Política illenca

Armengol o Company

El debat de política general de Balears va servir per confirmar que els líders del PSOE, Armengol, i del PP, Company, seran les dues alternatives a la presidència el 2019.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El debat sobre l’orientació política general del Govern de les Illes celebrat al Parlament balear la setmana passada —dies 24 i 25 d’octubre— deixà clar que la presidenta Francina Armengol insisteix en l’estratègia de presentar-se com la gran defensora dels interessos illencs davant Madrid —cosa que el PSIB convertirà en la bandera electoral principal de la campanya de 2019— i que el president del grup parlamentari del PP, Biel Company, s’ha consolidat com a futur candidat a substituir Armengol en la presidència.

 

Francina Armengol, durant el debat parlamentari.



Armengol
La presidenta Francina Armengol intentà durant totes les seves intervencions al llarg del debat, en primer lloc, mantenir en alt la bandera de la política social, de la qual braveja el seu Govern, i, en segon terme, insistí en la reivindicació davant Madrid d’un millor finançament autonòmic i del REB (Règim Especial Balear) que és, alhora, la seva aposta estratègica de partit per a les eleccions de 2019.


Armengol presentà el seu Executiu com l’instrument que ha portat un nou temps positiu a les Balears després d’uns anys molt negatius. Aquest passat en negre al qual al·ludia era el dels anys del Govern de José Ramón Bauzà. “No ha estat fàcil recuperar el camí perdut. L’acord, desgraciadament, vol més esforç que el conflicte ... Calia tancar ferides, suturar conflictes, superar trencaments...”. Aquesta fou la característica fonamental de les paraules de la presidenta durant tot el debat: un constant atac contra el partit conservador. En contrast amb la negror del passat, ara, assegurà, les Illes viuen una “millor situació” en tots els àmbits. En l’educació, on “hem recuperat el diàleg”, en la indústria, en la pagesia... pertot arreu i sobretot en l’activitat econòmica: “La nostra economia creix, ho fa de manera sòlida”. En aquest nou context econòmic, Armengol anuncià noves inversions socials i en política educativa que superaran els 1.000 milions d’euros en els dos pressupostos que queden pendents d’aprovar en aquesta legislatura, els dels anys 2018 i 2019.


Sense concessions a l’autocrítica, la presidenta balear assegurà que les Illes han entrat “en un cercle virtuós” gràcies al seu govern que, si bé “encara que resta molt per fer”, ha posat les bases per a un futur molt millor. Un esdevenidor que estarà marcat, igual que ho està el present, per allò que el seu mandat assegura: “Igualtat, solidaritat, transparència, ètica, participació i integració”.


Tant en el discurs inicial com en les posteriors intervencions durant el debat amb els portaveus dels altres partits, Armengol intentà que la gestió feta fos el que brillés. Tanmateix, no pogué sostraure’s al moment polític general. En efecte, tal com aquest setmanari informava fa dues setmanes, la part socialista del Govern, i sobretot la presidenta, està molt preocupada perquè el procés català ocupa part de l’agenda política balear i d’alguna manera tapa el que està fent l’Executiu. Un dels membres del gabinet de Presidència ho confessava, abatut, durant el debat parlamentari de la setmana passada: “Ens esforçam a marcar una agenda política pròpia que els mitjans de comunicació atenguin, però llavors qualcú diu o fa el que sigui sobre el que està passant a Catalunya i ens tapa el missatge”. Tant és així que Armengol se sentí obligada a fer una referència a la qüestió catalana, amb l’evident intenció de tancar-la i que no se’n tornés a parlar durant el debat. “La crisi generada al voltant del model territorial de l’Estat és molt greu. S’ha demostrat on condueixen anys d’immobilisme, anys de decisions unilaterals, anys de paraules sense fets i de fets sense paraules”. L’única solució, al seu entendre, és una reforma constitucional que reconegui “la pluralitat nacional, lingüística i cultural d’un Estat que és divers i que només podrà garantir una igualtat de drets si tracta diferent a aquell que és diferent”. L’intent fou infructuós. La qüestió catalana sobrevolà les dues sessions del debat.


A banda de la gestió que defensà i del que passa a Catalunya, Armengol demostrà que manté viva l’estratègia —que aquest setmanari avançà fa més d’un any— de voler ser percebuda per part dels ciutadans com una líder política a banda de la marca federal PSOE, com la gran defensora dels interessos illencs davant Madrid, en especial en tot allò que fa referència a un nou finançament autonòmic —sobre el qual confessà sentir-se “no massa optimista”— i, sobretot, amb la reivindicació del nou Règim Especial Balear (REB) que, segons diu, “és un clam de la nostra societat”.


La líder socialista, així, emboca la recta final de la legislatura apostant per la mateixa estratègia que posà en marxa des del començament del seu mandat. “No hi ha temps per canviar res, ni ganes”, diu un col·laborador seu. La idea és presentar-se a les eleccions de 2019 com l’única alternativa possible a un Govern de dretes. Cal recordar que, després de les eleccions de 2015, Podem li discutia el dret a ser elegida presidenta i s’estimava més que ho fos Biel Barceló, de Més. Les coses han canviat. Segons l’última enquesta d’intenció de vot publicada —el diumenge dia 22 d’octubre, en el diari Última Hora, realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)— l’estratègia li està sortint bé, a Armengol. Ara el PSIB té una tímida tendència a l’alça en intenció de vot, el PP es manté, igual que el PI, puja Ciutadans i Més i Podem baixen. El sondeig s’ha fet només a Mallorca, però el sentit general no pot ser gaire diferent en el conjunt illenc. Dit això, o continuaria governant Armengol o s’obriria la porta a una coalició de dretes: PP, Ciutadans i PI. Per tant, l’estratègia del PSIB i de la seva líder està funcionant.


El problema, reconeixen els seus col·laboradors, seria que la qüestió catalana s’allargués en el temps, cosa que els terroritza perquè “no sabem què passaria” aleshores dins del PSOE. Es refereixen a les evidents diferències que s’han manifestat entre el PSIB i la seva referència federal. Els socialistes illencs estan molt incòmodes amb l’arrenglerament de Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i s’han desmarcat ostensiblement de la possible aplicació de l’article 155 de la Constitució al Principat. Armengol ha dit en repetides ocasions en públic —i així ho manifestà també durant el debat— que vol diàleg i pacte, res d’imposicions, la qual cosa s’allunya del discurs oficial federal del PSOE. Tant, que sembla que Sánchez i ella militessin en partits diferents.


Deixant al marge el cas de Catalunya, a efectes regionals el PSIB té clar que mantindrà i fins i tot intensificarà l’estratègia de fer servir Armengol com la més important bandera electoral per al 2019, esperant que els votants, diu un col·laborador presidencial, “entenguin que es tractarà de triar entre ella o el candidat del PP, Biel Company”.

Biel Company  durant el debat de política general.



Company
S’esperava amb interès el cara a cara entre la presidenta i el líder del PP, Biel Company, elegit el mes de març passat, perquè el conservador no havia volgut intervenir fins ara en el Parlament. En efecte, quan cada dimarts se celebra el ple ordinari de control de l’Executiu, qui intervé des de la bancada del PP per interrogar Armengol és sempre la portaveu del grup parlamentari, Margalida Prohens. I això que ha fet creure a l’esquerra que Company té por de debatre amb la presidenta. Així li ho han retret en unes quantes ocasions des dels grups progressistes. Ell, però, contestava a les crítiques, tal com va dir a aquest setmanari, dient que “jo faig el que crec que he de fer, que és dedicar-me al partit i en el moment que ho cregui oportú intervendré en el Parlament”. No obstant això, el moment no arribava mai i creixia i creixa la bolla de la suposada por que tenia al debat amb la presidenta. Fins que a la fi arribà el moment.
I si s’ha de jutjar per les interpretacions que sobre el debat va fer la premsa local, no li anà gens malament. Com a mínim se li concedí que estigué a l’altura d’Armengol. La presidenta devia esperar un atac furibund i no va ser així, la qual cosa la descol·locà i aleshores es dedicà a criticar l’opositor com si fos ell el president. “Som aquí per debatre sobre el seu projecte [governamental], no sobre el meu, sobre el meu ja debatrem en el debat d’investidura de 2019”, li digué Company, sorneguer.


El que aconseguí el líder conservador fou, sobretot, consolidar la seva posició interna. En efecte, en els últims mesos havien aparegut dubtes en el si del PP sobre si realment havien encertat a l’hora d’elegir-lo. Els qui així s’expressaven, sempre en privat, creien que era vera que tenia por de debatre amb Armengol i que la futura candidatura a president li vendria massa gran. El debat de la setmana passada esvaí qualsevol dubte en aquest sentit. “He fet el paper que me tocava fer”, va dir Company, lacònic, a aquest setmanari, com a valoració de la seva intervenció. “Serà un bon candidat contra Armengol”, manifestava un antic càrrec conservador, just després d’acabada la sessió. “S’ha guanyat les sopes”, afegia. Aquest era el to general entre els diputats del PP. Que Company s’havia guanyat la seva confiança i la del partit. Caldrà veure com evolucionen les coses els pròxims mesos, però si s’ha de valorar per com anà el debat de la setmana passada, sense dubte Company va consolidar la seva posició orgànica.


La qüestió catalana pareix que és considerada un filó d’or polític, per part de Company. Durant el debat insistí en diverses ocasions que Armengol es posicionés “a favor de la Constitució o dels radicals”, i va irritar de manera clara la presidenta. Tot indica que, si el procés de Catalunya s’allarga en el temps, el líder conservador l’usarà contínuament contra la socialista.

David Abril durant la seva intervenció en el Parlament illenc



Esquerra contra el PP
Els portaveus dels altres partits esquerrans, David Abril, de Més per Mallorca, Nel Martí, de Més per Menorca i Alberto Jarabo, de Podem, usaren bona part del temps de les seves intervencions per atacar el PP, a pesar que en teoria es tractava de debatre sobre la gestió que fa el Govern. Semblava que era la consigna entre tots els que signaren els Acords pel Canvi: carregar fort ferm contra els conservadors per allò que no hi ha millor defensa que un bon atac. D’aquesta manera passaren —inclòs el PSIB— de puntetes sobre les qüestions més delicades, com l’afer dels contractes de Més que estan sota investigació judicial, les crítiques ecologistes a la política turística i les invectives sobiranistes a la política lingüística.


La situació catalana planejà també sobre aquests grups. Ho confessava Abril quan deia que “l’excés de renou tapa la gestió que està fent el Govern”. I l’anunciada aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya —cal recordar que el debat es va fer el 24 i 25 d’octubre— serví perquè critiquessin l’actitud “totalitària” del Govern central del PP, presidit per Mariano Rajoy, del qual feien corresponsable Biel Company i el PP balear. En Més preocupa molt el que està passat al Principat. El partit edità uns cartells, que els seus diputats mostraren en el Parlament i que s’han aferrat pels carrers, deixant clara la seva postura contrària en vista del que consideren un “cop d’Estat”. Al seu parer, “després de Catalunya ens tocarà als altres” perquè el que està passant és un procés de recentralització impulsat per l’Executiu de Mariano Rajoy. En aquest sentit, Abril recordà que “ja passa que lleis aprovades per unanimitat en aquest Parlament són ignorades” per Madrid. Per cert que Més per Mallorca havia convocat per al dissabte dia 28 d’octubre una assemblea amb la intenció d’aprovar un document polític que havia de declarar que tots els eixos ideològics de la formació estaran marcats transversalment pel sobiranisme i que vol convocar per a l’any 2030 un referèndum d’autodeterminació a Balears. Però el conflicte a Catalunya ha aconsellat la direcció de Més a ajornar l’assemblea, a l’espera de com es desenvolupen els esdeveniments.

Jaume Font en un moment del debat a la Cambra balear.


Els més minoritaris
Els representants dels dos partits més petits, Jaume Font, del PI (Proposta per les Illes), amb 3 diputats (sobre els 59 que formen el Parlament) i Xavier Pericay, de Ciutadans, amb 2, també intervingueren en el debat però en sentits força diferents.


Des del partit taronja, Pericay usà la qüestió catalana per atacar Armengol ja que “està al costat” de Més, un partit que “diu que és un cop d’Estat” allò que “és l’aplicació de la Constitució” (el 155) i advertí la presidenta que s’està arrenglerant “amb els que actuen fora de la llei i volen posar fi a l’Estat de dret”.


El regionalista Font fugí del conflicte català per centrar la seva intervenció a carregar contra la “dependència” d’Armengol d’un partit com “Podemos, que és una formació que practica la turismofòbia” i advertí que “el radicalisme sempre acaba passant factura”, volent dir que si el PSIB i Més no es desmarquen dels morats ho acabaran pagant perquè els ciutadans “no van de radicalismes”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.