabut que nosaltres simpatitzem amb el moviment Gezi, que estem a favor d’una revolta pacífica, a favor d’una democratització. Erdogan ens persegueix per espantar la població civil.
—Què en treu ell, d’això?
—Ell sufoca tota oposició. Erdogan sofreix la mateixa paranoia que Saddam Hussein i Moammar al-Gaddafi a final dels seus dies. Veu enemics pertot arreu, es creu víctima de tot i critica el moviment Gülen, els curds, els alevins, els alemanys i els americans.
—Com haurien de comportar-se els polítics alemanys amb ell?
—És difícil, però també és el gran art de la diplomàcia. Trencar el contacte és de segur la pitjor solució.
—Què hauria passat si Espanya l’hagués extradit?
—Una altra vegada en una presó turca? No hauria sobreviscut.
—Com creu vostè això?
—Extradir-me en aquests dies seria la meva mort. M’hauria passat alguna cosa a la presó, segurament. Porto un bypass, fàcilment podrien fer que semblés un atac de cor, i després dirien que era un home gran, que no havia pres la medicació i que havia mort.
—Per què aniria l’Estat turc tan lluny?
—Per estalviar-se la situació delicada d’un altre judici, que, segons normes jurídiques estatals, sols pot acabar en una absolució. Pel mateix motiu encara no han acusat Deniz Yücel.
—Està en presó preventiva des de fa vuit mesos, l’han acusat de propaganda terrorista.
—Turquia no pot començar el judici perquè seria vergonyós, un teatre judicial. I el món sencer en seria espectador, especialment Alemanya.
—Dimecres van posar en llibertat l’activista pels drets humans alemany Peter Steudtner. Poden ara Deniz Yücel i la periodista Mesale Tolu confiar també en el seu alliberament?
—Si tot es fa com cal, així ha de ser. Però no m’atreveixo a fer cap pronòstic. De moment Turquia és imprevisible.
.jpg)
—Pensa vostè que és possible que li passi alguna cosa a Yücel a la presó?
—El seu cas és molt famós, això el protegeix, clar. Però pensi vostè en Hrant Dink, el redactor en cap del periòdic turc-armeni Agos que van matar a tirs el 2007 davant de la seva redacció. Un jove es va fer responsable de l’acte. Hi ha un vídeo en què policies l’aplaudeixen i posen. Qui s’hagi criat en un món lliure no té ni idea de quin tipus de fets horrorosos poden ocórrer.
—El 1975 va entrar vostè per primera vegada a la presó; havia comprat, en un quiosc d’Istanbul, un periòdic d’esquerres. Les següents detencions van succeir el 1985, el 2010 i el 2017. Hi haurà una quinta vegada?
—Estic cansat, però malauradament tot és possible. La presó a l’Estat espanyol no va ser greu, vaig eixir lliure ràpidament i vaig poder fer servir les setmanes fins que vaig sortir del país per escriure un llibre. Però que per a Turquia fos completament possible arrestar-me allí, això és el pitjor.
—A pesar de tot, troba a faltar vostè la seva terra natal turca sovint?
—Ara mateix no. Sap, mai no havia advertit la gent de no viatjar al meu país. Mai durant la dictadura militar. Però ara ha anat tot massa lluny, dic a tothom “millor no hi vagis”.
*Traducció de Mar Sanfelix