Quan a principi del 2013 hom va preguntar a Hans Dieter Pötsch pel pla de refugi fiscal que havien fet servir algunes corporacions multinacionals, semblava que les seves paraules reflectien una indignació genuïna. “A Volkswagen, deixi’m parlar molt clar, mai no hem jugat a aquests jocs”.
En aquell moment el públic encara no era conscient del gran engany de les emissions de dièsel que perpetrava el fabricant d’automòbils alemany, un escàndol que es coneix amb el nom de Dieselgate. Pötsch va ser capaç de parlar llargament sense por de contradir-se sobre la importància que la “bona ciutadania” té per al fabricant de cotxes. El terme s’utilitza avui dia per descriure les empreses que s’adhereixen a la llei, paguen els impostos i potser fins i tot demostren responsabilitat social.
En altres paraules, res de jocs d’impostos. Pötsch, que ara és el president del consell de supervisió de Volkswagen, sens dubte estava en una posició que li permetia tenir-ne coneixement. En aquell moment era el director financer i, per tant, el responsable de l’estratègia d’impostos de l’empresa.
A principi de 2013, però, Pötsch no va mencionar un petit detall: des del 2012 Volkswagen havia mantingut un grup d’empreses i una empresa financera a Luxemburg, un país conegut pel seu règim fiscal que afavoreix les empreses. En els anys subsegüents, el gegant dels automòbils amb seu a Wolfsburg ha tramat una malla gairebé impenetrable de xarxes de capital i flux monetari dins de Luxemburg amb un valor total de 17.000 milions d’euros.
Pötsch encara era el director financer el 2014 quan Volkswagen va decidir concentrar una gran part de les seves participacions internacionals a Luxemburg. El mateix any, el fabricant d’automòbils va traslladar gairebé dues dotzenes de filials des d’un grup d’empreses amb seu als Països Baixos a la VolkswagenFinance Luxemburg SA (VFL).
Pel que fa a la motivació que duu al canvi cap al model de Luxemburg, el bon ciutadàVolkswagen diu avui: “L’establiment de grups d’empreses i d’empreses financeres en una ubicació atractiva es duu a terme principalment per raons d’estratègia financera”. Fer moviments per eludir els diversos impostos dels dividends, diu l’empresa, “no té res a veure amb un pla de refugi fiscal”. Sembla que l’empresa intenti protegir-se del caràcter perniciós del dret fiscal alemany.
Una quantitat significativa
Volkswagen s’enorgulleix d’haver pagat 3.000 milions d’euros d’impostos el 2016. La xifra podria haver sigut més alta, però, sobretot a Alemanya. L’Spiegel i el consorci de periodistes de European Investigative Collaborations han analitzat molts estats financers i altres documents i han arribat a la conclusió que el fabricant de cotxes, del qual l’estat alemany de la Baixa Saxònia té un 20%, va aprofitar-se de diversos beneficis associats a la possessió d’un grup d’empreses a Luxemburg, que aparentment permetia a Volkswagen deduir una quantitat significativa de la declaració d’impostos.
“És especialment molest quan una empresa de la qual l’Estat és una gran part interessada s’aprofita del dret fiscal de Luxemburg per optimitzar la declaració d’impostos”, diu Sven Giegold, un expert en assumptes financers dels Verds al Parlament Europeu.
El debat sobre els models d’impostos baixos que llocs com ara Luxemburg posen a disposició de corporacions multinacionals ha estat avivat recentment pel plantejament especialment agressiu del gegant d’internet nord-americà Amazon. Una iniciativa de l’Organització de Cooperació i DesenvolupamentEconòmic (OCDE) que aspira a limitar aquestes pràctiques fins ara ha tingut poc efecte.
És probable que a Alemanya la qüestió sorgeixi en les negociacions de la coalició en curs, ja que la cancellera Angela Merkel busca reunir un nou Govern després del resultat de les eleccions parlamentàries del 24 de setembre. “Ja és hora que el Govern alemany deixi de resistir-se a la transparència de la Hisenda pública per a les grans corporacions”, diu Giegold. El partit dels Verds és un dels que actualment duu a terme negociacions per formar coalició amb els conservadors de Merkel. També ho fa el Partit Democràtic Lliure (FDP), favorable a les empreses, que incloïa en la seva plataforma de campanya la petició d’una regulació a la Unió Europea contra les estratègies d’evasió d’impostos que impliquen moure els beneficis a través de fronteres internacionals.
Volkswagen també ha establert estructures a Luxemburg que tenen en compte el moviment de beneficis. Volkswagen grava els fluxos monetaris de marques comercials com ara Skoda, SEAT i Bentley per mitjà del seu grup d’empreses amb seu a Luxemburg, a més a més dels de les nombroses filials en llocs com ara el Brasil, la Gran Bretanya, Rússia, el Japó i Austràlia. La Volkswagen Finance Luxemburg SA té 26 filials i un balanç total de 14.800 milions d’euros.
Completament normal
El nombre de treballadors, en canvi, és relativament moderat. Aquest imperi d’empreses amb seu a Luxemburg el dirigeixen només cinc empleats de plantilla a jornada completa. “Volkswagen i el Govern alemany han de respondre per què un grup d’empreses com el de Luxemburg és acceptat pels nostres drets fiscals”, diu l’expert financer dels Verds Giegold. “És astut reconèixer que una empresa amb cinc treballadors és suficient per establir un domicili fiscal”.
Volkswagen troba que la situació és completament normal. “La configuració del personal de les nostres empreses a Luxemburg és d’alta qualitat i és adequat per a la feina que desenvolupen”, va dir l’empresa en una declaració. Segons un veredicte del Tribunal de Justícia Europeu, la declaració continua i diu que l’empresa no ha de contractar més personal del que és absolutament necessari.
L’estructura funciona de la manera següent: del 2014 al 2016 les filials de Volkswagen han transferit 5.800 milions d’euros a Luxemburg. El grup d’empreses d’aquest país, la VFL, durant aquell període de temps va declarar beneficis de 3.500 milions d’euros, però en va pagar només 1.700 milions en impostos —una taxa impositiva de només un 0,05%.
Filials com ara SEAT i Skoda, és clar, paguen l’impost sobre societats en els països on tenen la seu i només transfereixen els beneficis nets a Luxemburg. Volkswagen declara que és “econòmicament correcte” que la VFL no pagui impostos per les transferències de diners. Si els beneficis s’enviessin a un grup d’empreses amb seu a Alemanya, Volkswagen hauria de pagar un 5% addicional en l’impost sobre societats i altres impostos.
Els últims anys, però, el grup d’empreses de Luxemburg només ha enviat una part d’aquests beneficis a la seu de Volkswagen a Wolfsburg. Com a mínim 3.500 milions d’euros van quedar a Luxemburg o bé es van tornar a transferir al país —i essencialment es van reciclar com a préstecs dins el Grup Volkswagen, una segona font de beneficis per a la VFL.
Diverses empreses financeres depenen del grup d’empreses amb seu a Luxemburg. L’empresa VolkswagenInternational Luxemburg, per exemple, rep el subministrament de la VFL amb capital i liquiditat i proporciona un nombre important de préstecs dins l’empresa. Les filials internacionals de Volkswagen a França, Suècia i Portugal paguen interessos d’aquests préstecs, que aparentment desgraven per tal d’estalviar en les declaracions d’impostos al seu país.
Especialment lucrativa
Les empreses financeres, al seu torn, transfereixen la renda dels interessos a la VFL en forma de dividends, sobre els quals el grup d’empreses no paga cap impost. A la llarga, la relació entre préstec i capital dins el grup porta a menys beneficis a les filials de Volkswagen i al fet que una proporció més gran d’aquests beneficis acabi a Luxemburg.
L’estructura és especialment lucrativa quan hi ha una pujada de beneficis sobtada, com ara la del 2016 quan Volkswagen va vendre el seu 50% de participació a l’empresa de lloguer LeasePlan. La venda va tenir com a resultat 1.750 milions d’euros que van acabar al compte del grup d’empreses de Luxemburg. De manera similar al cas dels dividends, no es grava cap impost sobre els guanys de capital sempre que els diners es quedin a Luxemburg. A Alemanya, en canvi, el total s’hauria de gravar amb un tipus d’un 5%, que en el cas de LeasePlan en teoria hauria tingut com a resultat una declaració d’impostos d’uns 25 milions d’euros.
Pel que fa a les estructures, Volkswagen diu que el fet que les empreses gravin a Luxemburg “està basat en regulacions legals. Qualsevol altra cosa no estaria permesa”. Hi ha indicis, però, que Volkswagen s’aprofita de l’anomenada “resolució fiscal”, una referència a un acord amb l’autoritat fiscal del país sobre l’aplicació del dret fiscal de Luxemburg. Volkswagen no nega la possibilitat.
És gairebé impossible determinar exactament quina quantitat estalvia Volkswagen en la seva declaració d’impostos per via de l’estructura, especialment perquè no és només Volkswagen qui s’aprofita dels beneficis que ofereix Luxemburg. Diverses filials, com ara Audi, Bugatti, MAN i Scania, també tenen empreses en aquest petit país.
La nova era del transport també condueix el “bon ciutadà” Volkswagen a Luxemburg. El 2016 l’empresa va fundar la Volkswagen New Mobility Luxemburg per reunir participacions i finançar inversions en el món del préstec de vehicles, electromobilitat i vehicles sense conductor. La nova societat de cartera ja ha fet les primeres adquisicions, tot i que encara no té el seu propi personal.
Els cinc treballadors de la Volkswagen Finance Luxemburg SA de moment s’encarreguen de tasques de gestió.
Traducció d’Anna Lleonart