Els Borja i Maquiavel segons Somerset Maugham i Villatoro
Una novel·la que parla de Maquiavel i Cèsar Borja, Avui com ahir, de Somerset Maugham, i un assaig que descrivia l’interès de Maquiavel per Cèsar Borja i el seu pare, el papa Alexandre VI, Massa foc.
Maquiavel i Cèsar Borja coincidei· xen en una novel·la recentment editada per Navona: Avui com ahir, de William Somerset Maugham, traduïda per Elisabet Ràfols: “Cèsar Borja, conegut ara per tot Itàlia com Il Valentino, des que Lluís XII li havia conferit el ducat, encara no tenia tren· ta anys. Va demostrar ser un comandant atrevit i astut. Per la força de les armes, i per la traïció i el terror que inspirava, es va proclamar príncep d’un estat considerable, i Itàlia es feia ressò de les seves gestes. (...). Il Valentino tenia el costum de treballar fins ben tard a la nit, i per tant no es llevava d’hora al matí. Els seus secretaris, ocupats fins a altes hores, aprofitaven per dormir fins tard, i així l’endemà al matí Maquiavel, amb poc a fer fins a haver dinat, amb la carta a la Signoria enviada, va pensar que es prendria les coses amb calma”.
Fa cinc anys, els Borja i Maquiavel també es trobaven a l’innovador assaig de Vicenç Villatoro Massa foc (Pòrtic): “Un Maquiavel molt jove observa el papa Borja. En parlarà més endavant, sovint quan parla del seu fill Cèsar. En la descripció cínica que hi ha a El prín- cep, el llibre sobre com són les coses de veritat, no pas com haurien de ser, Alexandre VI és elogiat políticament a través d’un retret moral: “Mai no va fer res ni va pensar en res que no fos a enganyar els homes”. Aquesta capaci· tat de mentir del papa Borja és per a Maquiavel una habilitat per a la super· vivència política i per a l’adquisició de poder i territoris. Maquiavel diu que el príncep que vulgui governar ha d’estu· diar la guineu i el lleó. La guineu no es pot enfrontar als llops, però reconeix les trampes. El lleó no reconeix les trampes, però pot espantar els llops. Alexandre és la gran guineu”.
Els llibres que Umberto Eco recomanava al seu net
Un documental molt recomanable. Umberto Eco: la biblioteca del mondo, dirigit per Davide Ferrario (i disponible a Filmin), revisa la monumental biblioteca de l’autor d’El nom de la rosa.
L’envejable biblioteca d’Umberto Eco, amb més de 30.000 llibres i uns centenars de joies de bibliòfil, és la protagonista del documental de Davide FerrarioUmberto Eco: la biblioteca del mondo, que es pot veure a Filmin amb subtítols en català. Conei· xem la biblioteca a través del mateix Eco, dels seus fills, d’algun col·laborador estret i també del seu net.Ell ens descobreix que la primera novel·la que l’avi li va regalar per llegir és Sylvie de Gerard de Nerval (en català a Quaderns Crema), que el net confessa no haver llegit encara. Després el net li demanà ajuda per ressenyar Il giornalino di Gian Borrasca (sense traducció al català). D’altres testimonis palesen que els llibres que més li agradaven eren els més estranys de la seua àmplia col·lecció de volums antics, com el Thesaurus Anatomicus de Frederik Ruysch o els llibres de Kircher, un savi alemany del segle XVII que barrejava estudis d’una elabora· da precisió científica amb invencions sobre la cultura xinesa, on incorporava els dracs com a realitat viva en aquell remot país d’Orient.
Eco havia acumulat una gran col· lecció de llibres amb teories falses i en un testimoni d’arxiu que el documen· tal reprodueix defensa que aquestes obres eren molt més divertides perquè anaven més enllà de la ciència i començaven a inventar elements fantàstics de tota mena.
Una altra de les cites memorables del documental és quan fa servir un conte de Jorge Luis Borges, “Funes el memorioso” (dins de Ficciones), com a exemple de la societat de la informació amb un in· ternet que tot ho arxiva, però res no entén (com el protagonista del conte, dotat d’una memòria enorme i una intel·ligència mínima).
Els Johnston, Leonard Cohen i Marianne: bons i mals moments a Hidra
Charmian Clift recorda a A la recerca del lotus els anys feliços que va passar amb el seu marit George Johnston a l’illa grega d’Hidra. El documental Marianne & Leonard: Words of Love recorda alguns mals moments.
A la recerca del lotus és una divertida i optimista crònica dels anys que la família australiana Johnston va passar a Hidra, narrada per la mare, Charmian Clift. Històries de trobades improbables en una remota illa del Mediterrani —com la de Leonard Cohen i la noruega Marianne Ihlen—, d’amistats sòlides i de paisatges paradisíacs. En canvi, el film documental Marianne & Leonard: Words of Love (2019), disponible a Netflix, explora el temps posterior a la felicitat: la separació de Leonard i Marianne, la invasió d’Hidra per les drogues i els irresponsables (tan aviat drogaven amb LSD nens de tretze anys com les bèsties de càrrega del poble) i la desfeta de la família Johnston quan va deixar l’illa per tornar a Austràlia: per la mort del pare per tuberculosi i el suïcidi de la mare i dos fills.