Són onze assaigs d’entre els prop de quatre-cents —sis volums de l’edició completa d’Essays— que Virginia Woolf (1882-1941) va escriure entre 1910 i 1940. N’han fet la tria Dolors Udina i Iris Llop. Són textos relativament curts adreçats a uns lectors que no vol que siguin acadèmics —de fet, els detesta—, sinó que s’adrecen al “lector comú”.
Davant d’aquests textos d’una escriptora del talent narratiu de Virginia Woolf, el lector pot plantejar-se dues preguntes: 1. Què en pensa, Virginia Woolf, de la publicació d’obres transgressores —i regeneradores— de la tradició literària com l’Ulisses de Joyce (1922), A la recerca del temps perdut de Proust (1913-1927) o La terra eixorca de T. S. Eliot (1922), i 2. Quin és l’objectiu —específic— d’una novel·la i, en conseqüència, com cal llegir, analitzar i valorar els textos? Cal tenir en compte, tanmateix, dues coses: que Virginia Woolf no teoritza, sinó que assaja, amb tot el que té d’estimulant i de limitat el gènere. I que Virginia Woolf té una perspectiva privilegiada, perquè hom té la sensació —estupefacta— que s’ha llegit tota la literatura —clàssica i contemporània—, que té un talent analític molt potent i que escriu com els àngels.
Sobre la qüestió clau —la del sentit i el valor de la literatura—, quan l’autora s’hi refereix parla, habitualment, de la vida com a font i com a objectiu del text literari. L’afirmació és, certament, molt vaga i l’hauria pogut subscriure fins i tot un realista del morro fort. L’autora sap que és difícil respondre a això perquè “ningú no sap res [de] quina relació té la novel·la amb la vida”. Virginia Woolf, amb tot i això, aborda el problema i ho fa, em sembla, amb una bona orientació, però, potser, d’una manera una mica boirosa. Constata la complexitat del que experimentem realment —“la miríada d’impressions”— i creu que les trames narratives encapsulen i simplifiquen el que, en realitat, vivim, i creu, en conseqüència, que la nova narrativa allibera els autors dels límits de les convencions narratives. Joyce, posa per exemple, “està decidit a revelar com sigui els parpelleigs d’aquella flama interior [...] i per tal de preservar-la, ignora amb un coratge absolut tot el que li sembla accessori, tant si és la versemblança com la coherència”. Així, per exemple també, “la indecència del senyor Joyce a Ulisses em sembla la indecència conscient i deliberada d’un home desesperat que creu que, per tal de respirar, ha de trencar els vidres de les finestres. Hi ha moments, quan el vidre ja està trencat, que és majestuós”.
La novel·la contemporània substitueix, doncs, els incidents i les intrigues de la trama per “l’atmosfera, intensa i generalitzada, inconscient, dels detalls”, com fa, diu, la poesia. Només cal recordar la narrativa de Virginia Woolf —Al far (1927), per exemple— per entendre aquesta tècnica i la informació que genera.
Així sintetitza el seu pensament sobre la novel·la: “D’aquesta manera [l’autor] abraçarà contra el seu pit les prerrogatives precioses de l’art democràtic de la prosa: la llibertat, l’atreviment, la flexibilitat. Perquè la prosa és tan humil que pot anar on sigui; cap lloc no és massa baix, massa sòrdid, ni massa mesquí perquè hi entri. És infinitament pacient i també, humilment àvida. Amb la seva llarga llengua viscosa lleparà els fragments dels fets més petits i els introduirà en els laberints més subtils”. Com pot constatar el lector en aquestes frases, la traducció de Dolors Udina, és magnífica.
El text de Virgínia Woolf té altres atractius, com les seves anàlisis de la literatura russa o grega, la sistematització —d’arrel històrica i social— de l’evolució de la literatura anglesa o la inserció d’apòlegs enmig d’un assaig per fer-se entendre, escenificant el seu pensament. Ho fa, per exemple, en el seu magnífic assaig La torre inclinada. I també hi trobarà, em sembla, algunes febleses com la seva anàlisi dels mots que, dissortadament, dona el títol al llibre. A Virginia Woolf li haurien agradat alguns plantejaments del —coetani— formalisme rus, que li haurien permès també ser més precisa.
Les paraules viuen a l’esperit.
Assaigs escollits
Virginia Woolf
Traducció de Dolors Udina
Quid Pro Quo
Pollença, 2023
213 pàgines